Prioritat a la competitivitat i a la rendibilitat
Coincidència significativa: en el precís moment en què la Comissió Europea rellança el programa liberal de l’estratègia de Lisboa, el Govern francès presenta un projecte de llei sobre l’educació que s’hi inspira directament. Més enllà de les disposicions puntuals que suscita l’hostilitat dels llicenciats i els educadors, del que es tracta és de tota una concepció del sistema educatiu: es tracta de formar els ciutadans o de futurs assalariats precaris?
Per Louis Weber*
Article traduït per Rut Jou
Instal·lada el setembre del 2003 pel ministre d’Educació Nacional, la Comissió del Debat Nacional sobre el Futur de l’Escola, presidida per Claude Thélot, tenia com a punt de partida un objectiu clar, encara que hi sigui implícit: extingir l’incendi provocat en els establiments escolars francesos a la primavera anterior. Com en altres sectors professionals, la qüestió de les jubilacions havia donat força al moviment de l’educació, però no n’havia estat ni la causa directa ni l’únic motor.
Essencialment es discutien les noves formes de descentralització, percebudes raonablement com el senyal d’una recomposició en profunditat del sistema educatiu que se centrava a adaptar millor la formació al paper econòmic al qual es voldria reduir-la cada vegada més (1). En els textos europeus, i sobretot els que defineixen l’estratègia de Lisboa, és on es troben les formulacions més explícites d’aquesta voluntat. Es traduiria, a França, amb l’adopció propera d’una llei d’orientació pel Parlament.
No hi ha cap dubte que cal reformar el sistema educatiu francès. Des de fa una desena d’anys, les desigualtats davant la formació, més que mai lligades a l’origen social dels estudiants, no solament no han deixat d’atenuar-se, sinó que es reforcen. Es constitueixen guetos, d’altra banda menys en els entorns modestos, on generalment s’intenta escapar-ne, que en els estrats afavorits de la població on s’usen estratègies diverses —sobretot allotjament i elecció de l’establiment escolar— per tal de romandre entre ells, per recuperar la fórmula d’Eric Maurin (2).
El que està en qüestió no és la construcció progressiva d’un espai europeu d’educació, és el tipus d’educació que s’hi vol promoure (3). Aquí és on convé desxifrar tant les propostes de la comissió Thélot com les disposicions, no sempre idèntiques, del projecte de llei d’orientació presentat pel ministre d’Educació Nacional, François Fillon. Encara que, sota la pressió d’educadors i llicenciats, el ministre hagi estat obligat a recular en alguns punts no menyspreables, l’essencial es manté.
|