fa 1 h
Observo amb satisfacció el ressò que ha generat la proposta de coalició que Esquerrra ha fet amb el grup Accent Independents per Badalona. He llegit moltes opinions publicades i n’he escoltat moltes més en primera i segona persona. Salvant la sorpresa que pot haver causat, hi ha una sensació molt generalitzada de benvinguda que va més enllà de la reacció que podria ser l’esperada entre els més propers i que abasta alguns sectors allunyats del nostre àmbit ideològic. M’agrada especialment el valor d’exemple que ja s’ha començat a deixar sentir amb efectes més o menys directes i de més o menys intensitat, però reals.
Llegir-ne més
fa 2 h
Quan una formació política neix, ho fa en resposta a una demanda de la societat, que fins el moment no es troba representada per les formacions existents. Així, darrerament hem vist néixer noves formacions independentistes. El naixement d'aquestes formacions s'ha produït en resposta a un clam social, que veia com el model autonòmic s'esgotava, i que les propostes sobiranistes i independentistes existents fins a les hores, basaven el seu projecte en una millora gradual de l'autogovern, en que la Generalitat aniria guanyant competències fins a ser, de facto, un estat amb quasi bé totes les competències, i també s'ha basat en el dret a decidir.
Llegir-ne més
fa 5 h
“ Fa falta reanimar la ciutat!”- és el clam de molts badalonins. És una necessitat que es posa més clarament de manifest quan hi ha un respir de temps per qualsevol causa, perquè la lluita quotidiana per la subsistència no deixa temps per a adonar-nos d'aquesta deficiència comunitària. És sobretot els caps de setmana i en les nits on es fa més evident aquesta falta d'animació, a Badalona. Les entitats només fan la viu-viu. L'evidència es comenta en petits grups a la Rambla o al voltant d'un parc, en les tertúlies espontànies d'amics que es visiten perquè “no hi ha on sortir”.
Llegir-ne més
fa 6 h
ara que el psicòpata és mort ningú li vol embrutar la memòria; aquell merdós; però els seus seguidors encara ho fan, en fi, s’hi caguen a sobre; per fer-li un homenatge, diuen; se’n van a Littleton i de nit s’acosten a la tomba d’aquell desgraciat i es baixen els pantalons i els calçotets i se li caguen a la làpida; s’hi caguen a sobre; alguns també s’hi pixen, o li escupen; els merdosos li deixen allò fet una porqueria, una cosa monstruosa que ni els animals, cregui’m; al matí següent la mare recull unes flors i fa amb un pom a la mà cap el cementiri, capcota i presa d’un dolor matern inimaginable; hi va cada dia per no abandonar-lo mai, buscar el nen petit que va marxar, fer-li monòlegs agres i esquerdats, mirar de fer les paus, entendre alguna cosa, malgrat tot i tant; i arriba allà, amb el pom a la mà i es troba el seu fill cobert de merda; colla de cabrons;
Llegir-ne més
fa 7 h
Entre els documents que ha fet públics Wikileaks es poden trobar informacions interessants que, sense ser grans descobriments o secrets d’estat, ens permeten ratificar posicions cada vegada més esteses a l’hora de parlar del futur de Catalunya. Un document que transcriu la conversa que l’ambaixador americà a Paris va mantenir amb l’ex-primer ministre Michel Rocard, amb data 27 d’octubre del 2005, conté unes opinions poc escoltades a França i que mereixen ser-ho, també a Catalunya.
Llegir-ne més
fa 15 h
L’ajuntament de Sant Cugat no ha renovat la concessió del servei de recollida d’escombraries i de neteja viària a l’empresa santcugatenca TMA-Grup Sánchez, i ha permès la concessió pels propers dotze anys a l’empresa madrilenya Sufi, una filial del grup Sacyr Vallhermoso. Durant més de 20 anys TMA ha treballat a Sant Cugat donant feina a centenars de veïns catalans. L’empresa familiar, nascuda als anys seixanta, ha crescut al costat de la nostra societat, ha viscut els canvis demogràfics i urbanístics i ha estat sempre present, al costat, trepitjant i caminant pels nostres carrers.
Llegir-ne més
fa 20 h
La veu radiofònica del grup de comunicació convergent (aka mr. Basté) deia aquest matí al seu programa (o al programa del grup godòtic que presenta) que era ridícul que la cap del Partit Popular fes una part del seu discurs al Parlament en castellà. Ho deia amb altres paraules, però més o menys... Ho diu ell, ho diu al programa de ràdio del grup que té un diari completament en castellà. Un diari on els articulistes sovint es queixen del domini del castellà a Catalunya, i ho fan precisament en castellà.
Llegir-ne més
fa 21 h
“L'esquerra nacional de les Illes anirà unida a les eleccions”. Va ser divendres, casualment de Barcelona estant, que vaig llegir el titular a la portada d'un diari digital amb vocació, segons pròpia expressió, de Països Catalans. Em va cridat força l'atenció perquè venia a contradir la realitat que un servidor conec pel meu quefer diari a Mallorca, i que a més s'ha vist reflectida sovint durant el darrer mig any en diferents títols de premsa que recollien exactament la situació contrària.
Llegir-ne més
ahir a les 23:05 h
La caverna seguia convalescent i en estat de shock. Es llepava les ferides i no havia paït encara la gran humiliació soferta pel seu equip el dia del clàssic quan el Maligne del ploramiques Mourinho queia derrotat, torejat i golejat al Camp Nou amb 400 milions d’espectadors com a testimonis privilegiats. Cinc gols, gairebé mitja dotzena, i una extraordinària exhibició de futbol mai vista fins ara a la nostra galàxia. L’herència dels malvats Jan, Johan i Txiki i la direcció magistral d’en Pep Guardiola posaven el llistó del futbol a nivells pràcticament inabastables.
Llegir-ne més
ahir a les 22:58 h
L'entrenador del Real Madrid, José Mourinho, és conegut per la seva forta personalitat. Amb els seus atacs i jocs psicològics fora dels camps de futbol semblava que volgués fer escola demostrant el domini de l'estratègia, la contradicció, la pressió i l'atac gratuït. No sabia aquest home que el seu mal humor continuat, el seu negativisme i les males maneres de fer, aconseguirien el meu rebuig complet, la meva sordesa cada vegada que apareix bordant a les pantalles. Mourinho m’avorreix.
Llegir-ne més