Té gràcia que Laporta s'hagi convertit en "vividor" per a algun parlamentari convergent i en "mosca cojonera" per a alguns col·legues de la premsa escrita catalana, que el veuen en aquesta accepció el seu principal i gairebé únic actiu polític. És clar que l'expresident del Barça ha sabut aprofitar de forma excel·lent el seu pas pel càrrec esportiu per fer-se l'amo d'un populisme que sempre enlluerna i que pot, fins i tot, esquerdar l'escassa cohesió que existeix en Esquerra Republicana, que podria sucumbir als seus encants polítics en les properes eleccions municipals. O sigui, que a falta d'un Anglada que ens pugi la bilirubina, tenim al Jan per despertar-nos de les migdiades parlamentàries, fins i tot en aquelles en els que es discuteix la conveniència o no de la supressió de la quota a l'avellana de Reus, que hi ha qui diu que combina molt bé amb la xocolata veneçolana de l'amic Chávez. En fi, que la paraula "independència" omplirà el llibre de sessions del nostre Parlament, en una xifra, que pot superar fins i tot a la dels missatges que els internautes han dirigit en els últims dies a la Ministra Sinde per enrecordar-se de la seva família, que ja és un record gairebé imbatible. I parlant de Angeles González Sinde... com se'ls haurà quedat el cos als del PSOE en comprovar com els seus germans del carrer Nicaragua no acceptaven el canvi de cromos del "jo m'abstinc en la Investidura i lu em votes la Llei Sinde"?
Ai, Ai, Ai . A veure si això de la "sociovergencia" és una enganyifa?
¡Miauuuuuu….!
