La loteria ha repartit un munt d'euros a Catalunya i això sempre és d'agrair perquè segurament moltes famílies podran passar millor les festes de Nadal, que són les més entranyables de l'any, que sempre necessiten d'algunes que altres estrenes. Com sigui que la crisi ens està fent mal de debò i estem secs, el que toqui la Loteria, com que el Barça i, en menor mesura, l'Espanyol ens pugin la moral, sempre mereix un somriure col·lectiu, malgrat que a aquestes hores encara no tinguem nou President de la Generalitat, que per a alguns serà l'autèntica "Grossa" del quadrienni. I és que, de vegades, una llei ministerial és la frontera que separa el pragmatisme de la ideologia, o si ho prefereixen, de la frase "a la meva gana mano jo" del pacte polític en el sentit menys edificant de l'hàbit parlamentari. Arriben els nous temps, que obren noves fronteres a la contestació social des d'Internet, però que també poden donar via lliure a les dictadures tecnològiques que poden néixer del domini que de les xarxes socials arribin a tenir els grups de poder organitzats. Tant de bo que la felicitat que ara senten els que acaben de tombar la Llei Sinde duri molt temps, perquè això serà el senyal inequívoc que ningú ha pogut contaminar la il·lusió de tants milions de persones que volen opinar sobre tot allò que els afecti amb total llibertat.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
