Tensió controlada

De les intervencions d'Artur Mas al debat d'investidura, em quedo amb la seva afirmació que prefereix una "tensió controlada" abans que una "fractura interna" a Catalunya, com a argument per reivindicar el "pacte fiscal" i negar el referèndum per la independència. Crec que aquesta afirmació és el sant i senya del nacionalisme conservador. Mas és conscient que generar frustració – una qüestió a la qual ell s'ha dedicat amb interès durant els últims anys, amb la inestimable col·laboració d'un tripartit incapaç de "controlar la tensió" - només servirà per donar vots a ERC i /o a Solidaritat Catalana, així com per allunyar els seus votants centristes.

¿I quina millor manera per mantenir la tensió que renegociar l'últim acord de finançament autonòmic? Això, exactament, és el que significa un "nou pacte fiscal", traduït a un llenguatge no electoral. Mas ja ha aclarit que el pacte fiscal català no ha de ser com el concert basc o navarrès.

El tema triat és molt menys problemàtic que el fet de reformar l'Estatut o la Constitució. El calendari de la negociació començarà, segons les paraules de Mas, després de les eleccions generals del 2012. I, és clar, arribaran les pròximes autonòmiques sense que el pacte s'hagi concretat. En la següent legislatura, que arrencarà cinc anys després de l'acord anterior, ja serà el moment de revisar la LOFCA. Fins i tot Ramon Jáuregui ho ha dit. I, per tant, és presumible - si no coincideix amb una situació de crisi econòmica - que s'obtinguin més recursos, com sempre ha passat quan s'ha revisat el sistema. Amb això, CiU tindrà entretinguts els sobiranistes durant dues legislatures. I de cara a la tercera, CiU vendrà com un èxit el seu "pacte", el que el tripartit ha estat incapaç de fer amb el seu (la crisi econòmica no ha ajudat)

Un cop obtingut aquest objectiu, ja hi haurà temps de buscar-ne un de nou que mantingui la "tensió controlada", raó de ser del nacionalisme conservador. Perquè sense tensió amb els veïns, quina raó té d'existir un partit nacionalista? Però si la tensió es descontrola, Mas sap que el probable és que acabi com Ibarretxe. La tàctica és coherent i no és difícil preveure que els problemes amb els quals es trobarà CiU vindran més per l'independentisme que pel PSC o el PP, que, pel que s’ha vist al debat d'investidura, encara no saben quin és el seu paper en la nova situació.