Per Heiner Ganssmann *
Des de fa temps, la República Federal Alemanya (RFA) és a la cua, amb un atur elevat i una economia estancada. Els economistes alemanys són unànimes en el diagnòstic: l’oferta i la demanda en el mercat de treball no s’equilibren, ja que les prestacions socials són massa elevades i els sindicats exageradament poderosos. Ja fa alguns anys, Robert Solow, premi Nobel d’Economia, reprotxava a aquests economistes la seva creença ingènua en aquesta tesi, “com si el forat d’un pneumàtic punxat sempre hagués de ser a sota perquè el pneumàtic està desinflat”.
Els experts només continuen buscant les causes de la misèria econòmica alemanya en el mercat del treball. Els especialistes de la Deutsche Bank revelen una sèrie de problemes: deduccions socials massa importants; salaris reals elevats; una jerarquia de salaris insuficient entre sectors, regions i nivells de competències; una protecció legal forta contra els acomiadaments; barreres sòlides contra l’augment de la flexibilitat; taxes d’indemnització d’atur i una assistència social que no incita al treball. En resum, “un sistema d’assegurances socials massa desenvolupat”.
La reducció dels treballs es deu a “costos de treball massa elevats”. I cal afegir que els que treballen haurien de ser “els grans guanyadors de les darreres dècades”. Els “guanyadors” no són els únics que se sorprenen. Sobretot si s’observa el que ha passat des de la unificació.
Amb un 30% del territori i un 20% de la població, els nous lands contribueixen amb un 8% de la producció econòmica del 1992. Després de la unificació, l’activitat a l’Est s’ha enfosquit. Els treballs han descendit ràpidament, passant de 10 milions a 6 milions. Al principi, la desindustrialització es va compensar per una expansió de l’edificació, inflada per les subvencions, les incitacions fiscals i les inversions públiques en infraestructures. Des del 1997, la diferència entre les dues parts del país creix de nou. La taxa d’atur a l’Est és dues vegades més alta que a l’Oest, la productivitat és menor, també en les empreses ultramodernes. No només la unificació no ha suposat un enlairament de l’Est, sinó que ha frenat el creixement de l’Oest.
|