Actualitat de les teories marxistes
Des de l’11 de setembre del 2001, es multipliquen les publicacions que invoquen la necessitat de recórrer a l’imperialisme. Hi ha urgència per imposar els valors democràtics (que inclouen els de l’economia de mercat) o fins i tot de plantar cara al “caos premodern”, com diu Robert Cooper, exconseller del primer ministre Anthony Blair (convertit en conseller de Javier Solana, alt representant de política estrangera i seguretat comuna de la Unió Europea).
Davant aquest nou farcell de l’home blanc, tres autors americans insisteixen en l’actualitat de les teories de l’imperialisme desenvolupades a la primeria del segle xx pels marxistes. El llibre de Harry Magdoff és una col·lecció de sis articles publicats entre el 1965 i el 1978 (1) que permet verificar els elements de continuïtat de la política americana, començant per l’ús de la força militar en les relacions econòmiques internacionals. Com els altres autors marxistes, Harry Magdoff torna a parlar de la identificació, als seus ulls abusiva, entre imperialisme i colonialisme.
Ellen Meiksins Wood explora per la seva banda la relació entre mundialització i imperialisme per tal d’entendre millor la singularitat de l’imperialisme sota domini del capital (2). En la continuïtat d’una tesi defensada en les seves obres precedents, Wood mostra que si, en el capitalisme, l’economia i la política estan (teòricament) separades, l’estat és més que mai indispensable en la mundialització. Però l’extensió de la dominació econòmica de l’imperialisme contemporani no està directament lligada amb el control polític i militar que exerceix. Els Estats Units asseguren, in fine, la defensa de l’ordre necessari a l’estabilitat. Aquesta tasca supera, de totes maneres, les seves capacitats militars, tanmateix enormes. Si es continua així, i un país esdevé l’únic guardià de l’ordre mundial capitalista, “qui guardarà el guàrdia”?
|