Arxiu: pirineu

La Seu és formatge i molt més

// 15 octubre, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, societat

formatges artesansLa Fira de Sant Ermengol és la més antiga que es coneix a tota la península ibèrica i per aquest motiu passejar per la Seu d’Urgell durant aquests dies et fa notar que alguna cosa trascendent passa en aquesta petita ciutat pirinenca. Enguany, a més, celebrem els mil anys del Bisbe que dóna nom a l’esdeveniment. El Bisbe Sant fou un personatge destacadíssim de l’època medieval, no només per la nostra ciutat sinó per Catalunya, en un moment quasi fundacional del país.

Durant el trajecte mil·lenari del certàmen de ben segur que hi ha hagut transformacions de tot tipus, però és evident que els canvis més importants s’han produit ens les darreres dècades. La Fira de Sant Ermengol és també i des de fa 15 anys la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. El formatge s’ha convertit indiscutiblement en el producte estrella d’un apardor firal urgellenc farcit també d’altres elements d’artesania, d’entitats de la ciutat, de comerç, de maquinària agrícola, de vehicles de motor, de marxants de mitjons o samarretes…

Tornem al formatge, i fem-ho per evidenciar que més que mai la Seu d’Urgell fa una aposta per convertir-lo en una de les grans icones de la ciutat, com Valls té els calçots o Sitges i Vilanova ténen el Xató. El formatge és doncs el protagonista de la nostra Fira, però també pesa i molt durant la resta de dies de l’any. Aquests dos dies, podreu descobrir petits artesans que amb la seva producció ajuden a mantenir oberts 365 dies l’any petits poblets pirinencs, que d’altra banda potser serien deshabitats. A la nostra ciutat, la tradició vinculada a la producció lletera i formatgera és importantíssima i avui renova el seu compromís diari gràcies a l’esforç dels ramaders de la zona i la cooperativa Cadí, amb dues Denominacions d’Origen Protegides incloses.

L’impuls de la Seu d’Urgell pel formatge pren nous camins en l’àmbit del coneixement, la cultura i el turisme. Dos fets rellevants. El primer: aquest és el segon any que l’Escola de Capacitació Agrària de Bellestar ofereix cursos especialitzats per a formatgers de tot el país gràcies a l’empenta de persones i institucions que hem treballat conjuntament. El segon: al tombant de l’any la Seu d’Urgell comptarà amb un espai expositiu permanent sobre el formatge situat al MuSeu d’Urgell (Espai Ermengol) en ple carrer Major.

Però això no és un punt  i final, cal continuar recorrent nous camins i avançant en molts  àmbits (institucional, comercial, turísitic, hostaler, d’investigació…) si volem realment convertir-nos en la veritable capital del formatge.

De moment, us convido a recòrrer tots els racons de la Seu durant  aquest cap de setmana i us desitjo que gaudiu d’una bona Fira de Sant Ermengol.

L’aposta Olímpica: els Pirineus al món

// 13 gener, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, Europa, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, economia, esport, infraestructures, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, política, societat

jocs hivern 2022La proposta de Barcelona de presentar per candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern per a l’any 2022 passa necessàriament per comptar amb tot els Pirineus catalans com a escenari de la majoria de proves. Aquesta ha estat la primera reflexió totalment compartida amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i amb el cap de l’oposició, Xavier Trias, quan he parlat amb ells per telèfon aquest matí. La iniciativa, si és reixida, serà molt positiva pel país en general i particularment per Barcelona i sense cap mena de dubte per a les comarques de muntanya. Des d’una perspectiva general podem atraure inversions de tot tipus que vagin més enllà de la celebració de les proves olímpiques i que beneficiïn totes les contrades i per altra banda tenim l’oportunitat de siutar els Pirineus al món, com en el seu moment van fer els Alps.

A Hereu i a Trias també els he demanat que la Seu sigui la ciutat de referència als Pirineus per aquesta candidatura per als Jocs d’Hivern 2022. Sumant esforços amb tots els altres muncipis, especialment les capçaleres comarcals. Ho he fet per tres motius: tenim experiència olímpica, som la capital del nòrdic català i en tenim referents olímpics, i finalment som la ciutat més gran dels Pirineus Catalans. A banda d’aquest fet la il·lusió, el rigor i l’esforç que estic convençut que hi abocarem urgellencs i pirinencs serà la millor garantia d’èxit de la candidatura.

Això d’avui és el primeríssim primer pas d’un llarg camí. Un pas ferm i conjunt per situar els Pirineus al mapa del món.  Som-hi!

Fets:desequilibri territorial

// 18 novembre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, infraestructures, la Seu d'Urgell, país, personal, pirineu, pirineus, política, societat

Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2010. De cada 100€ d’inversió, 1′9€ a les comarques de l’Alt Pirineu i 68€ a Barcelona i l’àrea metropolitana. El següent informe ho explica clarament. Segur que ho podem fer millor.

La Seu d’Urgell: capital catalana del formatge

// 20 octubre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, ciutat, comarca, cultura, economia, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, societat

fira formatgeSom a dimarts i la normalitat torna a poc a poc als carrers de la Seu d’Urgell, tot i que encara queden senyals de la multitudinària Fira de Sant Ermengol que hem celebrat aquest cap de setmana. Si bé la nostra Fira és la més antiga que està documentada a la península ibèrica (data del 1048), és evident que el salt definitiu a ser una Fira nacional l’ha fet arran de la incorporació dels formatges artesans com a eix central del certàmen.

La 15a edició de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu ha estat, sens dubte, la més concorreguda. Riuades d’urgellencs i visitants de tots els racons de Catalunya i Andorra han omplert de gom a gom els carrers de la Seu durant aquests dos dies en què el temps ha estat un bon còmplice.

Evidentment, l’èxit de qualsevol cosa no arriba mai per casualitat. La feina constant i a llarg de tots aquests anys de tècnics, regidors, formatgers, entitats, empreses i ciutadans ha estat la clau. Un dels factors d’èxit més destacat ha estat l’aposta per la innovació i la qualitat. Cada any introduint novetats que la féssin més atractiva i que alhora mantinguessin o superessin el nivell de qualitat que sempre l’ha caracteritzada.

I a la fi, l’èxit arriba. Apostar pel formatge com a element propi i singular del territori; posar en valor el treball artesanal de les persones que mantenen actius els petits poblets de les nostres comarques; buscar la modernitat partint de la tradició; tenir clara la simbiosi Seu d’Urgell i formatge com a dues cares de la mateixa moneda… tots aquests han estat nords que hem perseguit i continuem perseguint.

La posada en marxa, amb el lideratge del Departament d’Acció Rural de la Generalitat i de l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu a Bellestar, de cursos de formació permanent per a formatgers o bé l’obertura de l’Espai Ermengol amb una part dedicada als formatges i a la Fira, ens ajudaran a fer realitat el nostre objectiu d’esdevenir, sense cap tipus de discusió, la capital catalana del formatge.

La TDT al Pirineu. Llums i ombres.

// 8 abril, 2009 // Cap Comentari » // TDT, comunicació, la Seu d'Urgell, pirineu

Ahir es va realitzar una reunió a la Seu dels municipis que formem part del consorci públic per a la gestió d’un canal públic de la TDT al Pirineu (La Seu, Puigcerdà, Sort, Tremp, La Pobla i el Pont de Suert). La trobada va ser amb el Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del Govern; amb el Joan Ramón Ferre, director general d’Infraestructures de Telecomunicacions i la Gemma Domènec, directora general de Comunicació i Difusió Audiovisual.

El motiu principal de la reunió era conéixer de primera mà el procés d’encesa digital de la TDT a les nostres comarques de cara a l’apagada analògica que al nostre territori ha de succeir el 3 d’abril de l’any vinent. Segons ens van explicar, el desplegament s’està fent sobre la previsió, tot i les complicacions tècniques que requereix un territori tan orogràficament complicat com el nostre. En tot cas, qui ho desitgi pot consultar l’evolució constant de la cobertura a http://www.tdt.cat/. Evidentment, tot i les notícies positives, vam insistir en tot moment que tinguéssin una sensibilitat especial cap al nostre territori que, tot i tenir poca població, volem igualtat de drets amb altres indrets del país. Estic convençut que van entendre i compartir el que els demanàvem i que el 3 d’abril de 2010 els problemes seran més aviat pocs.
L’altra de les qüestions que vam tractar és la possible encesa d’un canal de televisió pública al Pirineu. De fet, la legislació preveu que una de les quatre freqüències locals sigui gestionada pels ajuntaments i ens locals. Evidentment, el debat entre tots els alcaldes presents a la reunió i d’altres que no hi van poder ser va girar entorn la possibilitat i la vocació dels ens locals d’iniciar una aventura televisiva. La lògica i el sentit comú van imperar en les reflexions de tots plegats. Si bé és cert que el programa públic ens dóna una possibilitat interessant d’acostar la informació institutucional al ciutadà i iniciar nous processos participatius, l’obligació i vocació dels ajuntaments en temps de crisi, no pot passar per invertir una quantitat ingent de recursos econòmics i tècnics a posar en marxa un projecte com aquest. En tot cas, vam quedar de buscar fòrmules imaginatives i econòmiques per gestionar el canal fins que les possibilitats de les nostres arques municipals permetessin engegar una proposta digna. Per sort, hi ha valents que tiraran endavant canals locals. Són empreses privades que veuen i entenen el Pirineu com un espai comunicatiu prou sòlid com per endegar o, en alguns casosm, continuar projectes audiovisuals interessants: Pirineus TV, Grup Segre i Grup Estrader Nadal seran presents a l’enorme llistat de, com a mínim, 36 canals que els urgellencs i pirinencs podrem veure, com a molt tard, a partir del 3 d’abril de l’any vinent.