El Barça serà l’ambaixador d’un règim que prohibeix partits i sindicats

La monarquia absolutista de Qatar discrimina dones, homosexuals i migrants. Rosell també fa negoci i ven la seva empresa als qatarians per set milions

 (estirant del fil)

De presumir de l’única samarreta que, en 100 anys, no cotitzava a l’esfèric mercat futbolístic, a patrocinar una dictadura petroliera. A partir de 2011 i durant cinc anys, l’elitista monarquia hereditària de Qatar –base nord-americana neuràlgica de les ocupacions de l’Iraq i l’Afganistan– tindrà el FC Barcelona com a singular ambaixador mundial. Ambaixador esportiu d’un règim absolutista que vulnera els drets humans i on la democràcia brilla per la seva absència. Inspirant-se, potser, en la particular democràcia qatariana, Sandro Rosell i la directiva del Barça han decidit que no sotmetran la decisió a l’assemblea del club.

Els homenatges a les preses tornen als carrers

Marina Bernadó i Lola López estan preses a l’Estat francès, “ostatges d’un conflicte armat que l’Estat espanyol no vol resoldre democràticament”, segons es llegia al comunicat emès per Rescat. Les d’enguany, han estat les primeres marxes de torxes –i ja s’han fet vuit edicions– dedicades només a dues preses catalanes, perquè els altres tres presos són ja a casa. Un centenar de persones a Barcelona, una quarantena a Molins de Rei, diverses desenes a Tarragona i també a d’altres municipis van participar a les protestes del 18 de desembre. Són les primeres marxes després de la il·legalització d’homenatges durant les festes alternatives de Gràcia i Sants i de la Diada de l’Onze de Setembre. Des d’aleshores, l’Audiència Nacional espanyola ha emès dues sentències que contradiuen la postura judicial i policial imposada fins ara i manifesten que les imatges de preses es poden mostrar legalment a les mobilitzacions.

El gerent del ‘lobby’ nuclear i un tècnic independent que assessora el govern són socis 

La Coordinadora Anticementeri Nuclear de Catalunya ha denunciat la incompatibilitat de càrrecs que té un dels assessors independents que assessoren el govern sobre el futur magatzem atòmic.

 “També fas un nou món fent barricades”

(roda el món)

La Directa entrevista una de les persones que van assaltar la zona roja al voltant del govern (a Roma) el 14 de desembre. Són protestes de gent treballadora, precària i immigrada.

Textos per aturar el feixisme de corbata

(expressions)

El llibre d’autoria col·lectiva No pasaran... aunque lleven trajes. La lucha contra la extrema derecha hoy exposa la necessitat de combatre el feixisme amb un moviment unitari.

Quaderns d'Illacrua 43

Reflexions sobre la societat actual, el capitalisme satisfà les nostres necessitats?

a fons

Tot apunta que el capitalisme, en lloc de satisfer els nostres anhels, genera noves necessitats. La publicitat, per exemple, ens deixa insatisfetes perquè projecta paradisos ficticis que no trobem quan comprem el producte. La solució és comprar-ne un altre i, novament, obtenim el mateix resultat. Nosaltres no assolim la satisfacció cercada, però la producció i el benefici augmenten. En temps de consumisme nadalenc, és més que pertinent aturar-nos un moment a analitzar quines són les nostres necessitats reals i desxifrar en quina mesura la felicitat prové de criteris quantitatius i materials o més aviat d’aspectes qualitatius. Els eixos d’anàlisi presentats són les següents necessitats: la subsistència, la protecció, l’afecte, l’enteniment, la participació, l’oci, la creació, la identitat i la llibertat.

Patrizia Romito

“Un marit violent no pot ser un bon pare”

miralls | entrevista

Patrizia Romito és investigadora i professora associada de Psicologia Social del Departament de Psicologia de la Universitat de Trieste (Itàlia) i ha estat reconeguda internacionalment per les seves recerques sobre la violència masclista. Les seves investigacions es basen en la comprensió de les respostes socials davant la problemàtica de la violència contra les dones i les criatures i els mecanismes socials d’ocultació i negació d’aquesta violència. El seu últim llibre ha estat publicat en italià, francès, anglès i també en castellà, amb el títol Un silencio ensordecedor. La violencia ocultada contra mujeres y niños (Montesinos, 2007). Els seus altres principals àmbits de recerca són la maternitat, la família i la salut mental de les dones. Ha estudiat molt concretament l’anomenada depressió post-part i ha desmentit les explicacions biologicistes situant-la en la societat patriarcal i indagant la relació entre la depressió i el context psicosocial que viuen les dones. Recentment, ha analitzat l’anomenada paternitat irresponsable, la que exerceixen els homes violents.

(indirecta)

Joan Turner ballarina i vídua de víctor jara

“Intentem mantenir l’essència d’en Víctor, no convertir-lo en un mite”

Joan Turner era la millor ballarina de Xile quan es va casar amb el director de teatre i cantautor Víctor Jara. Però la seva vida va canviar radicalment el 1973 (quatre dies després del cop d’estat de Pinochet), ja que havien trobat el cos del seu marit cosit a trets en un carrer de Santiago. Li van explicar que havia mort a causa d’un tiroteig, però aviat va saber que havia estat retingut, brutalment torturat i assassinat a l’Estadio Chile. La popularitat de Jara va permetre que fos identificat i enterrat, una excepció entre les 3.000 persones detingudes-desaparegudes a Xile. Avui, l’estadi porta el seu nom. Des de llavors, Joan Turner lidera la Fundació Víctor Jara i lluita per la justícia a Xile amb les seves filles Manuela i Amanda.

Tornem el dimecres 12 de gener. Bon any!