Trist bicentenari a Haití
La Primera República Negra celebra el bicentenari de la seva independència enmig d’una crisi política, econòmica i social molt greu. El caràcter cada vegada més clarament repressiu del poder deu molt a la gestió del president Jean-Bertrand Artistide, però també en part a la història d’aquests dos segles. En efecte, Haití, tant la nació com l’Estat, queden per construir.
Pel nostre enviat especial André Linard *
“No celebrarem aquestes festes, perquè per fer-ho, essent aquestes festes miserables, dèbils, sense diners, ens farà falta buscar, una altra vegada, a la bossa del paisà i donar a menjar al poble l’última vaca flaca. No celebrarem aquestes festes, perquè per fer-ho, mentre al palau, en sales sumptuoses es buiden copes de vi d’or i cantarem embriagats, pel sagrat any 1804, aquell paisà a qui no queda res, aquell poble que es troba en la misèria”. Aquest text, que va circular per Haití la vigília del bicentenari de la independència, està adaptat a la realitat actual del país. I va ser redactat fa un segle, quan la primera república negra es disposava a celebrar els seus cent anys d’existència. L’autor, Rosalvo Bolbo, hi afegia: “Entre nosaltres, quan sento les paraules poble haitià, nació haitiana, em provoquen un desbordament d’ironia. No, amics, es tracta de grups, d’individus aïllats dirigits per un grup estigmatitzat de nom Govern”. Els propòsits reproduïts, amb alguns matisos, pels intel·lectuals crítics envers l’actual règim polític. Molts d’ells, com Peck, Gary Victor, Dany Laferrière, Lyonel Trouillot, es neguen a associar-se “a les celebracions oficials a través de les quals el Govern no pretén sinó buscar una legitimitat impossible” (1)
Des del principi del segle xix, tot just independent, Haití s’ha trobat aïllat i combatut. El país es va alliberar de l’esclavitud, encara que aquesta no va ser realment abolida, a Cuba i al Brasil per exemple, fins al cap de vuitanta anys. Haití es va desfer de l’empresa francesa quan la colonització arribava a Àfrica, i a l’Amèrica Llatina són els mateixos colons els que van trencar els vincles amb la metròpoli. Però mentre a Europa els estats nació adoptaven la seva forma moderna, Haití, formada per comunitats d’orígens diversos i que no disposaven de cap model comú d’organització, es va convertir en un estat sense que hi hagués abans una nació. En definitiva, en el terreny econòmic, a l’Amèrica Llatina va ser l’època de les grans plantacions, dels latifundis, mentre que Haití, a causa de la seva història particular, va donar prioritat a la petita propietat.
|