Entre els gàngsters dels carrers de Nairobi
A Nairobi, la joventut pauperitzada sembla dubtar entre nostàlgia, religió i ressentiment contra els avantpassats. Els cent quaranta-tres suburbis de la capital kenyana s’han convertit en zones de no dret on patrullen les bandes armades. Violència, extorsió i immixició en el joc polític són els mètodes de Mungiki, la principal d’aquestes bandes. Des de Kenya a la Costa d’Ivori, els nens de l’ajustament estructural reclamen el que és degut.
Pel nostre enviat especial Jean-Christophe Servant*
Article traduït per Rut Jou
“El nostre millor agent publicitari és el Govern. La seva repressió ens fa populars. Aquí, entre els quatre mil presoners, més de mil són simpatitzants del nostre moviment”. Des del març del 2004, John Maina Njenga i trenta-dos dels seus lloctinents es podreixen a la presó d’alta seguretat de Kamiti, molt a prop de Nairobi, “en cel·les previstes per tres i on n’hi ha dotze sense matalàs”. El cap de la milícia Mungiki i els seus còmplices estan inculpats de mort per l’Estat kenyà. El procés no sembla preocupar gaire el líder de trenta-sis anys: “ No sóc culpable, els mitjans ens converteixen en el diable. És una maquinació més respecte del nostre moviment”.
Nairobi, una metròpoli centenària de tres milions d’habitants, és una de les ciutats de l’Àfrica subsahariana més afectades per la inseguretat (1). En llegir la premsa nacional, l’ombra de Mungiki, veritable exèrcit secret, planejaria en molts fets diversos sagnants que marquen el ritme del quotidià: atacs de la policia, extorsió de viatgers al transport públic, morts, tràfic de drogues i protecció amb extorsió. El moviment constitueix una de les milícies més potents que sobreviuen al quotidià informal de les cent quaranta-tres perifèries que rodegen la capital kenyana.
En aquestes zones de no dret que concentren un 60% de la població urbana i on s’amunteguen fins a quatre mil persones per hectàrea, Mungiki va privatitzar la llei. Mentre les companyies de seguretat del sector comercial oficial s’ocupen dels bons barris de la ciutat —Nairobi allotja més de vint mil expatriats que treballen sobretot per a organismes internacionals—, el moviment assegura la justícia del carrer, sobre les ruïnes de la seguretat pública (2).
El president Mwai Kibaki va comprometre el seu govern en una “guerra total” contra Mungiki. L’African Church Information Service descrivia els seus membres com a “predadors”, “la set de sang dels quals no és comparable amb la dels vampirs”. Els periodistes anglosaxons, instal·lats en gran nombre a la capital, plataforma d’Àfrica Oriental, denuncien el violent fonamentalisme afrocentrista del moviment, que proclama l’excisió i està “compromès en una lluita sense descans contra els aspectes més degenerats de la cultura occidental (3)”.
|