L'escàndol de la parapolítica (llegiu l’article central) posa en qüestió el recolzament internacional de què s’han beneficiat els paramilitars. També en el cas de França. Diverses personalitats colombianes compromeses, entre elles el senador Miguel de la Espriella i Carlos Ordosgoitia, alt funcionari i director de l'organisme de l'Estat INCO (Institut Nacional de Concessions), han subratllat la presència de "dos professors universitaris de la Sorbona" d'origen argentí que van actuar com a consellers polítics dels caps de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), Carlos Castaño i Salvatore Mancuso, en una reunió il·legal i clandestina a Ralito el juliol de 2001.
Segons Espriella, els "universitaris" tenien "el propòsit de crear un moviment comunitari i polític que, d’alguna manera, defensaria les idees de les autodefenses i els portaria a un procés de pau[1]". El director de l'INCO declarava dos dies després: "Dos professors de la Universitat de la Sorbona, dels quals no en recordo els noms però que certs diputats ja els havien vist a la Universitat militar, van prendre la paraula. [...] Primer de tot van donar la seva visió de què era per a ells el conflicte colombià [...] i van explicar com la resta del món veia Colòmbia. Després van exposar una estratègia l'objectiu de la qual era convertir les autodefenses en «un actor polític reconegut en el conflicte intern», segons els termes d'un d'ells."
De fet, el dia abans, en una entrevista a Radio Caracol, el mateix alt funcionari es recordava molt i molt del nom d'un dels dos interventors: un tal Mario Sandoval que havia estat vinculat a l'Institut d’Estudis Superiors de l'Amèrica Llatina (IHEAL, París), a la Universitat de la Sorbona nova i a la Universitat de Marne-la-Vallée. Les seves activitats més recents es desenvolupen en els mitjans anomenats de "la intel·ligència econòmica": a finals de novembre de 2006, la web de l'ambaixada de França a Xile indicava que Sandoval, "professor universitari encarregat de missió a la direcció de la intel·ligència econòmica de l'ACFCI [Assemblea de les Cambres Franceses de Comerç i d'Indústria]", formava part d'una "important delegació" al voltant d’Alain Juillet –nebot de Pierre Juillet, l'ex conseller de Jacques Chirac–, gran patró, proper als mitjans de defensa, director de la Direcció General de Seguretat Exterior (DGSE) el 2002 i recentment designat per Nicolas Sarkozy com a director de la intel·ligència econòmica propera al primer ministre.
El Museu militar de Santiago acollia, doncs, un col·loqui titulat "Intel·ligència econòmica, defensa i seguretat" organitzat per la Universitat Bernardo O'Higgins i el senyor Sandoval. La societat civil colombiana hi estava "representada" a través d’una "organització no governamental" (ONG), Verdad Colombia. En realitat es tracta d'una para-ONG els objectius de la qual queden reflectits en el seu web: "Recolzar les institucions i els sectors democràtics que lluiten contra els grups armats d'ideologia marxista, tant a dins del país com a l'exterior". Els membres de Verdad Colombia s’apropien del discurs propagandístic dels anys 1999-2000 del líder paramilitar Carlos Castaño i assetgen les organitzacions de defensa dels drets humans com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i la Washington Office for Latin America.
Després de diversos contactes infructuosos, l'IHEAL ha confirmat que Sandoval havia estat "encarregat de curs, entre molts d’altres, i no professor, fins l’any 2004[2]". No obstant això, el 21 de juny de 2006, al final del col·loqui "França-Amèrica Llatina: Competència i cooperació" celebrat a la Casa de l'Amèrica Llatina en presència d’Alain Juillet, Stéphane Witkowksi, president del consell de gestió de l'IHEAL i director dels assumptes europeus de l'ACFCI, on un cert Philippe Clerc n’és l’encarregat de la intel·ligència econòmica, elogiava Sandoval: "Mostrant l'estat en matèria d'intel·ligència econòmica a l’Amèrica Llatina, Mario Sandoval, encarregat d'ensenyament de les universitats i qui ha estat l'home orquestra d'aquest col·loqui juntament amb Philippe Clerc, ha demostrat les similituds amb els altres sistemes existents."
Al segon "professor" se’l va identificar en una entrevista concedida el 24 de febrer al setmanari El Espectador. No té cap relació amb la Sorbona o l'IHEAL, encara que acompanyés Sandoval a la reunió de Ralito: es tracta de Juan Antonio Rubbini Melato, un argentí de 57 anys que ha esdevingut el conseller polític dels caps paramilitars Castaño i Mancuso des de 1999. És també conegut amb els pseudònims d'"El Profesor" i sobretot de "Rubbiño". Els textos del seu "blog", La paz en Colombia, expressen un menyspreu total cap a les institucions democràtiques i la classe política colombiana, en contrast amb l'exaltació d’un projecte feixista en què "la visió d'un [president] Uribe lligada a la intuïció política de les AUC estan a punt de fer un miracle".
L. M.
[1] El Tiempo, Bogotà, 26 de novembre de 2006.
[2] Defensant la bona fe, el director de l'IHEAL Georges Couffignal ens precisava el 17 d'abril: "No tenim altra cosa que 12 professors investigadors i més de 60 encarregats de curs. Aquests últims són reclutats segons la seva competència –nosaltres no estem equipats per a procedir a una "investigació policial"– per exercir només durant un temps limitat. Mai no se’ls ha manat de fer altra cosa que els cursos. Quan un encarregat de curs utilitza el títol de «professor» es tracta d'un abús, només els professors que han estat reclutats a través de concurs se’l poden atorgar."
|
