Renovació de la democràcia participativa
Les eleccions crucials (genètica, tecnologia, energia, etc.) sovint s’efectuen en els consells d’experts objectius, sense consultar la població, incloent-hi els primers afectats. Així creix la diferència entre les aspiracions populars i les opcions dels governants, influïts pels lobbies econòmics. No obstant això, les experiències de democràcia participativa mostren que una experiència ciutadana és possible.
Per Jacques Testart*
Article traduït per Rut Jou
Entre les deu personalitats preferides dels francesos, s’han citat dos esportistes, dos cantants de varietats i dos actors de cinema (1). Però cap responsable polític, cap sindicalista, cap escriptor o investigador, cap intel·lectual o dinamitzador de projecte. Tothom coneixia aquest escàndol, repetit al llarg dels sondeigs, però ningú no va gosar tenir-ho en compte per avaluar què és la democràcia. Costa creure que el pitjor dels sistemes, amb exclusió de tots els altres, hagi de ser aquest, que es dedica a l’alienació o els fantasmes més nombrosos. Se suposa que el sentiment brut de la majoria té un valor incomparable, ja que —Aristòtil ja ho deia— “la voluntat del major nombre té força de llei”.
No obstant això, els governants es guarden de proposar a l’elecció majoritària les opcions importants, quan els sondeigs els fan presagiar resultats inacceptables per a la moral (pena capital) o per als lobbies econòmics (organismes genèticament modificats). El poder es reclama com un sistema polític del qual cal treure la seva legitimitat, però que se’n limita l’ús en el joc polític.
En un article publicat en aquestes columnes, José Saramago es preguntava pels mecanismes de la delegació pels quals l’elector renuncia a la seva acció política personal fins a les eleccions següents i proposava “replantejar la democràcia en tots els debats (2)”. És poc raonable, com es va creure fa temps, que l’augment mitjà de la instrucció sigui suficient per produir una consciència humanista: les classes d’edat que compten amb una majoria d’universitaris no sembla que efectuïn eleccions ciutadanes fonamentalment diferents de les de la societat tradicional.
D’altra banda, els desenvolupaments ràpids i sovint irreversibles de la tecnociència situen els decisors davant les eleccions crucials que afectaran les generacions futures. Els electes pateixen les pressions del mercat, però, molt sovint, sense disposar de competències necessàries per plantar-hi cara quan es tracta de decidir la difusió de noves tecnologies. Els ciutadans simples, en especial en el moviment associatiu, a vegades són més ben informats que els responsables polítics.
|