|
A les principals metròpolis occidentals bull el mercat immobiliari. El preu dels pisos, en molts casos, s’hi ha duplicat en deu anys. Si el fenomen sembla estancat als Estats Units, on la «bombolla immobiliària» es desinfla, arreu prossegueix alimentat pel desig dels privilegiats de consagrar una part de la seva fortuna a la compra d’una segona residència (o tercera...) a Madrid, Barcelona, Roma, Londres o Nova York. La gran ciutat torna a ser desitjable. Un cop neta, pintada, enriquida, tranquil·litzada, revaloritzada per nous museus, ja no pot ser poblada per habitants sense diners ni cultura. I, precisament per això, mor...
Per FRANÇOIS RUFFIN
Periodista de «Là-bas si j’y suis», de France Inter. Autor de «Quartier nord», Fayard, París, 2006.
|
|
|
|
Va esdevenir cèlebre amb la seva controvertida obra sobre "la fi de la història" després de la caiguda de l’URSS, i es va considerar, ell mateix durant molt de temps, un neoconservador. Francis Fukuyama es lliura, en la seva última obra, America at the crossroad, a un vertader acte de ruptura amb l'administració Bush, si no és amb tot el neoconservadorisme.
* Per HUBERT VÉDRINE
Traducció a càrrec de SALVADOR PALLARÈS-GARÍ
|
|
|
En poques ocasions la distància entre democràcia real i democràcia formal no ha estat tan gran. Arreu, als països democràtics "avançats", els executius elegits feblement governen des de fa anys sense –i sovint contra– l'assentiment popular. A França, al Regne Unit, als Estats Units, i arreu del món, el poder executiu s’ha autonomitzat de la societat, imposant-li una marxa neoliberal i neoconservadora cega, "reformes" socials regressives i mesures disciplinàries i de seguretat cada vegada més repressives.
Per PHILIP S. GOLUB *
Traducció a càrrec de SALVADOR PALLARÈS-GARÍ
|
|
|
La presa de Mogadiscio (Somàlia) per les forces de la Unió dels Tribunals Islàmics (UTI) la darrera primavera, ha tornat a posar a les portades dels diaris un país àmpliament oblidat per la “comunitat internacional” des de 1995. El fracàs de l’operació “humanitària” militaritzada de les Nacions Unides, entre 1992 i 1995, havia refredat els calors d'aquesta última.
Per GÉRARD PRUNIER *
Traducció a càrrec d’EVA LEGA
|
|
|
La violència a l'Iraq està en un punt crític, del qual els mitjans de comunicació no en fan ressò, potser ja cansats d’un conflicte antic que, ara, competeix amb la novetat de la guerra del Líban. Els atemptats són la tònica dominant entre les sectes oposades dels sunnites i els xiïtes que provoquen cada dia desenes de morts i centenars de ferits.
Per PETER HARLING i l’enviat especial HAMID YASIN *
Traducció a càrrec d’EVA LEGA
|
|
|
|
El general Shlomi Cohen dirigeix la famosa brigada Alexandroni. El 15 d'agost de 2006, volia rebre els seus soldats que tornaven del front. Sorpresa: aquests es queixen enèrgicament de no haver estat informats sobre l'adversari i no haver estat equipats per combatre’l. "Ens negarem a participar en la pròxima guerra. Tenim família", exclamen alguns. Llavors, el general els acusa de "manca de motivació". El to de la discussió s’escalfa i quan abandona la visita, després d’amenaçar amb "empresonar un soldat", tots criden: "Vergonya!”
Per AMNON KAPELIOUK *
Traducció a càrrec d’EVA LEGA
|
|
|
Israel, des del seu naixement, en tant que "Estat dels jueus", recuperant el títol del llibre de Theodor Herzl, fundador del moviment sionista el 1897, ha xocat amb la supervivència més que mil·lenària del pluralisme religiós al Pròxim Orient, sobretot entre cristians orientals i musulmans, sunnites, drusos, xiïtes i alauites.
Per GEORGES CORM *
Traducció a càrrec de SALVADOR PALLARÈS-GARÍ
|
|
|
L'ofensiva d’Israel contra el Líban ha obert, segons el president George W. Bush, un “tercer front de la guerra antiterrorista”. Presentada com una resposta als atemptats del 11 de setembre de 2001, aquesta guerra va començar amb una intervenció militar a l'Afganistan, després a l'Iraq. I totes dues no han fet més que provocar el caos. La ideologia que les sosté, forjada pels neoconservadors americans, esmicola des de fa cinc anys les relacions internacionals.
Per l’enviat SYED SALEEM SHAHZAD *
Traducció a càrrec de CARLES PRIÓ
|
|
|