Així mateix, el text castiga amb més duresa a terroristes, pederastes i corruptes i tipifica com a nous delictes la pirateria, l'assetjament laboral i immobiliari, el tràfic de persones i la compravenda d'òrgans humans.
El Ple de la Cambra alta va aprovar definitivament el passat 9 de juny el Projecte de Llei que modifica definitivament el Codi Penal de 1995, que fins ara havia estat reformat en 26 ocasions. Atès que els senadors no van introduir cap esmena al text, aquest no va haver de tornar al Congrés dels Diputats i va anar directament enviat al BOE.
Entre les principals novetats del nou Codi Penal es troba la introducció de la llibertat vigilada, una mesura de seguretat destinada a terroristes i delinqüents sexuals, principalment pederastes, que s'imposarà en sentència al costat de la pena de presó per un temps màxim de cinc anys, encara que es podrà estendre fins als deu anys, com es va proposar inicialment.
El condemnat podrà ser obligat a estar sempre localitzable mitjançant aparells electrònics i a seguir tractament mèdic o participar en programes formatius, laborals o d'educació sexual, També se li podrà prohibir residir en determinats territoris, acudir a determinats llocs o establiments i exercir determinades activitats que puguin facilitar-li l'ocasió de cometre nous delictes.
Entre els nous delictes que s'incorporen al nou Codi Penal figura el tràfic il·lícit d'òrgans humans i el trasplantament dels mateixos, que també contempla la sanció penal al receptor de l'òrgan que, coneixent el seu origen il·lícit, consenteixi la realització de la intervenció.
ASSETJAMENT LABORAL, IMMOBILIARI I 'CIBER ASSETJAMENT INFANTIL'
Igualment, s'incrimina per primera vegada de manera diferenciada l'assetjament laboral --entenent per tal la fustigació psicològica o hostil en el marc del qualsevol activitat laboral o funcionarial que humiliï al que ho sofreix-- i l'assetjament immobiliari, per defensar a les víctimes d'atacs dirigits a obligar-los a abandonar el seu habitatges per obtenir, en la majoria dels casos, objectius especuladors.
En el camp dels delictes sexuals, al costat de l'augment del nivell de protecció de les víctimes, especialment de les més vulnerables, s'introdueix la regulació del denominat 'child grooming' (ciber assetjament infantil), és a dir, la utilització d'Internet amb finalitats sexuals contra menors, castigant de manera més dura al delinqüent que aconsegueix l'acostament amb el menor mitjançant coacció, intimidació o engany.
També s'introdueix la possibilitat de privar de la pàtria potestat als pares per protegir als menors i s'endureixen les penes per abusos, que podran arribar fins als 15 anys de presó.
A més, s'ha aprofitat aquesta reforma per introduir una tutela civil específica dels drets de víctimes quan l'autor condemnat utilitza el delicte per aconseguir notorietat pública o obtenir profit econòmic o quan es divulguen dades falses sobre fets delictius.
D'altra banda, en relació amb la seguretat vial, es castiga amb penes d'entre tres i sis mesos de presó, multa de sis a dotze mesos o treballs en benefici de la comunitat al que condueixi per sobre de 60 quilòmetres per hora en via urbana o en 80 en via interurbana o sota els efectes d'alcohol o drogues, permetent que el jutge triï entre les tres penes.
