Una setmana als Estats Units donen per algunes coses. La més interessant, ha estat la trobada amb els dos principals candidats a la presidència, Barack Obama i John McCain. Era la trobada amb una de les principals organitzacions llatines. I la sensació que em vaig endur es que no hi havia color. En la posada en escena, en la força del missatge i en les idees. Tot està a favor d’OBama, si ho mires amb ulls d’un europeu.

Si repasses la campanya, et trobes un McCain que gira cap a la dreta, que s’envolta d’assessor neocons i que revisa tots aquells elements que l’havien allunyat de la doctrina del partit republicà (amb una proposta més oberta en política migratòria). I si mires cap al candidat demòcrata et trobes amb un candidat que busca el centre, que ja no considera inamovible el termini marcat per la retirada de tropes de l’Iraq i que fins i tot planteja la indivisibilitat de Jerusalem, amb una clara cessió al lobbie jueu. Amb tot, la seva proposta fiscal continua es situaria a l’esquerra dels socialistes a casa nostra, i és l’únic que pot fer canviar les coses en aquest país.

El Congrés del PSOE

A quilòmetres de distància sembla que en el marc del Congrés del PSOE han volgut fer gestos. El millor, l’elecció de Leire Pajín, una persona compromesa i d’esquerres. A aquests se li han sumat les picades d’ull cap a l’esquerra, les suficients per contentar a unes bases a l’esquerra de la seva direcció, prou inconcretes perquè pel moment acabin en alguna cosa i sempre en el terreny dels drets, no fos cas que en matèria econòmica deixessin d’abraçar la lògica del xec i la baixada d’impostos.

El cas d’Ascó al Fiscal de Medi Ambient

El fiscal de Tarragona està investigant el cas d’Ascó. Alterar els mesuradors de radioactivitat pot suposar delicte. I des d’ICV li hem presentat denuncia al Fiscal de Medi Ambient. Des de Tarragona han d’investigar, i des de la fiscalia de medi ambient han de conèixer.

Diuen que en el Congrés del PSOE aprovaran allò que van pactar amb nosaltres fa ara 2 estius. Que els immigrants tindran dret de vot. És una bona notícia, encara que hi hagi influit la necessitat de compensar la pèssima actitud dels socialistes amb la directiva de retorn. Sigui com sigui, és important que es tiri endavant i, sobretot, que es faci bé. I no només aprovant convenis amb tercers països, sinó parlant de la necessitat de reconèixer aquest dret, en funció dels anys de residència i no en funció del país d'origen.

Espero que no se'ls acudeixi ara limitar-ho a uns pocs països, exigint per exemple 10 anys de residència. Perquè a en Corbacho ja li he sentit dues vegades això dels 10 anys, un requisit per fer inviable el dret de vot, que en alguns casos trigaria més a arribar que l'accés a la pròpia nacionalitat.

La compareixença del president
Dimecres 2 de juliol. El President compareix per explicar les seves respostes a la situació econòmica. El principal argument del president del Govern és el superàvit guanyat, el major marge per encarar l'actual situació. El que no explica és que s’ha gastat aquest marge; tampoc no explica com se l'ha gastat: amb xecs de 400 euros independentment de la renda que es tingui.

Atribueix els problemes de l’economia espanyola al preu dels carburants i a la crisi financera internacional, sense assumir que tenim un problema greu d’endeutament familiar i de monocultiu del sector de la construcció.

Explica que la primera prioritat és la despesa social i, contradictòriament amb l'anunci, manté el dèficit zero, encara que la llei d’estabilitat pressupostària diu clarament que amb un creixement inferior al 2% s’ha d’incórrer en dèficit.

Acaba per fer un míting. I el personatge el devora. Amb un optimisme desmesurat, acaba per no aportar dosis de realisme. Fins i tot, davant dels requeriments d'en Gaspar Llamazares, el president és capaç de donar com a contraargument la disminució d'IU en vots i escons. Pica l'ullet a CiU, per acabar presumint de molta sensibilitat social, mentre les propostes més destacables són els xecs i les mesures tan desreguladores com la directiva europea de serveis.

Al final, la jornada és una oportunitat perduda. Una més. I la situació continua complicant-se.

Un juliol per aprendre
Aquesta setmana inicio, juntament amb altres parlamentaris, unes jornades als EEUU. En el marc d'una beca del Departament d'Estat, ens explicaran la forma de funcionar de l'administració nord-americana. Jo he demanat veure experiències estatals en matèria energètica i d'immigració. Després d'un curs tan intens, l'experiència es val el viatge, i em servirà per carregar piles en un moment políticament molt interessant a l'Amèrica del nord.