En l'actualitat política d'aquest inici de curs hi ha dos temes centrals: la resposta a la crisi i la sentència del Constitucional.

Quant a la resposta a la crisi, hem de dir que el primer problema de la nostra societat és la manca de marge de maniobra. Qui se'n surt de la crisi és aquell que pot fer polítiques socials, polítiques públiques, polítiques anticícliques. I a casa nostra hem perdut molt marge de maniobra amb massa frivolitats: s'ha donat tot a les entitats financeres a canvi de gairebé res, tenim una pressió fiscal pròpia d'una república bàltica, el 32'8% del PIB, perquè s'han baixat els impostos a les rendes altes i s'han mantingut elements elusius com les SICAV (que tributen a l'1%) quan resulta que són les rendes més altes les que haurien de pagar més impostos.

L'altre aspecte, l'Estatut, cal dir que aquest és el pacte entre Catalunya i Espanya. És plenament constitucional i alhora té elements clarament federalitzants. I sí, representa un salt endavant important en el model d'Estat. L'Estatut no és un text més, i això molesta aquells que no voldrien que canviés res.
En aquest context seria força insòlit que un Tribunal Constitucional amb l'autoritat més que tocada comencés a dir que en la Constitució no hi cap el pacte refrendat pel poble de Catalunya o a dir que no és constitucional la igualtat jurídica entre català i castellà a Catalunya.
Si fos així, la resposta catalana és relativament òbvia. Ha de ser unitària, mobilitzadora, contundent, i ha d'exigir a l'altra part que compleixi amb l'acord, és a dir, que el que no càpiga amb una lectura de la Constitució es faci realitat per les modificacions legals corresponents. La part més complexa potser li tocarà al Govern Zapatero: complir amb allò acordat, amb traspassos per la via del 150.2 i modificant les lleis orgàniques pendents de notificar.
Esperem que la sentència sigui simplement raonable. I raonable és consagrar la plena constitucionalitat d'un text que s'està aplicant canviant realitats i, a la vegada, sense que es trenqui res. De no ser així, podrem tenir un problema. Però el més greu és que el Constitucional pugui arribar a fer seva una lectura tan prima del text que no hi càpiga la realitat de la societat, el país i l'Estat on vivim.