Jo sol no puc canviar la política però puc fer la meva política més transparent

Ahir vaig fer la proposta d'una política amb les parets de vidre, amb transparència, amb control. No és possible una nova economia sense ètica, i l'ètica no és possible sense una nova política. Potser per això crec que és fonamental canviar les formes, i aconseguir un registre de lobbies i, per què no, conèixer les agendes dels nostres representants públics, sabent amb qui ens reunim i què defensem. Necessitem també un finançament més transparent, i sancions persuasives quan no es compleixen aquests criteris.

Es tracta d'avançar cap a una manera de fer política on se sàpiga el que es fa, i què defensa cadascú, on el finançament irregular sigui molt més difícil, i quan es produexi la sanció sigui molt més exemplar. En el marc d'aquestes propostes he emplaçat a un Pacte per la transparència on, entre d'altres coses, se sàpiga quin és el patrimoni dels candidats, una proposta que he fet extensiva a la resta de candidats. Es tracta de fer un contracte on, d'entre les múltiples propostes, se sàpiga com s'entra en política i com se surt de la mateixa.

Sé que aquesta única mesura no és suficient. És més, quan hem sabut el patrimoni d'alguns (recordem l'irrisori patrimoni del senyor Camps) s'ha demostrat que amb aquesta mesura no en teníem prou. Però crec sincerament que aquesta és una de les maneres de fer visible propostes de regeneració democràtica. Des del meu punt de vista, es tracta d'un primer pas cap a un munt de canvis legislatius que s'han de fer per tenir una política i uns polítics amb parets de vidre, trasnparents. Com, per exemple, una de les propostes que vam fer des d'ICV-EUiA en la discussió de la Llei Electoral: podríem fer que hi hagués un enviament de propaganda electoral únic cap a la ciutadania i ens estalviaríem fins a 5 milions d'euros, cal limitar la despesa que fem els partits en campanya electoral (des d'ICV-EUiA aquesta campanya hem reduït en 100.000 euros el cost de la campanya de fa quatre anys). Podria fer un llistat de propostes en aquest sentit que hem fet en el marc d'aquest Pacte per la transparència que volem impulsar i que podeu consultar en el nostre programa electoral a la pàgina web www.joanherrera.cat.

Jo no vull que Catalunya sigui com València o Madrid, on els partits que estan protagonitzant tots els titulars sobre casos de corrupció surten reforçats a les urnes. A Catalunya hem de ser diferents, no normalitzant la corrupció, i a la vegada liderant una manera de fer política.

6 comentarios:

dijous, 18 novembre, 2010 Jota Uve ha dit...

Macho que anticuado estas, no ves que el debate serio y la reflexión profunda no sirven de nada, no llegan. Como se demostro sobradamente en el debate Solbes vs. Pizarro.
Tienes que hacer un video viral con mucho sexo y mucha violencia. Sobre todo sexo que es lo que se lleva en esta campaña.

diumenge, 21 novembre, 2010 Nicolás ha dit...

M'agradaria pensar que les teues propostes són com una pluja fina que va calant en el desert de la política. Aquells que com jo som d'esquerres i vam pensar que el canvi de Zapatero era possible tenim la moral per terra els últims temps i si damunt vivim a la Comunitat Valenciana, amb el PPartit de la corrupció estés per tots els llocs, encara veiem un panorama més negre.

Porte uns dies amb el carnet del PSOE damunt de la taula pensant si guanyen les meues ganes de tornar-lo o la fidelitat a unes idees malgrat el desastre ZP. Visc en un mar de confusió i he de prendre un camí perquè viure en un ai no m'aporta res.

Salutacions i endavant. Si puguera votar-te ací tindria el dubte resolt.

dimecres, 24 novembre, 2010 Sergi ha dit...

Tu sol no pots canviar la política, ni ho pot fer ICV mentre es mantingui entre el 5 i el 10% dels vots. Hem de pensar la manera d'interessar la gran massa de gent d'esquerres que se sent apàtica, desmobilitzada, desconfiada, que troba més ètic i estètic el vot en blanc o l'abstenció que el vot a la nostra coalició. Jo crec que hauríem de provar d'acostar-nos a aquesta gran massa convidant-los a participar en els nostres processos de discusió programàtica i d'elaboració de les llistes de candidats. Pot ser que la llista resultant no sigui la ideal, però els pocediments habitauls tampoc no asseguren pas l'excel.lència. I una altra cosa, trobar la manera que els adherits que en un moment determinat no estan professionalitzats en la política puguin participar també en la presa de decisions, o sigui siguin presents en el Consell Nacional i en els organismes de direcció. No és una crítica, al contrari, és un suggeriment sobre com millorar.

dimecres, 24 novembre, 2010 Sergi ha dit...

Tu sol no pots canviar la política, ni ho podrà fer ICV mentre es mantingui entre el 5 i el 10 % dels vots. Ens cal trobar la manera de fer-nos visibles i interessants per a la gran massa de gent d'esquerres que a Catalunya es troba desmotivada, apàtica, i que troba que l'abstenció i el vot en blanc és més ètic, o estètic, que el vot a la nostra coalició. Potser una manera de vèncer aquest aïllament seria convidar a participar els nostres electors, no solament en el debat del programa, sinó en el debat de les llistes electorals. Està clar que pot sortir-ne una candidatura que no sigui la ideal, però els procediments habituals no són tampoc garantia d'excel.lència. D'altra banda, per enfortir el partit, cal trobar la manera de fer participar en la presa de les grans decisions als companys que en un moment determinat no estan professionalitzats en les tasques polítiques. No t'ho prenguis com una crítica, sinó com un encoratjament en el sentit que tenim encara molt recorregut per millorar.

dijous, 25 novembre, 2010 Josepma ha dit...

Hola,

Jo et votaré a les properes eleccions, però hi ha elements del teu discurs que no m'agraden. Una d'elles és la teva croada en contra del TGV. Jo també sóc treballador, visco a Lleida i vaig cada setmana, per feina, a Barna. Anar-hi amb l'Avant ha suposat un increment de qualitat de vida molt important. El preu és excessiu i fóra bo lluitar per reduir-lo, no per no crear una xarxa de TGVs a l'estat. Contraposar el TGV als trens convencionals és un error. Ja n'hi ha prou d'aquesta croada. Cada cop que et sento, em sembla que no saps de què estàs parlant.

divendres, 26 novembre, 2010 Sergi ha dit...

Hola, Joan, com bé dius tu sol no pots canviar la política, ni ho pot fer ICV si no fa un salt endavant. Jo crec que es tracta de connectar amb la majoria de gent d'esquerres que tu mateix dius que hi ha a Catalunya. Potser ho podríem intentar convidant els nostres electors a participar en l'elaboració de les nostres candidatures, a més del debat dels programes, que ja fem. I fent que els adherits se sentin representats en les grans decisions del partit. Així saria més fàcil mobilitzar-los i fer créixer el nostre partit, condició imprescindible per fer un salt endavant. Ens animem a estudiar-ho?. No t'ho prenguis com una crítica sinó, al contrari, com un suggeriment per millorar encara més la teva tasca, que crec que és molt positiva. Una abraçada