He deixat passar uns dies abans d’actualitzar el blog. Però, si m’ho permeteu, necessitava carregar piles, energies, i ordenar alguna idea. Abans que res, però, volia donar les gràcies a tota la gent que durant i després de la campanya m’ha transmès ànims i ganes de continuar lluitant.

Dit això, començo amb una obvietat. Tots sabíem que el 28 de novembre obria una nova etapa, en un sentit o en un altre. I no crec que poguem despatxar només amb una análisi simple del resultat de CiU i del PP, i del retrocés de les forces d’esquerres. Eren les primeres eleccions en època de crisi. Sé que puc fer l’anàlisi des d’uns resultats consolidats, i d’un projecte que tot i el retrocés sofert, 2 escons i 50.000 vots, surt del Govern l’any 2010 amb més preséncia a les institucions de la que va entrar. Però seria massa cofoista un diagnòstic tan simple. Són unes eleccions on els comportaments electorals han estat diferents al d’altres ocasions. On les classes mitjanes han abandonat en gran part les opcions progressistes, i on l’increment de la participació a barris populars ha basculat cap a opcions més conservadores. Estic segur que no hi ha un únic factor, però segur que la por davant el futur ha marcat poderosament la decisió final de milers de votants. La dificultat de doblegar els mercats, l’asumpció que qui mana són sectors econòmics i entitats financeres, la impotència davant els seus designis, han fet entrar –i fins a cert punt és comprensible- a molta gent en un estat d’impotència i resignació. Un estat anímic que en canvi contrasta amb la por que s’atia cap al més feble, que ha fet crèixer valors consevadors, i on el que està en una situació més vulnerable li és més fàcil assenyalar cap al vulnerable que té al costat que al que especula amb la seva vida, mentre que en alguns casos, hi ha rendes mitges del país li preocupa més que no li pugin els impostos que el manteniment de la cohesió social d’un país, que sense aquesta cohesió deixarà de tenir futur econòmic i social. A aquests factors se li ha sumat la imatge del govern d’entesa I això per no parlar de l’error de renunciar de partida a la única aritmètica que pot fer possible que l’esquerra governi; o l’absolut esgotament davant d’una esquerra que a Madrid, quan governa en solitari, lidera les retallades sociales més dràstiques de la història; o la renúncia a un relat i una explicació d’unes polítiques que s’han fet des del Govern però que s’han explicat poc. Al final, tot ben agitat en un cóctel, i tenim un escenari molt complex pel conjunt de lesquerra.

Sé qee l’esquerra passa pere un moment delicadíssim. I no parlo només de Catalunya Però és en aquesta complexitat on més enllà dels partits, cal que obrim una reflexió tota aquella gent que volem un futur en igualtat, justícia i llibertat, aquest terme que l’esquerra hem regalat a la dreta. Sé que avui tot aquest actiu està en part als partits, però que hi ha molts més fora dels partits. I és aquí on crec que s’ubica el projecte polític d’ICV. Hem aconseguit consolidar un projecte, però des de la modèstia, aspiro que allò que representem pugui ajudar a refer, abans que les majories electorals, la majoria en els valors de l’esquerra. Així, el meu primer objectiu és comnçar per refer aliances amb el conjunt de la societat, tendir ponts, i construir societat, amb l’objectiu de vertebrar un projecte d’esquerra clara i àmplia, d’esquerra ecologista, i per tant innovadora i del segle XXI, i de referent catalanista. Ho hem de fer des de la humiltat, però a la vegada des de la convicció que avui som una esquerra amb les idees clares, que sap que ha de fer d’oposició a aquells que porten un dels programes més lliberals dels darrers anys. I que a la vegada ho hem de fer des de la necessitat d’una tasca unitària i desacomplexada per tenir una agenda nacional ambiciosa, unitària i cohesionadora. Hem aconseguit, i no és poc, ser un espai per la gent d’esquerres convençuda. Però en l’etapa que s’obre haurem de ser alguna cosa més. Aquest és el meu propòsit.