La crisi que arriba és segurament la crisi de totes les crisis. Stiglitz diu que el que està passant aquests dies expressa la caiguda del mur del liberalisme. I el premi Nobel d’economia, Paul Krugman, reclama allò que tan sols algunes veus com ICV diem: “S’ha d’abandonar el discurs de l’austeritrat i l’obsessió per no incórrer en dèficit”.

Malauradament tenim Governs insensibles que continuen presumint d’austeritat, atrapats en el corsé d’una llei d’estabilitat pressupostària que no dona marges, i que són incapaços de sortir del dogmatisme d’un liberalisme basat en l’eliminació d’impostos o en l’extensió de xecs. Segurament aquí es troba el Govern Zapatero, atrapat entre el dogmatisme d’un ministre d’economia que no vol incórrer en un excessiu dèficit i la d’un equip que s’ha gastat els marges acumulat en xecs i altres ocurrències.

A l’altra banda d’aquesta gasiveria està la extraordinària generositat, sense exigència de cap tipus, entorn a les entitats financeres.

I amb una perspectiva per finals de 2009 més que preocupant. Començaran a deixar-se de pagar els subsidis d’atur sense que hi hagi un increment notable de les polítiques contra l’exclusió social.

Per la seva banda, ens trobem amb un Govern, el de la Generalitat, sense marges als quals recórrer, entre altres coses, per la manca de finançament, però que haura de respondre a un país que tindrà més necessitats que mai. És aquest govern el que haurà de respondre amb un accent marcadament social. I aquí potser caldrà que d’una vegada per totes les prioritats socials s’accentuïn, i les temptacions de pactar amb la dreta temes tan centrals com l’educació s’aparquin.

Assemblea contra la crisi
En aquest context l’Assemblea d’ICV ha de donar una resposta a la crisi, i una resposta que es tradueixi en tots els àmbits institucionals, al Congrés, però també als ajuntaments, i per descomptat a nivell de Govern català. I el problema és que sovint els socis possibles fan més de social liberals que una altra cosa. Aquest és el repte de l’Assemblea.

També d’aquí es deriva la responsabilitat de fer una organització que respongui. Amb òrgans de direcció que analitzin políticament. I amb una estructura organitzativa que respongui als desafiaments. I aquí és cert, hem de canviar coses. Necessitem d’una esquerra d’un roig encès, i afegeixo, d’un verd contemporani, ja que les respostes, o són verdes o no seran. I per fer-ho a l’Assemblea no podem caure ni amb el cofoisme del no passa res ni amb en la dinàmica caïnita que faria que aquest espai tan valuós que és ICV perdés tota la seva virtut.

Per què el Govern manté el silenci
I sobre la polèmica del llibre de la Reina. Divendres vam registrar al Congrés una bateria de preguntes per conèixer l’opinió del Govern sobre el llibre ‘La Reina muy cerca’. Volem saber si el Govern va tenir coneixement del contingut d’aquest llibre, perquè a hores d’ara encara no s’ha pronunciat.

La setmana passada ha estat marcada pel debat a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat per al 2009. Des d’ICV ens hem vist abocats a presentar una esmena a la totalitat per ser uns pressupostos allunyats de la realitat, que lluny de la propaganda són pocs socials (les partides de dependència són un bon exemple), que renuncien a la inversió medioambiental i al canvi de model social, que donen l’esquena a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments. No és el pressupost que hauria de votar una majoria d’esquerres pequè no té l’accent social ni medioambiental per afrontar la crisi.

Però Pedro Solbes, que es va presentar com un liberal en la rèplica a la meva intervenció, va predicar austeritat. Li vaig recordar les paraules del premi Nobel d’Economia, Paul Krugman: “No és pas ara el moment de pensar en el control del dèficit públic ni en l’austeritat pressupostària que per a molts s’ha convertit en bandera en els darrers anys”.

Curiós que Solbes parlés d’austeritat quan dilluns el Congrés havia aprovat mesures per les entitats financeres per valor de 50.000 milions d’euros sense posar-los cap condició. És clar que per al govern de Zapatero l’austeritat que ara preconitzen no es dóna amb aquells que més tenen, els bancs, que a sobre en temps de crisi presumeixen de guanys milionaris com Banesto ara fa dues setmanes. I és curiós com en aquest context de suposada austeritat el Govern del PSOE manté la supressió de l’impost de patrimoni que cal recordar que la recaptació de la qual prové en més d’un 61% de patrimonis de més d’1 milió d’euros. Per postres, els pressupostos que ens han portat congelen les pensions mínimes no contributives i els recursos destinats a les politiques actives, no existeix cap pla per al sector de la construcció –en caiguda lliure-, la despesa educativa disminueix i el més dramàtic: no hi ha diners per implantar la Llei de Dependència. La portada del diari ‘El Períodico’ de dimarts passat denunciant que només la meitat dels catalans amb discapacitat es poden acollir a aquesta llei és el millor exemple del tarannà d’aquest govern que té poc d’esquerres i progressista i molt de liberal, com s’autodefineix Solbes.

Una proposició molt adient
Estem en crisi i des d’ICV hem repetit amb insistència que hem d’aprofitar la crisi per canviar de model energètic. Som massa dependents del petroli. Per això, crec que aquest dimarts, 28 d’octubre, és una bona oportunitat perquè el Congrés doni suport a una Proposició de Llei d’ICV de mobilitat sostenible que es debatrà en el Ple. Podeu consultar aquesta iniciativa a la pàgina web d’ICV del Congrés i Senat (http://iniciativa.cat/domains/senat), en l’apartat de “Documents”. Apostem pel dret dels ciutadans a l’accessibilitat en condicions de mobilitat adient i amb el mínim impacte ambiental possible, a l’organització d’un sistema de distribució de mercaderies sostenible, la prioritat dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental, el foment del transport públic i col.lectiu i el desenvolupament urbà sostenible.

Santuari per a les tonyines
També aquesta setmana, dimecres 29, es debat al Congrés una Proposició no de Llei d’ICV que busca que el Govern es comprometi a declarar una zona del sud de les Illes Balears Santuari per a la tonyina per tal que aquesta espècie no acabi desapareixent per la pesca extensiva.

Una bona notícia
El passat 16 d’octubre vaig registrar una bateria de preguntes parlamentàries per conèixer l’opinió del Govern espanyol respecte el cas d’un jutge que havia dictat una ordre d’expulsió d’un ciutadà Bolivia que té una filla nascuda a Catalunya sense contemplar la condició de menor d’aquesta fet que l’hauria d’atorgar la possibilitat de regularitzar-se. Doncs bé, finalment Ramiro Perales, detingut al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, va ser alliberat dimecres passat després de 23 dies tancat en aquella pseudopresó. La subdelegació del Govern ha revocat el decret d’expulsió i ho ha substituït per una multa de 300 euros.

Finalment, el govern del PSOE ens ha abocat a presentar l’esmena a la totalitat de devolució al Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009.
I ens ha abocat perquè aquests són uns pressupostos molt limitats en la despesa, que no afronten una política anticíclica, amb poc accent social i que donen l’esquena al mediambient. Són a més pressupostos deslleials amb les institucions autonòmiques i locals, no només no acordant el nou model de finançament sinó retallant els seus marges de maniobra, ja sigui amb l’eliminació del impost de patrimoni o retallant les transferències als ens locals.

Fa mal veure com un Govern que ha apel·lat al votant d’esquerres, és capaç d’aprovar mesures multimilionàries a favor de les entitats financeres sense cap exigència per les mateixes, i en canvi manté les pensions mínimes no contributives sense cap creixement.

Els drets dels discapacitats
Aquest és el no d’avui. Contrasta amb el sí de dimarts del Congrés a una proposició no de Llei (PNL) d'ICV perquè aturar-se o estacionar en els aparcaments reservats per a persones amb discapacitat comporti pèrdua de dos punts del permís de conduir. Tot i que al final es va aprovar per unanimitat, PSOE va anunciar en un principi el seu vot en contra, emparant-se en una esmena que instava al Govern a “analitzar la repercussió que sobre la reeducació dels conductors està tenint la implantació del carnet per punts en el respecte als drets de la resta dels usuaris de la via pública”. Inaudit.

La proposta recull les peticions d'organitzacions del sector de persones amb discapacitat com el CERMI i el Fòrum de Vida Independent. Serem vigilants del seu compliment.

Una fiscalia contra la veritat
I una sorpresa desagradable d’avui. La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha avançat que recorrerà davant del Ple de la Sala del Penal a l’auto dictat avui pel jutge Baltasar Garzón per investigar els crims contra la humanitat comesos durant la guerra civil i el franquisme. Es tracta d’una postura obstruccionista i que posa la Fiscalia al nivell dels pitjors exemples de la justícia espanyola en la línia de sentències dictades des de la sala Militar al Tribunal Suprem. És lamentable veure l’actitud de la Fiscalia que posa traves a la recerca de la veritat. Des d’ICV ja hem preguntat al Govern espanyol si s’oposarà mitjançant l’Abogacía del Estado a aquesta decisió.

I una lectura molt recomenable
Dimarts vaig presentar el llibre “Espejismo Nuclear” de Marcel Coderch i la Núria Almirón. Els autors ens descriuen en poc més de 200 pàgines com alguns ens intenten vendre l’energia nuclear com aquella poció màgica que resol tots els nostres problemes,quan la proposta representa la ingesta d’un cianur, que ens resultarà molt car, que ens farà més insegurs, i que suposarà un hipoteques de present i una llosa insalvable de futur.

Si una cosa queda clara després de la seva lectura és que és absolutament irresponsable continuar sense decidir que farem per tancar les plantes que tenim. I és que a Catalunya, un dels països més nuclearitzats d’europa, se’ns suma l’opció per una tecnologia immadura en combinació amb una industria que es nega a invertir més en seguretat. En aquest context, al Govern Zapatero li hem d’exigir un pla de tancament, i al Govern Montilla li hem de demanar la responsabilitat de la bel·ligerància per exigir que el tancament comenci per Catalunya l l’exigència de responsabilitats front la industria nuclear.

Una disculpa… amb raons
Em disculpo per haver estat absent un mes sencer d’aquest bloc. Però com alguns de vosaltres ja sabeu vaig ser pare fa unes setmanes. Així que em vaig agafar els dies de paternitat. Tota una experiència.