La confirmació de l’economista Xavier Sala i Martin que no encapçalarà la proposada llista independentista a Barcelona, i que pacten Esquerra i Solidaritat, es un exemple del que s’hauria d’evitar per donar més rigor i seriositat a aquesta opció. Per altra banda, les reaccions de Zaragoza pels socialistes desviant l’atenció sobre els intents de regressió autonòmica que vindran del govern espanyol, son la prova del tarannà d’aquest partit, al que l’autogovern de Catalunya li importa ben poc.

Per part del partit popular, el que va ser president José Maria Aznar, ha parlat d’una situació límit de l’estat espanyol, intervingut des de l’exterior, i amb una marginalitat degut a l’estat de les autonomies, que ha de patir una reforma amb profunditat ja que es inassumible. En la mateixa línia el PSOE, ja prepara un pla per harmonitzar l’estat autonòmic, que diuen que amb els nous estatuts ha arribat al 99% de les seves possibilitats, i s’ha de centralitzar un altre cop per fer-lo viable.  Mentrestant Catalunya dormint com sempre.

Aquests dies dos membres de la associació El Matí, recordo corrent crític a Unió Democràtica presenten al Tribunal d’Estrasburg la sentència del TC contra l’Estatut, per manca d’imparcialitat i retard excessiu en dictar-la, i cal dir amb poques possibilitats d’èxit, ja que aquest tribunal no es pronuncia sobre l’organització interna dels estats. Per altra banda, el cinema català no podrà ser present als Oscars, ja que segons la normativa d’aquest organisme les obres han de provenir d’estats independents, que com malauradament sabem no es el cas de Catalunya.

Arrel de les declaracions de Joan Carretero sobre les causes del fracàs de les noves opcions independentistes les passades eleccions, amb nul·la representació per Reagrupament i 4 escassos diputats per Solidaritat, ha donat a entendre que la formació més preparada per assumir un moviment que treballi per la independència es Esquerra, i que a les properes eleccions espanyoles ja hauria de ser una realitat, precisament els solidaris en boca del seu portaveu Lopez Tena, ja han qualificat l’opció reagrupada com marca blanca dels republicans, fent un trist favor a la causa de l’estat propi.

Una nova entrevista al cantant Loquillo, i com no podia ser d’altra manera, aquest personatge resident o exiliat a Sant Sebastià, torna a carregar contra el nacionalisme català, que sembla ser es com un dimoni que porta tots els mals, i fa fugir a tothom. Per altra banda el diputat socialista Joan Ferran, conegut com el de la Crosta, ha presentat un nou llibre on el seu autoodi contra tot el que reconegui una identitat catalana diferent a l’espanyola en surt mal parat.

La Vicepresidenta econòmica del govern espanyol Elena Salgado, ha descartat la possibilitat de fer efectiva la formula que funciona als Estats Units, i a molts països europeus, que consisteix em que els propietaris d’un habitatge puguin cancel·lar la seva hipoteca donant les claus del immoble al banc corresponent, per no perjudicar les entitats bancàries, es una prova més d’aquesta falsa esquerra que prioritza els interessos del capital, abans que els de la població i la classe treballadora.

Desprès de la gran manifestació dissabte amb desenes de milers de persones pels carrers de Bilbao, reclamant l’acostament dels presos bascos al País Basc, i amb la participació de diversos partits polítics, la banda terrorista ETA ha anunciat un alto el foc permanent, de caràcter general, i verificable internacionalment per abordar el dret a decidir del poble basc, la resposta decebedora per la part espanyola,  ha tornat a refredar la sortida democràtica del conflicte, que es difícil quan una de les dues parts no vol la fi del conflicte, sinó una rendició sense abordar el tema concret.

El president de la Generalitat Artur Mas, ha dit en una entrevista que segurament Catalunya no pot intentar convertir Espanya  en un estat plurinacional, però tampoc Espanya es pot seguir pensant que Catalunya es convertirà en una regió perifèrica de la península, apuntant que no hi ha punt de trobada sinó de ruptura. Per altra banda ha afirmat que sobre la immersió lingüística no hi haurà pas enrere, cosa que l’Albert Rivera de Ciudadanos, ja ha amenaçat en portar-lo als tribunals per desacatament.

El nou govern català considera inútil la nova llei de vegueries, ja que creu que nomes serveix per canviar el nom a les diputacions, i davant l’austeritat reclamada seguiran el criteri de no duplicar administracions. Aquesta llei ja va aixecar polseguera en la seva tramitació, i aprovació tant en les formacions politiques com en el món local. Per la seva banda Anna Pagans, alcaldessa socialista de Girona, demana que el PSOE-C li cal definir millor que vol dir el mot catalanista.

Un programa de Catalunya Radio, que es diu “Tot es molt confús”, i dirigit per Pere Mas, ha aconseguit parlar amb el rei borbó espanyol fent-se passar pel President català Artur Mas el dia del seu aniversari, posteriorment, i misteriosament sembla ha estat censurada la seva emissió per part de la Casa Reial, i obeït per l’emissora. Per altra banda el govern espanyol en boca del seu portaveu Rubalcaba, encara no te una posició definida sobre la sentencia del Suprem en contra de la immersió lingüística.

El conseller de Territori i sostenibilitat Lluís Recoder, no descarta la possibilitat de presentar recurs al Tribunal Constitucional,  si el govern espanyol no compleix el que marca el nou Estatut Català en matèria d’inversions d’infraestructures a Catalunya, ignorant que aquest tribunal ja va dictaminar sobre aquesta qüestió amb la retallada estatutària, realment o ens prenen per uns absoluts ignorants, o se’ns riuen a la cara directament. Reclamaria una mica més de seriositat o rigor, i prou de bromes com aquestes, ja que el dia 28 de desembre ja ha passat.

Mas i el seu govern anuncien la supressió del 23% d’alts càrrecs, i reducció de personal i empreses públiques entre altres mesures d’austeritat, al comprovar que el dèficit de la Generalitat podria ser tres vegades superiors  a les previstes pel tripartit, en concret s’aproparia als 8 mil milions d’euros i per sobre de tots els límits pels objectius de les comunitats autònomes, alhora des d’Economia s’adverteix que Catalunya gasta massa en sanitat, i volen buscar la manera de reduir la despesa.  Tota aquesta misèria es la que haurem de viure per donar per vàlid el nostre espoli fiscal.

La Coordinadora per les consultes per la independència, engega una campanya perquè els 410 municipis que encara no han votat formin part de la ultima onada encapçalada per Barcelona el 10 d’abril, i culminar així aquesta gran fita i festa per la democràcia, i els anhels del nostre poble.  Per altra banda l’alcalde de Tarragona José Felix Ballesteros, troba infantil la discussió dins del partit socialista per apostar per un grup propi a Madrid, quan ja temes més importants a resoldre, com ho faria en Duran i Lleida, que aposta per algun ministre de CIU a partir del 2012 en el nou govern espanyol.

La setmana passada CIU, ERC, ICV junt amb PNB, IU, BNG i Nabai, van presentar al Congrés dels Diputats una proposició de reforma del reglament, perquè s’hi pugui parlar català amb tota normalitat, i s’apunta que serà l’ultima temptativa en aquest tema. Per altra banda el Tribunal Suprem en poc més d’un any ha passat de dictar sentències contra el dret dels pares a escollir l’idioma dels seus fills a l’escola, a donar llum verda a la mort de la immersió lingüística.

A la plaça Colon de Madrid s’han reunit milers de persones en un acte religiós, organitzat per l’església catòlica, i anomenat Missa de les famílies, on s’ha tornat a defensar un únic model familiar, i rebutjat qualsevol alternativa possible. Per altra banda el Bisbe de Solsona ha criticat la possible instal·lació d’un monument en homenatge a la comunitat gai de Barcelona, davant el Temple de la Sagrada Família, cosa que considera una provocació. Tolerància i respecte, son dos paraules que sembla no figuren en aquesta fe religiosa.