Solidaritat Catalana per la Independència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disambig.svg Aquest article tracta sobre el moviment polític de 2010. Vegeu altres significats a «Solidaritat Catalana (desambiguació)».
Solidaritat Catalana per la Independència
Líders Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran
Fundació 20 de juliol de 2010
Publicació oficial Web de Solidaritat Catalana
Ideologia Independentisme català
Lloc web
www.solidaritatcatalana.cat

Solidaritat Catalana per la Independència (SI o SCI) és un moviment social i polític que cerca la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat Català. Per tal de fer-ho es presenta com a coalició a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010.

El moviment està liderat per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, amb el suport, entre altres, d'Anna Arqué, Emili Valdero, Toni Strubell, Isabel-Clara Simó[1] i Hèctor López Bofill.

Taula de continguts

[modifica] Història

[modifica] Orígens (2009-2010)

Joan Laporta, durant el seu darrer any com a president del Futbol Club Barcelona (2003-2010), havia manifestat interès a fer el salt a la política. El seu missatge polític és independentista (als anys 90 del segle XX havia estat al Partit per la Independència), i per això advocava per liderar un moviment polític que treballés per la independència de Catalunya.

Entre l'hivern del 2009 i la primavera del 2010 Laporta es va acostar a Reagrupament, però les discrepàncies a l'hora de confeccionar les candidatures va fer que, finalment, Laporta creés la seva pròpia formació política, Democràcia Catalana. Durant l'estiu del 2010 Laporta va aliar-se amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. Des del 2007 el primer havia treballat des del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i el curs 2009-2010 tots dos van treballar en les consultes sobiranistes que es van fer a molts municipis catalans, i en la presentació d'una Iniciativa popular (IP) primer i una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya en les que proposaven que la Generalitat fes els passos adients per poder fer un referèndum d'Independència a Catalunya. A l'efecte de totes aquestes activitats van crear Solidaritat Catalana per la Independència.

Solidaritat Catalana per la Independència

Joan Laporta i Estruch, líder de Solidaritat Catalana per la Independència

[modifica] Primers passos (estiu del 2010)

El moviment va ésser presentat mitjançant una conferència de premsa el 20 de juliol del 2010 per part de Laporta, López Tena i Bertran.[2][3] En aquella presentació van fer una crida a les diverses formacions polítiques amb representació parlamentària partidàries de la independència de Catalunya perquè formessin una coalició. Immediatament formacions com CiU o ERC van declinar la invitació, i per això Solidaritat Catalana va optar per presentar candidatura pròpia.

El 23 de juliol del 2010 es va fer un segon acte públic de presentació. L'escriptora Isabel-Clara Simó va llegir la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència[4] a la plaça del Rei de Barcelona, acompanyada dels impulsors i també d'alguns dels adherits a la crida.[5]

A final de juliol del 2010 Alfons López Tena va abandonar Convergència Democràtica de Catalunya i Uriel Bertran va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya, partits on fins llavors militaven respectivament.[6][7] L'11 d'agost del 2010 Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional i col·laborador d'Alfons López Tena al Cercle d'Estudis Sobiranistes i d'Uriel Bertran, també va abandonar ERC per passar-se a Solidaritat Catalana.[8]

Durant l'agost del 2010 s'han anat creant els comitès electorals locals i comarcals, per tal d'encarar la campanya electoral.

[modifica] Eleccions primàries (agost-setembre del 2010)

El 4 de setembre del 2010 van fer-se les primàries per a proclamar els 135 candidats de Solidaritat Catalana per les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor del 2010. Durant el mes d'agost es van confeccionar les candidatures. Cadascuna de les quatre circumscripcions electorals del Principat (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) comptava amb candidatures pròpies. En total van presentar-se 249 persones, tant en candidatures individuals com en equip.

Els comicis van tenir lloc en sis col·legis electorals situats arreu del territori (Barcelona, Girona, Lleida, La Seu d'Urgell, Tarragona i Tortosa). Tanmateix, la confecció final de les llistes es feia d'acord a les circumscripcions electorals. Així, els adherits només podien votar aquelles candidatures que es presentaven a llur circumscripció.

Els resultats i els caps de llista escollits van ésser els següents:

Circumscripció Total adherits Total votants  % de participació Cap de llista
Barcelona 4.701 2.421 51,5% Joan Laporta
Girona 616 297 48,2% Toni Strubell
Lleida 362 168 46,4% Francesc Xavier Segura
Tarragona 511 257 50,3% Hèctor López Bofill
Catalunya 6.190 3.143 50,8%

[modifica] Manifest polític

El 24 d'octubre és prevista una assemblea a Barcelona oberta a tots els membres de Solidaritat Catalana per la Independència per tal d'aprovar el manifest polític.

[modifica] Objectius

Els objectius de Solidaritat Catalana són:

  1. Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).
  2. Constituir el Govern de Catalunya per tal d'organitzar el procés cap a la creació de l'estat català en el si de la Unió Europea.

[modifica] Propostes polítiques

Les propostes polítiques de Solidaritat Catalana per la Independència se centren en dos àmbits:

[modifica] L'àmbit de la independència

Solidaritat Catalana per la Independència

Alfons López Tena, un dels ideòlegs del moviment

Hi ha experts en gestió cultural i en planificació econòmica que consideren que Catalunya només pot preservar la seva cultura i la seva economia amb la creació d'un estat català. Aquest estatus permetria a Catalunya desenvolupar les polítiques econòmiques, infraestructurals, educatives, socials i territorials que li calen (en comptes d'ésser decidides per França i Espanya).

Alhora, un procés de secessió té l'aval de la comunitat internacional, ja el dret d'autodeterminació dels pobles està emparat per les Nacions Unides i la Unió Europea (per la seva posició arran de la independència de Kosovo) i per la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia ran de la independència de Kosovo (22 de juliol del 2010) que dictamina que un parlament que representi el poble pot proclamar un estat i que això no viola la legislació internacional. Aquesta sentència és un reconeixement als moviments secessionistes de molts estats europeus que han assolit la independència del 1990 ençà (Estònia, Lituània, Letònia, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Montenegro, Kosovo, etc.)

D'altra banda, el sentiment sobiranista de la població catalana ha avançat en els darrers anys. Aquest moviment té una base històrica i social molt forta. Des de finals del segle XIX, el poble català ha desenvolupat moviments polítics nacionalistes. Malgrat els alts i baixos del segle XX (amb dues dictadures feixistes a Espanya), a finals del segle XX i principis del segle XXI aquesta ideologia està plenament consolidada en la societat catalana. Així, si als anys 90 del segle XX a Catalunya només hi havia a l'entorn d'un 15% d'independentistes, el 2007 arribaven al 19,4% segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió (2010), tot i que alguns sondejos fets per Universitat Oberta de Catalunya el 2010 donaven xifres properes al 50%. A partir d'aquestes constatacions, Solidaritat Catalana per la Independència proposa que les forces polítiques sobiranistes que hi hagi al Parlament de Catalunya proclamin unilateralment la independència de Catalunya.

[modifica] L'àmbit de la regeneració política

La insatisfacció de la societat catalana envers els polítics catalans i espanyols ha crescut notablement des dels anys 90 del segle XX. Aquest sentiment generalitzat s'ha traduït en una alta abstenció a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, en què la davallada de suports electorals va ésser general en tots els partits.[9]

Aquesta insatisfacció té l'origen en un cúmul de circumstàncies interrelacionades: les disputes poc elegants entre els polítics; la manca de polítiques clares en àmbits socials (immigració, educació, etc.); mesures legislatives aparentment importants però que no ho són (com l'aprovació de les vegueries al Parlament de Catalunya el juliol del 2010, que consisteix tan sols a canviar el nom de les 4 províncies catalanes); la incapacitat dels poders públics de pal·liar o corregir la crisi econòmica del 2008-2010; la poca receptivitat dels governants cap a les demandes de molts sectors socials (incloent-hi el fet que molts ajuts socials no arribaven als destinataris); les contradiccions dels partits segons si governen o són oposició (l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, els transvasaments d'aigua, la instal·lació de cementiris nuclears); la manca d'assumpció de responsabilitats polítiques per errors manifestos dels gestors polítics (cas de l'incendi d'Horta de Sant Joan del juliol del 2009, de l'enfonsament del túnel del Carmel del 2004 o de l'ensorrament de les línies de tren de rodalia de Barcelona del 2007); la percepció, per part de la població, que el seu vot serveix de poc com a indicador de quines majories s'han de conformar al Parlament; els nombrosos casos de corrupció política (com el cas Gürtel, el cas Palau o el cas Pretòria, del 2009; els informes poc útils elaborats pel Govern català i l'Ajuntament de Barcelona els anys 2007-2008; els escàndols que van afectar CiU mentre governava als anys 90); etc.

Per tal de combatre-ho, Solidaritat Catalana per la Independència entén que cal refer el sistema polític català amb noves mesures regeneradores, com un sistema electoral amb circumscripcions menudes (on l'elegit sigui proper a l'elector), llistes obertes a les votacions, primàries dins els partits per a escollir candidats, lleis antifrau més efectives i, sobretot, amb un augment de la capacitat de decisió i de control dels ciutadans sobre els polítics.

[modifica] La qüestió de la ideologia dreta-esquerra

Solidaritat Catalana per la Independència considera que la disputa ideològica entre dretes i esquerres (i altres línies de debat) té sentit en el marc d'un estat propi, quan es tracta de definir polítiques concretes. En el cas de Catalunya, emperò, mentre continuï essent una comunitat autònoma del Regne d'Espanya, Solidaritat Catalana entén que la Generalitat de Catalunya no pot desenvolupar les polítiques socials i econòmiques que consideri més oportunes, siguin del signe que siguin. Per això arriba a la conclusió que, abans de debatre sobre polítiques socials, educatives, econòmiques, ambientals o energètiques (camps en què hi ha diferències entre esquerres o dretes), cal proclamar la independència.

[modifica] Aliances

[modifica] Aliances preelectorals

Solidaritat Catalana per la Independència no descarta aliar-se amb altres formacions polítiques que persegueixen els mateixos objectius (proclamació de la independència de Catalunya i regeneració democràtica). En tot cas la condició és que les candidatures s'han de confeccionar mitjançant primàries obertes i territorialitzades, i que els membres de la candidatura no poden ésser escollits pels caps de les diferents organitzacions.[10]

Per això, el 31 d'agost del 2010 el Partit Republicà Català i el partit Els Verds - Alternativa Verda van decidir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana.[11]

En aquesta línia, en un principi Joan Carretero, president de l'associació Reagrupament, es va mostrar predisposat a unir-se a Solidaritat Catalana.[12][13] Amb tot, les diferències en la confecció de les candidatures ha dificultat l'entesa entre ambdues formacions. A principis d'agost del 2010, per tal de desencallar les negociacions, Laporta, López Tena i Bertran van fer una oferta d'unitat a Reagrupament, convidant els reagrupats Joan Carretero i Jaume Fernàndez a presentar-se a les primàries de Solidaritat a Girona i Lleida respectivament, mentre que Laporta, López Tena i Bertran es comprometien a demanar el vot dels adherits a Solidaritat d'aquestes circumscripcions per a Carretero i Fernández.[14] Finalment, però, el 30 d'agost, després d'haver-se reunit la nit anterior, ambdues formacions van emetre un comunicat conjunt[15] en què afirmaven que es presentarien a les eleccions per separat, encara que amb una estratègia paral·lela confluent, amb l’objectiu comú de treballar per la independència de Catalunya i l’assoliment d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Malgrat tot, entre finals de juliol i l'agost del 2010 diverses agrupacions locals i comarcals de Reagrupament (Barcelonès, Baix Camp, Alt Camp, Berguedà, Alt Urgell, Montsià, Baix Ebre) van abandonar en bloc o gairebé Reagrupament, tot criticant la manera de fer del seu líder, i es passaven a Solidaritat Catalana per la Independència.[16][17][18][19][20][21][22][23]

[modifica] La coalició

Per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 aquest moviment polític es presenta com a coalició. Està formada pels partits que havien iniciat el procés, Democràcia Catalana i Solidaritat per la Independència, i els partits que s'hi han afegit posteriorment, el Partit Republicà Català, Els Verds - Alternativa Verda i Catalunya Nació Independència i Nova Catalunya Independent. A principis de novembre de 2010 la coalició va arribar també a un principi d'acord amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.[24][25][26]

[modifica] Aliances postelectorals al Parlament

En cas d'obtenir representació parlamentària al Parlament de Catalunya Solidaritat Catalana per la Independència no descarta aliar-se amb altres formacions polítiques partidàries del dret d'autodeterminació per tal de tirar endavant la creació d'un estat català. Amb tot, ha pres el compromís d'evitar la creació d'un govern de coalició com el Tripartit (PSC-ERC-ICV-EUiA), puix entén que les seves polítiques mentre ha governat (2003-2010) han sigut negatives per a Catalunya, en tots els terrenys (econòmic, social, educatiu, cultural, infraestructural, etc.).

[modifica] Suports

Solidaritat Catalana per la Independència

Toni Strubell, cap de llista per Girona de Solidaritat Catalana, a Brussel·les l'any 2009

El 23 de juliol del 2010, pocs dies després d'haver-se presentat, el moviment tenia més de 13.000 adherits.[27] El 2 d'agost del 2010 ja en tenia més de 15.000.[10]

Entre les personalitats adherides o que han donat suport a Solidaritat Catalana per la Independència hi ha intel·lectuals com Patrícia Gabancho, Víctor Alexandre o Enric Vila,[28] el professor de dret constitucional Hèctor López Bofill,[8] els escriptors Isabel-Clara Simó i Miquel de Palol, els lingüistes Rosa Calafat, Xavier Rull, Joan Solà i Miquel Strubell, el matemàtic Josep Guia, l'advocat Antoni Abat, els economistes Arcadi Oliveres, Emili Valdero i Elisenda Paluzie, els periodistes Núria Cadenes i Vicent Partal, l’actor Joel Joan,[29], l'historiador Toni Strubell, l'exconseller i exrector de la UAB Carles Solà[30] el teòleg mossèn Josep Dalmau[31] i el doctor Moisès Broggi, si bé aquest darrer amb l'esperança que Solidaritat s'ajuntés a altres formacions polítiques independentistes.[32]

Altres persones provinents de diverses formacions polítiques també s'hi han adherit. Provinents d'ERC hi ha Albert Pereira, Jordi Anguera, Jaume Renyer i Santi Niell. [33][34][35][22][36] Provinents de CiU hi ha Joan Sala (exregidor de Sant Feliu de Guíxols), Laia Escarrà i Carles Pagès.[37][38][39] També n'hi ha que vénen de les consultes sobiranistes del 2009-2010, com Anna Arqué i del moviment associatiu, com Diego Arcos (del Casal Argentí a Barcelona).

Alguns càrrecs electes també han donat el seu suport a la crida. És el cas dels alcaldes Jordi Fàbrega (batlle de Sant Pere de Torelló per l'Entesa pel Progrés Municipal) i Carles Móra (batlle d'Arenys de Munt) i dels regidors Carles Rión (de Calafell per ERC) i Robert Ara (de Sant Fruitós de Bages per l'Entesa pel Progrés Municipal).[40][41]

A banda dels suports individuals, la crida ha rebut l'adhesió de l'associació d'empresaris Cercle Català de Negocis, presidida per Ramon Carner.[42][43]

[modifica] Referències

  1. ↑ «Isabel-Clara Simó s'adhereix a Solidaritat Catalana». Avui / El Punt, 22 d'agost del 2010. [Consulta: 22 d'agost del 2010].
  2. ↑ «Laporta, Tena i Uriel presenten la «gran coalició independentista»». Nació Digital, 20 de juliol del 2010. [Consulta: 20 de juliol del 2010].
  3. ↑ «Laporta, Tena i Bertran invoquen l'esperit de Solidaritat Catalana». El Punt, 20 de juliol del 2010. [Consulta: 20 de juliol del 2010].
  4. ↑ «Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 2 d'agost del 2010].
  5. ↑ «Solidaritat Catalana afirma haver rebut 12.000 adhesions». VilaWeb, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 25 de juliol del 2010].
  6. ↑ «López Tena i Uriel Bertran pleguen dels seus càrrecs a CiU i ERC després que el parlament ha aturat les iniciatives de referèndum». VilaWeb, 13 de juliol del 2010. [Consulta: 3 d'agost del 2010].
  7. ↑ «Bertran i López Tena deixen els seus partits per presentar-se a les eleccions amb Laporta». El Punt, 27 de juliol del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 «López Bofill comunica a ERC que plega i que se'n va a Solidaritat Catalana». Avui, 11 d'agost del 2010. [Consulta: 111 d'agost del 2010].
  9. ↑ La insatisfacció política és el segon problema més important dels catalans, Agència EFE (resultats de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya, gener del 2010).
  10. ↑ 10,0 10,1 «Web de Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 2 d'agost del 2010. [Consulta: 2 d'agost del 2010].
  11. ↑ «El Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda s’adhereixen a solidaritat catalana». El Singular Digital, 31 d'agost del 2010. [Consulta: 31 d'agost del 2010].
  12. ↑ «Reagrupament s'apunta a la unitat independentista». Nació Digital, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  13. ↑ «Carretero: "Solidaritat Catalana ens dóna la raó i ho celebrem"». El Punt, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  14. ↑ «Laporta, Tena i Bertran donen «suport» a Carretero». Nació Digital, 3 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  15. ↑ «Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions». Vilaweb, 30 d'agost del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  16. ↑ «Comunicat Reagrupament Baix Camp». Reagrupament Baix Camp, 28 de juliol del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  17. ↑ «Reagrupament de les Terres de l'Ebre se'n va amb Laporta». E-notícies, 3 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  18. ↑ «Reagrupament del Berguedà també se'n va amb Laporta». E-notícies, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  19. ↑ «Reagrupament del Berguedà, també marxa cap Solidaritat». Nació Digital, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  20. ↑ «Crisis a Reagrupament de l'Alt Urgell». E-notícies.cat, 9 d'agost del 2010. [Consulta: 9 d'agost del 2010].
  21. ↑ «Èxode de Reagrupament cap a Solidaritat Catalana». El Singular Digital, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Reagrupament pren mesures contra Solidaritat Catalana». E-notícies.cat, 5 d'agost del 2010. [Consulta: 5 d'agost del 2010].
  23. ↑ «El coordinador de Reagrupament del Barcelonès Nord també plega, acusant Carretero d'autoritari». Directe!.cat, 11 d'agost del 2010. [Consulta: 11 d'agost del 2010].
  24. ↑ El PSAN estudia donar suport al partit de Laporta, El Punt.
  25. ↑ Avui, El PSAN s'afegeix a la candidatura de Solidaritat Catalana, Dijous, 14 d'octubre del 2010
  26. ↑ L'històric dirigent del PSAN, Josep Guia, tancarà la llista de Solidaritat a Barcelona, Nació Digital.
  27. ↑ «Solidaritat Catalana suma més suports individuals que col·lectius». Avui / El Punt, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 13 d'agost del 2010].
  28. ↑ «L’alçament». Dietari a destemps, blog d'Enric Vila, 28 de juliol del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  29. ↑ «Joel Joan presenta Laporta a Figueres». Nació Digital / El Punt, 1 de setembre del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  30. ↑ «L'exconseller d'ERC Carles Solà, amb Laporta». Nació Digital, 5 de setembre del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  31. ↑ «L'herència del 10-J». Avui / El Punt, 20 d'agost del 2010. [Consulta: 20 d'agost del 2010].
  32. ↑ «Broggi es passa de Reagrupament a Solidaritat». E-notícies, 30 d'agost del 2010. [Consulta: 30 d'agost del 2010].
  33. ↑ «Presentació de Solidaritat Catalana Girona». Facebook, 3 d'agost del 2010. [Consulta: 3 d'agost del 2010].
  34. ↑ «El director de l'Agència Catalana de Consum deixa ERC i es passa a Solidaritat Catalana». El Singular Digital, 10 de setembre del 2010. [Consulta: 10 de setembre del 2010].
  35. ↑ «Unes 1.000 persones de la demarcació de Tarragona s'han adherit a Solidaritat Catalana». delCamp.cat, 30 de juliol del 2010. [Consulta: 3 d'agost del 2010].
  36. ↑ «Sopant a "Ca l'astut", un altre cop». Per l'esquerra de la llibertat. Blog de Jaume Renyer, 10 d'agost del 2010. [Consulta: 12 d'agost del 2010].
  37. ↑ «Presenten Solidaritat Catalana a Sant Feliu». Avui / El Punt, 7 d'agost del 2010. [Consulta: 13 d'agost del 2010].
  38. ↑ «Una consellera nacional de CDC fitxa pel partit de Laporta». El Singular Digital / El Punt, 17 d'agost del 2010. [Consulta: 17 d'agost del 2010].
  39. ↑ «Un altre conseller nacional de CDC s'incorpora al projecte de Laporta.». Avui / El Punt, 24 d'agost del 2010. [Consulta: 24 d'agost del 2010].
  40. ↑ «Jordi Fàbrega dóna suport públic al projecte independentista de Laporta». El 9 Nou, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  41. ↑ «Un altre regidor de l'Entesa s'apunta a Solidaritat Catalana». Nació Digital, 26 de juliol del 2010. [Consulta: 26 de juliol del 2010].
  42. ↑ «El Cercle Català de Negocis dona suport a la Solidaritat Catalana per la Independència». Cercle Català de Negocis, 22 de juliol del 2010. [Consulta: 22 de juliol del 2010].
  43. ↑ «El Cercle Català de Negocis se suma al projecte de Laporta». El Punt, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 26 de juliol del 2010].

[modifica] Enllaços externs


v • d • m
Política de Catalunya
Partits amb representació parlamentària: Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
Partits sense representació parlamentària:
Partits històrics:
Portal Catalunya
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Solidaritat_Catalana_per_la_Independ%C3%A8ncia»
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües