La historia de l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP), comença al 1979 amb la problemàtica d’una família que en declarar-se-li un procés esquizofrènic al seu fill, essent encara aquest molt jove, i després d’un llarg pelegrinatge de metges, consultoris i hospitals...,  constatant la manca de serveis per atendre aquesta malaltia, van decidir junt amb altres familiars fundar l’Associació. Des de aleshores, degut a la manca de recursos socio-sanitaris per rehabilitar als malalts afectats d’una malaltia mental, l’Associació va anar creant alternatives amb la finalitat de millorar al màxim possible el nivell de qualitat de vida de les persones amb una malaltia mental.

Al 1982 es forma el Club Social amb la finalitat d’abordar un dels aspectes més dificultosos del procés rehabilitador: l’espai de lleure. Durant la setmana els pacients poden gaudir actualment de diferents recursos, però la majoria de vegades, quant arriba el moment d’omplir les seves hores lliures, la simptomatologia negativa dels pacients: apatia, deixades..., provoca un estancament del procés rehabilitador.

A mesura que passaven els anys de l’inici del funcionament de l’Associació, l’experiència del dia a dia, va portar a la necessitat de millorar d’alguna manera l’autonomia dels afectats i els seus hàbits personals, ja que amb el treball rehabilitador del Centre de Dia creat al 1980 no n’hi havia prou. Per aquest motiu al 1984 s’incorpora al programa de l’Associació el recurs dels pisos terapèutics que a mesura que han anant passant els anys s’ha pogut comprovar la seva utilitat en el procés rehabilitador. Gracies al treball en pisos s’ha comprovat que molts pacients degut a les seves característiques de personalitat i nivell de patologia no poden accedir aquest recurs, però que necessitaran alguna solució a la seva problemàtica pel dia de demà. Per tal motiu, l’Associació a l’any 2000 ha posat en marxa la Llar-Residencia Francesc Tàrrega per a persones amb malaltia mental i al 2002 la Llar-Residencia Lleó XIII.

Al 1999 davant de la dificultat de poder reinserí laboralment a les persones amb malaltia mental, es va crear el Centre Especial de Treball “Manipulats AREP”. El CET té tres branques diferenciades: fusteria, manipulats, enquadernació, i pintura. Actualment el nom comercial és "La Calaixera". 

A l’any 2002 es va crear un servei pre-laboral amb la finalitat de portar a terme una orientació laboral per facilitar la reinserció laboral protegida o si s’escau normalitzada.

Apart d’aquests recursos l’Associació a treballat per tal d’aconseguir el màxim d’ajuts pels pacients amb malaltia mental. Participa en actes relacionats amb la problemàtica mental i realitza pels familiars grups psicoeducatius. Com a fet destacable, cal ressenyar que l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental va contribuir d'una manera important en l'aprovació del servei d’urgències psiquiàtriques que va començar a funcionar a l’any 2002 a tot Catalunya.

______

L'objecte social de l'AREP és la millora del nivell de qualitat de vida de les persones que pateixen una malaltia mental i dels seus familiars, i la seva integració social i laboral.

Per assolir l'objecte social, l'AREP té les següents finalitats:

a) Gestionar tot tipus de serveis sanitaris, sociosanitaris, socials, de treball, residencials, esportius i de qualsevol tipous, per a les persones amb malaltia mental i els seus familiars, entre els que s'inclouen el foment i la pràctica de l'activitat esportiva sense finalitat lucrativa.

b) Participar, quan sigui convenient, en altres entitats que puguin realitzar i gestionar serveis exposats en el punt anterior.

c) Promoure la creació de recursos i serveis de tot tipus que puguin donar resposta a necessitats de les persones amb malaltia mental i els seus familiars.

d) Realitzar accions d'intervenció comunitària per a la inserció laboral amb la finalitat de generar ocupació i orientació laboral.

e) Defensar els drets de les persones amb malaltia mental i la seva dignitat personal i social.

f) Agrupar als familiars, persones amb problemàtiques de salut mental i sensibilitzades, per tal de compartir experiències i cercar formes d'ajut.

g) Treballar per trencar l'estigma social que pateixen les persones amb malaltia mental, influint en l'opinió pública, a fi d'assolir un millor coneixement, comprensió i acceptació de les persones amb malaltia mental.

h) Aconseguir, mitjançant la insistència exercida sobre els estaments polítics i socials, l'aprovació o rectificació de lleis, que protegeixin d'una manera directa a les persones amb una malaltia mental.