Autor: Enric H. March, “Enric1959”
Després d’unes merescudes vacances, torno al meu sofà, perquè és des de la distància des d’on es veu tot millor: perspectiva, se’n diu. Descans que ha inclòs uns dies de desconnexió total del fòrum deCorredors.cat perquè quant més et miren, menys et veuen. I a les curses passa el mateix: em deu trobar a faltar algú?
Comença el gener. Potser el mes correcat per excel·lència. Deixant de banda el preludi de les 24 Hores del desembre, comença el dia 2 amb la Cronoescalada Solidària per recollir joguines; comença la temporada de les gran mitges maratons: Sitges, Terrassa, Barcelona; és el mes de l’Assemblea General; es posen en marxa els Premis Pastanaga i comencem a ensumar el sopar del mes que ve, la gran culminació! I aquest any hi aniré lleuger d’alforges i amb paper i llapis a fer de Tribulete!
Però aquest més de gener ha començat macabre a Can Correcat. La colla que confecciona el joc En el País del Correcats ha fet treure fum a les provetes del seu laboratori d’alquímia i ens ha proposat la recerca d’un altre paradigma que doni resposta als enigmes plantejats. Un joc que té doble mala llet. Per un costat, perquè fa posar dels nervis els concursants, que es desesperen buscant la solució i s’hi enganxen malaltissament fins posar-los dels nervis. I d’altra banda, perquè qui troba la solució passa al “costat fosc de la força”. Dia que passa hi ha més ulls sobre els pobres desgraciats que no se’n surten i que se senten més sols cada minut que passa. I aquells que havien estat víctimes, ara es tornen torturadors, demostrant què dolents podem arribar a ser. La Caloreta i l’Squash han format el tàndem perfecte. L’apotecari, fent destil·lar verí en els alambins de la rebotiga. I la dolça Caloreta, fent de vídua negra i atrapant incauts a la seva teranyina per ofegar-los després a la banyera de casa seva.
Em sembla que encara no he parlat d’atletisme. No sé què passa, però aquesta associació esportiva dóna tant per la vida social i el safareig com per parlar d’esport. Tremoleu el dia que escrigui les meves memòries!
Dissabte, primer de tot, toca anar a Terrassa a recollir els premis de la Lliga Championchip, on les noies i els nois correcats no han tingut pietat i han copat els primers llocs dels tres podis per equips: femení, masculí i mixt, a més d’obtenir diversos premis individuals. I com que és de justícia, felicitats a tots!
Doncs això: atletisme. Diumenge tots a la Mitja de Terrassa (excepte els feréstecs que vulguin anar a Campredó (Baix Ebre) a fer Les II Torres o a Blanes (Selva) a córrer la Mar i Murtra). Jo hi aniré a fer els 5 km de la Santi Centelles, a veure si se’m salten els tendons d’una vegada i em faig una forca d’on penjar-me!