Habitatge 1/11: nou projecte de museïtzació de la Casa Bloc

El gener de 2010, INCASÒL i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’ICUB, van signar un conveni per a museïtzar l’Habitatge 1/11 de la Casa Bloc, situat en el xamfrà del passeig Torras i Bages i el carrer de l’Almirall Pròixida de Barcelona. La iniciativa té per objectiu retornar-li la seva estructura i aspecte originals, i obrir-lo al públic per explicar l’originalitat que va suposar el plantejament arquitectònic de l’edifici.

La Casa Bloc és un conjunt arquitectònic construït durant la Segona República pels arquitectes Josep Lluís Sert (1902–1983), Joan Baptista Subirana (1904–1978) i Josep Torres Clavé (1906–1939), integrants del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).
L’edifici, situat al Districte de Sant Andreu, és considerat una mostra única de l’arquitectura racionalista de caràcter social a Catalunya. Fou promogut durant la Segona República pel Comissariat de la Casa Obrera, organisme depenent de la Generalitat de Catalunya encarregat de realitzar habitatges per a obrers, amb una clara voluntat de generar processos de millora socials.

El projecte consistia en un grup nombrós d’habitatges (més de 200) destinats a acollir els obrers que aleshores eren instal·lats en barraques o vivien en condicions precàries en barriades del districte. El president de la Generalitat, Francesc Macià, va posar la primera pedra de la Casa Bloc el març de 1933 i les obres es prolongaren fins el 1936, quedant aturades a causa de la Guerra Civil quan faltava poc per enllestir-les.

Durant la postguerra, la Diputació de Barcelona n’assumí la titularitat i el nou règim l’acabà de forma ràpida per instal·lar-hi militars, vídues i orfes de militars. Poc després, el 1948, per proporcionar allotjament a famílies de policies nacionals, es va construir en un dels patis oberts un nou immoble (conegut com a «bloc fantasma») i s’edificaren dues cavallerisses.

Durant més de mig segle no s’hi va fer cap millora ni restauració, de manera que l’immoble s’anà deteriorant amb el pas dels anys. Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, que l’any 1992 la va declarar bé d’interès cultural en la categoria de monument. El 1997, INCASÒL, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per rehabilitar-la. INCASÒL encarregà el projecte de rehabilitació i restauració als arquitectes Víctor Seguí i Marc Seguí. Un procés que es va finalitzar l’estiu de 2008.

Com recull el Programa de construccions (1933) de l’edifici, el tipus d’habitació projectada era en blocs (habitatges col·lectius) compostos de planta baixa (per a botigues, magatzems, etc.) i tres pisos dobles en alçada, amb els cossos suficientment separats per a que l’altura mínima del sol a l’hivern no privés d’assoleiament les plantes baixes dels estatges.

Els habitatges eren dúplex i de lloguer. L’edifici tenia caràcter col·lectiu per aconseguir un major aprofitament del terreny, atès que el passeig Torras i Bages, de 30 metres d’amplada, permetia l’edificació en alçada. Amb planta en forma de “S”, als espais buits s’hi situaren zones verdes per a l’ús dels ciutadans i els espais a nivell de carrer es destinaren a usos socials, com una guarderia i una biblioteca. A l’edifici es suprimiren els tradicionals patis interiors i es donà a totes les habitacions llum i aireació directe de l’exterior. Així, tots els habitatges donen a dues façanes, permetent així una fàcil  i efectiva ventilació transversal.

Actualment INCASÒL i el DHUB treballem conjuntament en aquest projecte, el primer en la part arquitectònica i el segon en la part documental i museogràfica. L’espai escollit per al projecte de museïtzació, l’Habitatge 1/11, presenta diverses parts modificades de l’original, com són el menjador, una terrassa (avui annexionada al menjador), cuina i lavabo. Una escala interior permet accedir als dos dormitoris de la planta superior.

La proposta museogràfica que plantegem té dues vessants, per una banda, reparativa, consistent en retirar de l’Habitatge 1/11 tot allò que els seus estadants hi varen afegir durant anys i que desvirtua el projecte original, alhora que també es restituirà allò que realment hi havia quan va ser construït, ara fa prop de vuitanta anys. Per altra banda, explicativa, donant a conèixer les característiques de l’edifici (des dels materials fins als seus usos) i el que va significar en l’arquitectura i la societat de la seva època. També es donarà a conèixer la seva relació amb l’entorn més immediat i el seu paper com a element ordenador del territori.