La Catalunya excessivament optimista
He de confessar que no soc pessimista de mena, vagi aquesta afirmació per endavant, malgrat tot no deixa de ser sorprenent que alguns tinguin un optimisme desmesurat o unes ganes boges d’aparentar allò que no és. En el E-Digital llegeixo un article d’opinio on ens volen fer creure que el govern del senyor Zapatero manté el seu compromís amb els ajuntaments i molt concretament amb l’Ajuntament d’Esplugues. És aquesta la realitat? Podem creure a ulls clucs el que ens diuen? Fent una lectura rapida als pressupostos municipals veiem que tots els ajuntaments catalans reben menys recursos econòmics des del govern central, per tant el compromís del govern espanyol pel manteniment de les finances municipals queda en entredit, sobretot tenint en compte que el finançament dels ajuntaments continua essent, quasi endèmicament, un tema a resoldre dins de l’estructura de l’estat. Son els ajuntaments la primera línea de serveis a la ciutadania i la ventafocs del gruix dels recursos econòmics. Ningú va a queixar-se a les dependencies de l’Estat per no rebre ajuts per la llei de dependència però si que s’adrecen als ajuntaments quan tenen un problema a l’hora de rebre els ajuts reconeguts per les lleis estatals. En el cas d’Esplugues l’estat espanyol ens “regala” 5.000.000 € en el Pla Zapatero 2010 per fer front a la crisi, benvinguts siguin els recursos malgrat que no serveixin per crear llocs de treball estables, el que no és de rebut és que l’estat retalli més de 1.800.000 € dels recursos ordinaris que haurien d’arribar a la ciutat per destinar-los als pressupostos anuals i que servirien per afrontar les politiques socials del propi ajuntament o les inversions necessàries que tenim a Esplugues, ja sigui el desenvolupament de la llei de barris a Can Vidalet o altres inversions també necessàries a altres barris. Per tant crec que no cal vendre fum a la ciutadania en un exercici de sectarisme polític, el govern Zapatero no ha pogut mantenir el compromís de resoldre el tema del finançament dels ens locals i això ho acabarà pagant, com sempre, la soferta ciutadania en forma de menys serveis i més desencís envers la política i els politics en general. Deixo per un altre dia el parlar del finançament de l’Auditori Municipal en construcció a Esplugues. Aquest és un tema sobre el que no tinc clar si he d’escriure un article o tota una ponència sobre el que no s’ha de fer en política a l’hora de planificar les infraestructures d’una ciutat o un projecte de futur amb un fort valor afegit com hauria de ser aquest auditori.
