El Parc del Roserar de Dot i de Camprubí, ubicat al barri de Les Grases de Sant Feliu de Llobregat, torna a obrir les portes al públic, després de cinc mesos tancat per obres. El motiu pel qual ha tancat el parc durant aquests darrers mesos és l'obra que s'estava fent de millora del sistema de reg de les plantacions. Una nova infraestructura, gestionada de manera electrònica, que ha consistit en la implantació d'un sistema d'aprofitament de les aigües pluvials i el canvi en la manera d'efectuar el reg, que passa del reg per aspersió al reg gota a gota. Unes modernitzacions que també han tingut en compte l'estalvi de recursos. A part del pou natural d'on actualment s'abasteix d'aigua el parc, en un futur també se'n podrà proveir de la dessalinitzadora de Sant Feliu. Fent honor al nom de Ciutat de les Roses, el parc exposarà properament un recull de roses de diferents indrets del món per convertit, així, el parc temàtic de les roses en punt de referència. El parc consta de 17.000 metres quadrats de superfície, que acull uns 20.000 rosers i més de 400 varietats de roses.

Any nou, els reis ja han marxat i el Nadal s'acaba. És per això que els ornaments que fins ara decoraven cases i carrers tornen a les seves caixes fins el proper any, s'apaguen les bombetes i treiem els avets del menjador, però que en fem dels arbres de Nadal? La majoria de municipis del Baix Llobregat ja han instal·lat punts de recollida verds com aquests que estaran habilitats fins a mitjans de gener. Gràcies a aquesta recollida els municipis podran donar una sortida sostenible als avets. En la majoria de casos seran reciclats: El més habitual és triturar els arbres per convertir-los en compost orgànic. Aquesta substància, barrejada amb altres residus orgànics, es pot aprofitar per adobar el sòl dels parcs i jardins de cada municipi. D’aquesta manera, les restes del nostre arbre de Nadal serviran per ajudar a créixer altres plantes. Una altra opció és convertit-los en encoixinat, un adob orgànic que serveix per millorar la retenció d'humitat del terra. Si estaven pensant portar el seu arbre al bosc i replantar-lo han de saber que aquesta és una opció poc recomanable, perquè la majoria són coníferes, un tipus d’arbre que no és autòcton de casa nostre i que, en conseqüència, representa una amenaça per les espècies locals. Tot i així, és difícil saber si el nostre avet té un bon estat de salut, ja que molts no superen el trasbals de ser trasplantats per passar uns dies entre les quatre parets d’una casa.

El sol és 400 vegades més gran que la lluna, però quan el satèl·lit de la Terra passa per davant del sol és capaç de tapar-lo perquè aquest està, també, 400 vegades més lluny que la lluna. Una casualitat còsmica que possibilita el fenomen conegut com eclipsi. Aquest nou any ens ha portat un visible a tot Catalunya.  Pocs minuts abans de les 9 del matí la lluna ha tapat un 63% del diàmetre del sol. Molts municipis han organitzat trobades per poder gaudir d'aquest fenomen còsmic, un d’ells ha estat Castelldefels, que ha instal· lat telescopis equipats amb filtres i ha repartit olleres protectores, per observar l'eclipsi amb total seguretat, a la plaça de les Palmeres. Es tracta del primer eclipsi solar d'aquest any i l'únic que es podrà veure des de Catalunya. Perquè poguem tornar a veure un eclipsi total de sol caldrà esperar fins el  2026.

35 municipis de Catalunya es van aixecar el passat dimarts amb el so de les sirenes que alerten d'un accident químic. Es tractava d'una de les dues proves anuals que Protecció civil fa per comprovar el bon funcionament de les sirenes. D'aquesta manera es verifica que funcionen correctament i que el nivell i cobertura auditiva de la sirena és l'adequada. També es familiaritza la població amb aquest so d'alerta que ha d'anar seguit d'un confinament a l'edifici més proper. A l'exercici es van posar en funcionament 77 de les 83 sirenes amb que compta Catalunya i que es situen als municipis que, hipotèticament, podrien quedar afectats per un accident químic de caràcter greu. El director general de Protecció Civil en funcions, Josep Ramon Mora, va valorar positivament l'execució de la prova i va destacar que la Generalitat ha fet un esforç important per donar una major seguretat a la població. En la darrera legislatura s'ha invertit més d'1,5 milions d'euros en la instal·lació de noves sirenes i mig milió en el manteniment de les ja existents.

El Centre de Recuperació d'Animals Marins, el CRAM, ha creat un projecte pioner al món de reproducció assistida de tortugues marines que no es poden alliberar. L'objectiu principal és controlar i fomentar la reproducció de la tortuga babaua, una espècie en extinció, per anar repoblant de mica en mica el mar mediterrani d'aquest rèptil. El primer pas d'aquest projecte consisteix en l'estudi de l'anatomia de la femella per tal de conèixer les característiques reproductives de l'espècie. La segona fase consisteix en la creació d'un banc de semen i el seu emmagatzematge a llarg termini així com un anàlisi genètic per determinar el seu origen i la subpoblació a la que pertanyen. Una quarta etapa es basa en la inseminació de la tortuga, les tècniques per afavorir la posta d'ous, la incubació i el naixement de les tortugues fins que són alliberades al lloc d'origen. El CRAM és una entitat dedicada a la protecció del medi ambient i de les espècies que l'habiten i està considerat el centre pioner d'Europa en tècniques quirúrgiques i de recuperació de fauna marina. Aquest centre del Prat de Llobregat disposa de sala d'ecografies, quiròfan on inseminar les tortugues, laboratori i piscines on creixen i viuen les tortugues fins al seu alliberament al medi.

L'Espai Natural del Remolar-Filipines va celebrar una jornada d'observació de l?anellament científic d'ocells. A través d'aquest sistema, els espais naturals poden conèixer l'evolució de les poblacions d'aus i les seves migracions. Durant la jornada els assistents van poder veure com es capturen els ocells per després anellar-los i mantenir-los controlats. L'Espai Natural del Remolar-Filipines va celebrar una jornada d'observació de l'anellament científic d'ocells. A través d'aquest sistema, els espais naturals poden conèixer l'evolució de les poblacions d'aus i les seves migracions. Durant la jornada els assistents van poder veure com es capturen els ocells per després anellar-los i mantenir-los controlats.

El Ple municipal, per unanimitat de tots els representants polítics del consistori, ha aprovat el Pla d’Acció per a la Conservació i Foment de la Biodiversitat Urbana. L’objectiu d’aquest pla és mantenir i millorar la fauna i la flora i connectar més l'entorn urbà amb la natura. Viladecans és un municipi ric en diversitat biològica, en especial als extrems del terme municipal: d’una banda, les maresmes del Delta del Llobregat i, de l’altra, els boscos de la muntanya del massís del Montbaig. La iniciativa estableix accions com, per exemple, plantar arbustos a alguns trams de torrents i la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç, afegir més arbustos als parcs i jardins amb la finalitat de fer espais més atractius per a la fauna, eliminar espècies invasores i instal·lar caixes-niu per a ocells en arbres o edificis i refugis per a petits mamífers en altres indrets. També es crearà una bassa per a amfibis al Parc de la Marina i passos per a esquirols entre els parcs forestals i el bosc.

Ja fa 3 anys que el Gremi d’Àrids de Catalunya organitza una jornada de visita d'escolars d'entre 10 i 14 anys a diferents pedreres de Catalunya. S'anomena El Dia dels Arbres i els Àrids que té per objectiu que els nens aprenguin la importància de les explotacions de pedra per al nostre dia a dia i que alhora coneguin els processos de restauració ambiental i es conscienciïn de la necessitat de preservar la biodiversitat. Aquests nens dels SES Begues han visitat la pedrera de les Cubetes, una explotació situada a pocs quilòmetres del municipi. Pera això mateix té una especial importància que els escolars que conviuen cada dia amb aquest paisatge sàpiguen de la necessitat d'aquests materials per a la vida diària. En una primera part de la visita els nens han pogut conèixer tot el procés d'extracció de la pedra. Tot i que el impacte en el paisatge i en el medi ambient d'una pedrera és evident, també es vol fer visible el compromís de recuperació de les empreses explotadores. I que millor manera que col•laborar amb la recuperació de l'espai amb un repoblament d'arbres a les zones de les pedreres que ja han deixat d'explotar-se. En la segona part de la visita aquests nens han plantat més d'una 50 de pins autòctons.