Articles de Opinió
Compromís amb la memòria històrica
El passat 6 d’octubre es va inaugurar a Sant Feliu de Llobregat la senyalització del refugi antiaeri del parc Nadal, un dels tres que es van construir a la ciutat el 1938 per protegir la població dels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil.
La placa commemorativa està situada al passeig central del parc Nadal, prop de la zona de jocs infantils, en el lloc on es troba el refugi antiaeri. També s’ha col·locat un panell informatiu amb un plànol del refugi i documentació relacionada amb la seva construcció. A l’acte hi van assistir el Lluís Aznar i el Salvador Bergoñón, dos santfeliuencs que van participar en la construcció del refugi i amb els que vaig compartir una estona molt emotiva amb molts records d’aquell temps.
La senyalització és una reivindicació d’Iniciativa que ve precedida pel treball del grup municipal, el qual durant els darrers quatre anys hem instat a l’Ajuntament a identificar i donar a conèixer l’existència del refugi com a un element per a la recuperació de la memòria democràtica. Amb aquest element la ciutat recupera un espai de memòria com a part del nostre patrimoni memorial.
En un futur esperem que aquest espai de memòria entri a formar part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, impulsada pel Memorial Democràtic, el qual aplega llocs significatius de la II República, la Guerra Civil, l’exili i la lluita antifranquista.
Espais de Memòria
Una altra iniciativa en la recuperació de la memòria democràtica a Sant Feliu ha estat l’exposició “Espais de Memòria Democràtica de Sant Feliu de Llobregat”, que ha tingut lloc durant el mes de setembre a l’Ateneu Santfeliuenc. Una tasca de treball històric realitzada per la Universitat Social, Lliure, Autogestionada (USLA) amb col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i que ha consistit en la identificació de 12 espais de la ciutat i el recull de testimonis de santfeliuencs i santfeliuenques relacionats amb els espais representatius de la memòria democràtica de la ciutat.
Amb la inauguració de la senyalització del refugi, juntament amb el treball realitzat per la USLA, Sant Feliu disposa d’un important patrimoni de memòria democràtica col·lectiva, que ens ha de permetre difondre i acostar a les escoles els valors de la cultura de la pau.
El refugi del parc
Construït l’any 1938 per la Junta de Defensa Passiva Local, el refugi el parc Nadal tenia una capacitat per a 1.500 persones i ocupava el subsòl del parc al llarg del passeig central. El refugi disposava de tres entrades: una a la plaça de l’Estació, una altra al carrer de Dalt i una tercera al passeig Nadal. Obra de l’arquitecte municipal Climent Maynès, es va construir per donar refugi a la població davant els bombardejos de l’aviació franquista.
Manifest en defensa de l’Estació del Tren de Sant Feliu
Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!
Davant del perill de perdre l’edifici de l’Estació de Sant Feliu de Llobregat, un grup de persones hem iniciat una campanya ciutadana en defensa del patrimoni històric local que representa l’edifici de l’Estació del ferrocarril. El projecte de soterrament de les vies del tren a Sant Feliu preveu l’enderroc de l’edifici de l’Estació, sense mesurar l’afectació que comporta al Patrimoni Cultural Local, i la construcció d’un edifici de 14 plantes on actualment hi ha l’entrada al parc Nadal.
Plataforma Salvem l’Estació del Tren de Sant Feliu
Objectiu Acomplert
Jaume Marfany
Esplugues decideix
El diumenge 20 de juny, a les 22h, Esplugues decideix havia assolit l’objectiu que s’havia plantejat: celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya a Esplugues de Llobregat, municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Esplugues decideix valora positivament la feina feta, que resumirem en quatre punts molt clars:
Primer. La transversalitat d’un projecte obert a tothom. Qui no hi ha participat és perquè s’ha auotexclòs.
Segon. Hem generat debat. Ens hem fet visibles i, amb nosaltres, s’ha fet també visible el dret a decidir, el dret a l’autodeterminació. Mai en tota la història d’Esplugues s’havia parlat tant com durant aquests mesos sobre el tema del sobiranisme i la independència.
Tercer. Hem situat el debat sobre la independència en el centre de la normalitat. El que sempre hauria d’haver tingut.
Quart. El fet mateix d’haver celebrat la consulta. Desenganyeu-vos, hi ha pobles que no la fan perquè simplement no es veuen capaços de tirar-la endavant. Nosaltres, amb l’ajut de molta gent, ho hem fet possible.
I els resultats?
2.695 persones s’han acostat a les urnes aquest diumenge. En percentatge representen un 6,72% dels que tenien dret a fer-ho. 2.341 d’aquests vots han estat favorables a la independència. En percentatge, un 87,03% de les persones que han votat s’han mostrat favorables que Catalunya esdevingui un estat dins de la Unió Europea.
És un mal resultat?
Ja sabem que les xifres, els percentatges, sempre es poden visionar de diferents maneres. En tenim exemples molt clars en les declaracions que fan els diferents partits polítics després de qualsevol elecció. Jo faré el mateix, visionaré les xifres des de la meva perspectiva, però no us donaré cap opinió, sinó que deixaré que sigueu vosaltres mateixos els que hi reflexioneu i acabeu construint la vostra pròpia opinió que, al cap i a la fi, és l’única que val i compta realment.
Eleccions municipals 2007. Resultats del percentatge de vot obtingut per cada partit polític, prenent com a base per al càlcul el total del cens que tenia dret a vot:
PP 7,76%
ICV 6,51%
CiU 5,25%
ERC 3,70%
Ciudadanos 2,20%
Plataforma per Catalunya 0,78%
No tenim dades econòmiques del que li va costar a cada partit polític la campanya per a les eleccions municipals del 2007. Tampoc sabem el que va invertir la Generalitat, l’Estat espanyol o l’Ajuntament d’Esplugues. Sí, però, que tenim una dada de referència econòmica en el cost d’una consulta com ha estat la de la Diagonal de Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona va invertir 3,17 milions d’euros per fomentar la participació en la seva consulta.
Esplugues decideix ha invertit, aproximadament, uns 6.000 euros per tirar endavant la consulta popular sobre la independència de Catalunya.
I ara... què?
Continuar... Esplugues decideix, les consultes, nos són res més que l’inici d’un llarg camí que ens ha de conduir, no ho dubteu, a un referèndum vinculant organitzat per la Generalitat de Catalunya.
El repte continua perquè cal continuar en aquesta tasca de conscienciar la gent que el Baix Llobregat forma part d’aquesta realitat nacional que anomenem Catalunya (o Països Catalans, si ho preferiu). Una realitat territorial i humana que, amb les seves diferències, algunes d’elles profundes, constitueix un cos social, un cos nacional que té tot el dret (i crec que el deure) de decidir sobre el seu futur; de decidir quin pot ser el camí més adequat per avançar vers una societat més lliure i més justa.
Esplugues decideix, ja des del 21 de juny, continua treballant pel dret a decidir, pel dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Us convidem a acompanyar-nos en aquest il·lusionant i esperançador camí de la llibertat nacional.
Pàgina 1 de 4