2010, l’any del cinema en la nostra llengua, malgrat l’espanyolisme i CIU
Esquerra impulsa al Govern i al Parlament una nova Llei del cinema per garantir el dret real a decidir les pel·lícules que volem veure i en quines llengües les volem veure. La democràcia espanyola ha seguit la inèrcia del sistema franquista i als cinemes comercials del país l'exhibició de pel·lícules en català és l'excepció.
El mercat cinematogràfic no reflecteix la realitat sociolingüística del país i no garanteix el dret dels ciutadans a escollir veure cinema en català. Tant és així que en l'actualitat el 89,3% de les projeccions són en espanyol i un residual 2,7% en català (segons dades de l'Institut Català de les Indústries Culturals), dades que encara són més ridícules a les Illes i al País Valencià. Però, a més, als Països Catalans s'ha petrificat una situació anòmala (producte del context espanyol i del franquisme): només el 8% són versions originals subtitulades, el 99,88% en castellà. Per posar un exemple clar la pel·lícula més taquillera a Catalunya, Avatar, no ha tingut cap còpia en la llengua pròpia del país.
La Llei es troba en fase de debat al Parlament. L'última etapa per tal de ser aprovada i entrar en vigor. Com era d'esperar, els grups parlamentaris espanyolistes (Ciutadans i el PP) s'hi oposen ferotgement amb les bagatel·les de sempre. Però també CiU, en declaracions del diputat portaveu de CiU al Parlament Oriol Pujol, s'ha sumat al cor de veus contràries al que denominen "imposició" del català, ben atiades des de la caverna mediàtica. De fet, no és una novetat sinó la crònica d'una actitud que a l'inici del procés, en una entrevista a Público, Felip Puig ja va carregar contra la intenció de reformar la Llei del cinema amb l'excusa que la prioritat "era la crisi" fent-se seus els arguments de l'espanyolisme més ranci. CiU ha decidit suplir el paperot del PSC. Quan el Govern de Jordi Pujol (amb majoria absoluta) va voler esmenar tímidament la situació (la proposta de CiU parlava d'una quota del 25% contra el 50% que planteja l'actual Llei) amb una Llei del cinema, el PSC (per boca de Narcís Serra) va arremetre contra la mesura. El president de C's, Albert Rivera, rebutja la Llei del cinema per les quotes de doblatge i subtitulació en català, i subratlla que la formació esgrimeix avui contra aquest projecte de Llei els mateixos arguments que el 1998 el llavors líder del PSC, Narcís Serra, contra la proposta de l'expresident Jordi Pujol (CiU), d'una quota del 25%.
La filosofia de la nova Llei és garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original i subtitulada. Quan una pel·lícula s'estreni a Catalunya subtitulada, el distribuïdor l'haurà de subtitular en les dues llengües oficials i haurà de distribuir el 50% de les còpies del llargmetratge en cada llengua pels cinemes de Catalunya. Ja era hora, i un cop més ha hagut de ser la gent d'Esquerra qui ha tirat del carro de la normalització lingüística del país, com diu sovint el diputat a Madrid Joan Tardà "Esquerra som els camàlics de la política català".
El mercat cinematogràfic no reflecteix la realitat sociolingüística del país i no garanteix el dret dels ciutadans a escollir veure cinema en català. Tant és així que en l'actualitat el 89,3% de les projeccions són en espanyol i un residual 2,7% en català (segons dades de l'Institut Català de les Indústries Culturals), dades que encara són més ridícules a les Illes i al País Valencià. Però, a més, als Països Catalans s'ha petrificat una situació anòmala (producte del context espanyol i del franquisme): només el 8% són versions originals subtitulades, el 99,88% en castellà. Per posar un exemple clar la pel·lícula més taquillera a Catalunya, Avatar, no ha tingut cap còpia en la llengua pròpia del país.
La Llei es troba en fase de debat al Parlament. L'última etapa per tal de ser aprovada i entrar en vigor. Com era d'esperar, els grups parlamentaris espanyolistes (Ciutadans i el PP) s'hi oposen ferotgement amb les bagatel·les de sempre. Però també CiU, en declaracions del diputat portaveu de CiU al Parlament Oriol Pujol, s'ha sumat al cor de veus contràries al que denominen "imposició" del català, ben atiades des de la caverna mediàtica. De fet, no és una novetat sinó la crònica d'una actitud que a l'inici del procés, en una entrevista a Público, Felip Puig ja va carregar contra la intenció de reformar la Llei del cinema amb l'excusa que la prioritat "era la crisi" fent-se seus els arguments de l'espanyolisme més ranci. CiU ha decidit suplir el paperot del PSC. Quan el Govern de Jordi Pujol (amb majoria absoluta) va voler esmenar tímidament la situació (la proposta de CiU parlava d'una quota del 25% contra el 50% que planteja l'actual Llei) amb una Llei del cinema, el PSC (per boca de Narcís Serra) va arremetre contra la mesura. El president de C's, Albert Rivera, rebutja la Llei del cinema per les quotes de doblatge i subtitulació en català, i subratlla que la formació esgrimeix avui contra aquest projecte de Llei els mateixos arguments que el 1998 el llavors líder del PSC, Narcís Serra, contra la proposta de l'expresident Jordi Pujol (CiU), d'una quota del 25%.
La filosofia de la nova Llei és garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original i subtitulada. Quan una pel·lícula s'estreni a Catalunya subtitulada, el distribuïdor l'haurà de subtitular en les dues llengües oficials i haurà de distribuir el 50% de les còpies del llargmetratge en cada llengua pels cinemes de Catalunya. Ja era hora, i un cop més ha hagut de ser la gent d'Esquerra qui ha tirat del carro de la normalització lingüística del país, com diu sovint el diputat a Madrid Joan Tardà "Esquerra som els camàlics de la política català".
