La nostra Església de cada dia
Núm. 400 de 15 de novembre del 2010
Com els tres deixebles, apagada la visió de la muntanya, també nosaltres, després de la visita papal, ens trobem amb la nostra realitat de cada dia. I hem de continuar el nostre camí escoltant el Fill estimat, responent-hi amb la nostra vida i donant-ne testimoni enmig d’una societat per a qui Jesús i el seu missatge resulten força desconeguts, o ininteressants, o arxivats en el bagul dels records, sense significació vital avui. I en la qual els mitjans de comunicació, que ho impregnen tot, i no s’estan de destacar els punts foscos de l’Església i, fins i tot, de fer sang. I on, tanmateix, molta gent cerca en la fosca el sentit fons de la seva vida.
La imatge que ofereix la nostra jerarquia no és gens favorable. Les nostres comunitats, en general, són pobres i envellides. Els nostres grups, reduïts. L’enorme canvi sociocultural i socioreligiós que s’ha produït, i que continua, no s’ha vist acompanyat per un replantejament dels objectius, l’estructura i el dispositiu pastoral. Ni per una posada al dia seriosa del llenguatge de la fe i de la celebració, ni de la moral oficial. Una vegada i una altra, el Papa polemitza amb el relativisme. Però una cosa és la discussió en el camp intel·lectual i una altra el treball de cada dia, en una societat diversa i èticament plural, afrontada a noves realitats i nous problemes, en bona part inèdits, i per als quals no valen les solucions «tradicionals». Més que no la proclamació d’uns «punti fermi» i l’apel·lació a una «llei natural», que l’Església interpreta, cosa que provoca en molts distanciament i refús, ens cal una comprensió cordial i sincera de les persones i dels seus itineraris i un acompanyament germanívol en la recerca, una recerca que, en bona part ens és comuna a tots.
Tot això intentem fer-ho en les nostres comunitats i els nostres grups (i desitjaríem sentir-nos més acomboiats i pels màxims responsables), sense enyorar uns temps passats que haurien estat millors, sinó amb la il·lusió de respondre a la crida del Senyor en el nostre avui. Recolzats no en un optimisme fals i superficial, sinó en la ferma seguretat que ens donen la fe i l’esperança. Confiats en la promesa del Senyor: «jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» i «l’Esperit us conduirà a la veritat sencera». I mirant aquells testimonis actuals del Crist i del seu evangeli que no falten ni al nostre costat ni en altres esglésies.
Josep M. Totosaus
SUMARI D’AQUEST NÚMERO
La visita del Papa. Per Jordi Porta (publicat a la web del Centre Unesco)
Jesús i la família. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Un pas històric. Per Jesús Huguet
Itinerari d’“El Pregó”, 351-400
Signes d’aquest temps: “Pel broc gros”.-“Un món sense dimensió espiritual”.-“La decadència de l’Església”.-“Diari d’un malalt de càncer”.
Accent. Rafael Nadal escrivia a «La Vanguardia» (18.11.2010, p.28 ) un article titulat La creu del Collell, del qual extraiem alguns paràgrafs.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
