1. Retrat de Climent a Viladellops –marquesos d’Alfarràs-.

Aquest quadre, que ha presidit els actes del III centenari del bisbe il•lustrat, a l’Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona, fou localitzat pel biògraf del bisbe Climent, Dr. Francesc Tort Mitjans i, gràcies als seus bons oficis, fou cedit per a l’esdeveniment pels seus propietaris, els srs. marquesos d’Alfarràs, que el custodien a la seua casa del Penedés -a Viladellops-, a prop de Vilafranca.

2. Crònica dels actes a Barcelona.

Desprès de 231 anys (1775-2006) de l’ “expulsió” de Climent, de Barcelona i la seua diòcesi, per les insídies sectàries de Campomanes, la seua figura i la seua obra han estat recuperades i dignificades. El “retorn” del bisbe Climent a la capital de la seua diòcesi s’ha produït de la mà de la Comissió del III centenari del seu naixement, amb la complicitat de les institucions del Principat. Així el departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i la Facultat de Teologia, han assumit la programació dels actes “climentins” del 22 de novembre i materialitzat el decurs de les intervencions: al matí a les dependències de la Facultat d’Història –taula redona i presentació de comunicacions al voltant de la figura del bisbe il•lustrat-, a la vesprada al centre històric de la ciutat, en la visita guiada a llocs on la petjada del nostre bisbe encara és present – l’edifici del Col•legi de Montalegre, la seu de l’IEC, la Catedral, el Palau episcopal, l’antic Hospici, l’església de Betlem i, al tard, la seu de l’Acadèmia de Bones Lletres, on s’esdevingué la conferència magistral, al voltant de “La figura episcopal i pública de Josep Climent, a Barcelona (1766-1775)”, a càrrec del Dr. Corts Blay.

Els actes de cloenda comptarem amb la presència del delegat de la Generalitat i del Sr. Arquebisbe, Dr. Martínez Sistach, a més del propi president de la institució, Dr. Pere Molas i del Dr. Tort Mitjans, biògraf de Climent. Efectivament, el bisbe Climent ha estat reivindicat i retornat a Barcelona, amb tots els honors.

3. Biografia esquemàtica.

-1706: Naix a Castelló de la Plana: Josef, Frances, Gargori...fill de Josef Climent i Teresa Avinent.
-1719: Acaba es estudis de primeres lletres i de Gramàtica a Castelló i es trasllada a València.
-1722: Obté la condició acadèmica de Mestre en Arts.
-1726: Llicenciat en Filosofia, es prepara per a les oposicions a càtedres.
-1727: Aconsegueix el grau de doctor en Teologia.
-1728: Ocupa la càtedra anual de Filosofia Tomista.
-1738: Mestre de patges de l’arquebisbe Mayoral.
-1740: Rector de Sant Bartomeu, on funda una escola de primeres lletres.
-1748: Accedeix, per oposició, a la condició de canonge magistral
-1754: Construcció d’una escola de primeres lletres, a la placeta del Rosari o de Pescadors, a Castelló.
-1755: Obté, de l’ajuntament de Castelló, permís per construir dos forns de pa, amb què mantenir les escoles de primeres lletres del barri de Sant Fèlix i de la plaça del Roser.
-1757: Viatja a la Cort, comissionat pels canonges de la Seu valentina.
-1764: Creació de la càtedra de locis, a la universitat de València.
-1766: Es nomenat bisbe de Barcelona.
-1767: Fundació d’escoles de primeres lletres, a la ciutat de Barcelona.
-1769: Climent proposa a l’Academia de Buenas Letras de Barcelona, la confecció d’un Diccionari català-castellà-llatí
-1770: Escriu al papa Clement XIV, intercedint per l’església d’Utrech. Prologa la Retórica de Granada.
-1771: Renova el Col•legi Episcopal. Promou al llatinista Zamora, com a mestre de Gramàtica, per a les Aules de Castelló.
-1772: Remodelació de l’Hospici de Barcelona.
-1773: Avalots de “les quintes” a Barcelona: paper moderador i pacificador de Climent.
-1774: Campomanes l’acusa de “separatista”. S’inicia la construcció del primer cementeri públic –de “Llevant” o “Poblenou”-.
-1775: Conformació de la Biblioteca Pública Espiscopal de Barcelona. Renuncia a la mitra barcelonina i es retira a Castelló.
-1776: Fa testament i nomena hereu universal dels seus bens, a la fundació del Col•legi dels Òrfens. Funda una librería pública.
-1779: L’arquitecte A. Gilabert elabora els primers plànols, per a l’ampliació de la casa de Climent, que es convertiria en el Col•legi dels Òrfens. Climent pateix de les febres tercianes.
-1781: Fèlix Amat fa l’última visita a Climent, a Castelló. El bisbe encara manté correspondència amb Clément. Nou atac d’apoplegia i mor el 28 de novembre, el bisbe dimitit, Dr. Climent. Consternació popular a Castelló.


4. Trets de la personalitat de Climent.

a) Com a universitari i home “de lletres” –en el sentit global de la cultura il•lustrada- dedicat, com ell mateix diu : “...a seguir la carrera de las oposiciones a cátedras en la Universidad de Valencia...” Sense oblidar, però, que: “...Para nuestra Universidad no sólo son menos —importants— los socorros que doy para que unos estudien, otros se gradúen y muchos sigan la carrera de las oposiciones...”
b) Com a eclesiàstic, se significà per la seua proximitat al jansenisme: gran cultura històrica i bíblica, rigorisme moral, episcopalisme, pensament sinodal, democratització de l’església...

c) Com a europeista destacà en la seua relació amb l’església “cismàtica” d’Utrech, a favor de la qual intercedí davant del Papa i que li costà més d’un problema. Així mateix excel•lí en la correspondència amb clergues i bisbes francesos. Les “gazetes” de París i Londres, l’esmentaven sovint. I es mantenia perfectament informat dels moviments religiosos i culturals, així com de les publicacions de tota Europa.

d) Com a home públic s’implicà en els temes del seu temps: fundacions benèfiques i escolars, modernització de l’agricultura, la indústria i el comerç, mitjancer amb el poder polític i militar arran de l’avalot de quintes de Barcelona, impulsor de la humanització d’institucions com hospicis i presons...I tot i que fou respectuós amb el poder civil, hi mantingué algunes diferències importants i no s’afegí al corrent dels il•lustrats regalistes.

e) Com a erudit disposava d’una magnífica biblioteca privada -ja de València estant- i se significà com un lector impenitent. A Barcelona deixà formada, amb els fons de la diòcesi i dels jesuïtes –i dels seus propis- la primera biblioteca pública de la ciutat. Erudit i gran orador i, per tant, molt documentat com ho mostren els seus escrits, especialment les seues pastorals.

f) Com a personalitat del moment històric, mantingué una copiosa i interessantíssima correspondència, no només amb eclesiàstics il•lustres, sinó amb polítics de renom, com ara el Secretari de Gràcia i Justícia, Manuel de Roda i altres alts càrrecs de la cort, amb el mateix Carlos III, amb la comtessa de Montijo, amb el procurador general dels mercedaris a Roma, pare Mañes, amb Maians i altres il•lustrats...A més de amb corresponsals europeus, com ara el canonge d’Auxerre i bisbe proclamat de Versalles, Clément, amb l’arquebisbe de Lyon, amb Jeroni Espert de Perpinyà, amb Dupac de Bellegarde, entre altres. També s’adreçà al Papa en una llarga i valenta carta defensant els bisbes holandesos.

I sempre persona de gran humanitat, sensible i tendre amb els infants i els marginats, generós amb els que patien necessitat, ferm a l’hora de denunciar les injustícies, contundent per oposar-se a les arbitrarietats del poder, dialogant i atent a les opinions dels altres, però resolutiu a l’hora de prendre decisions.
En resum, un personatge històric de gran interès al seu moment i encara ara. O ara més que mai.

Marc Antoni Adell, cronista d’urgència.

5. Reportatges annexos:

a) actes climentins i
b) llocs emblemàtics

6. Documents relacionats:



El bisbe Climent
i el compromís per
la nostra llengua



Revista SAÓ
Núm. 334
Gener 2009




El bisbe Climent, encara
Dr. Francesc Tort i Mitjans




UN BISBE IL·LUSTRAT:
JOSEP CLIMENT I AVINENT


(Podeu visitar la web: www.bisbecliment.uji.es)