José Maria Castillo, 7.10.2010 - http://www.josemariacastillo.blogspot.com/

Des del pontificat de Pau VI, a la dècada dels 60, l'Església catòlica ha situat una nova forma de presència al món: la presència visible i clamorosa que representen els viatges dels papes arreu del planeta terra. Els nous mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació han fet possible allò que, fins el pontificat de Joan XXIII era impensable. És lloable que la més alta jerarquia de l'Església hagi sabut adaptar-se a les noves circumstàncies i aprofitar-ne les seves enormes possibilitats. Des d'aquest punt de vista hom pot dir que l'Església s'ha posat al dia. Cosa que lògicament ens alegra.

Però tot això no són més que mitjans que s'assumeixen per assolir un objectiu. I aquest no hauria de ser un altre que el que Jesús assignà als apòstols: "Aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura" (Mc 16,15). Llavors resulta inevitable preguntar-se: Els viatges del papa, tal com es fan, són un mitjà adequat per a l'anunci de l'Evangeli?

Ningú posa en dubte que els viatges del papa tenen un important efecte mediàtic. No solament per la quantitat de gent que concentra un acte públic del pontífex sinó també perquè qualsevol viatge papal és notícia que dóna la volta al món, amb tot el potencial que tenen les cadenes de TV per a que la presència i el missatge d'un dels més grans líders religiosos, arribi fins els darrers racons de la terra. I això, en temps de laïcisme i crisi religiosa és d'una importància cabdal

Amb el que fins ara he dit, no està pas dit tot el que cal dir en aquest assumpte. Perquè la missió del papa, seguint fidelment el manament de Jesús, ha de ser anar pel món "anunciant l'Evangeli". I aquí és on rau el problema. Perquè els viatges del papa es preparen i es fan de tal manera que no hi ha líder mundial (per molt poderós que sigui) que es presenti (vagi on vagi) amb tanta pompa i solemnitat com ho fa el successor de Pere, o sigui el successor d'aquell modest pescador de Galilea Els viatges del papa s'organitzen de manera que: 1) necessiten unes sumes de diners que ningú sap exactament ni quants milions de dòlars costa un viatge ni d'on es treuen aquestes sumes sorprenents de capital. 2) tot el muntatge de pompa, solemnitat i mesures de seguretat superen tot el que Jesús pogué imaginar.

Vist això, em pregunto: en aquestes condicions, és possible fer el que el papa ha de fer que no és sinó anunciar l'Evangeli?. Quan Jesús manà als seus apòstols a predicar l'Evangeli, els va dir taxativament "no us procureu ni or, ni plata, ni xavalla per a dura la faixa, ni sarró per al camí, ni dues túniques, ni calçat, ni bastó" (Mt 10, 9-10). Jesús veié clarament que per a predicar el que Ell volia que es prediqués a la gent, no feien falta ni diners ni ostentació i que els diners i tot el que acompanya als notables d'aquest món és un destorb. I si els apòstols no podien portar rés d'això, per què el successor dels apòstols fa exactament el contrari del que manà Jesús? I que no se'm digui que el papa, a més de successor de Pere, és cap d'Estat. Perquè d'això justament és del que em queixo. Entre d'altres coses, un cap d'Estat front un altre cap d'Estat, si s'até al que mana el protocol i a tot allò que suposen les normes de la diplomàcia no pot dir el que Jesús deia davant les multituds que l'escoltaven i davant els poderosos que li tenien por. En una situació d'aquesta mena, no hi ha més remei que guardar-se l'Evangeli per a limitar-se a dir generalitats que solament convencen als que ja estan convençuts., Per això escric aquestes coses.. Per a protestar per l'abús de poder que representen els viatges del papa. No és de fe que el papa hagi de viure com viu ni que hagi de viatjar com viatja.. La meva fe en Jesucrist em diu ben bé el contrari. O és que creiem més en el papa d'ara que en el Jesús de l'Evangeli? Amb tot allò de positiu que tinguin els viatges del papa, jo m'atinc als fets: en tota la història del papat, cap ni un dels papes ha viatjat tant com Joan Pau II. Cap altre papa ha concentrat tantes multituds, ni ha tingut tanta fama, ni s'ha fet sentir a tot el món com el papa Wojtyla aconseguí fer-ho. I , amb tot, cap altre papa a l'anar-se'n d'aquest món ha deixat l'Església sumida en una crisi tan profunda com la crisi que pateix l'Església que Joan Pau II ens deixà: ateisme, laïcisme, relativisme, escàndols al si de la pròpia Església, seminaris i noviciats buits, més de la meitat de parròquies del món sense mossèn, esglésies quasi desertes. desprestigi del clergat, desesperança del laïcat, carència creixent de bons teòlegs,.... .

Tot això es vol maquillar i menystenir en base a les grans concentracions papals. Però no accepten que això acostuma a quedar-se en un miratge que dura unes hores, uns dies i després tot segueix igual o pitjor, any rere any. Sincerament no sé si estan cecs. O, vés per on, el que potser passa és que el cec sóc jo.