No em vénen altres paraules al assistir al malenconiós desenllaç de la COP-15sobre el canvi climàtic a Copenhaguen. La humanitat ha penetrat en una zona de tenebra i d'horror. Estem anant cap al desastre. Anys de preparació, deu dies de discussió, la presència dels principals líders polítics del món ... no van ser suficients per aclarir la tenebra mitjançant un acord consensuat de reducció de gasos d'efecte hivernacle que impedís arribar als dos graus Celsius. Sobrepassat aquest nivell i fregant els tres graus, el clima ja no serà controlable, i quedaríem lliurats a la lògica del caos destructiu, amenaçant la biodiversitat i delmant milions i milions de persones.

El president Lula, en la seva intervenció en el dia mateix de la cloenda, el 18 de desembre, va ser l'únic que va venir a dir la veritat: «Ens ha faltat intel.ligència" perque els poderosos van preferir negociar avantatges a salvar la vida de la Terra i els éssers humans. Obama no va aportar res de nou. Va ser imperial, en imposar minucioses condicions als pobres.

Dues lliçons es poden treure del fracàs de Copenhaguen: la primera és la consciència col • lectiva que l'escalfament és un fet irreversible, del qual tots som responsables, però principalment els països rics. I que ara som també responsables, cadascú en la seva mesura, del control de l'escalfament perquè no sigui catastròfic per a la naturalesa i per a la humanitat. La consciència de la humanitat mai més serà la mateixa després de Copenhaguen. Si es va donar aquesta consciència col • lectiva, per què no es va arribar a cap consens sobre les mesures de control dels canvis climàtics?

Aquí sorgeix la segona lliçó, que importa treure de la COP-15 de Copenhaguen: el gran malvat és el sistema del capital amb la seva cultura consumista. Mentre mantinguem el sistema capitalista mundialment articulat, serà impossible un consens que posi en el centre la vida, la humanitat i la Terra, i prendre mesures per salvar-les. Per al capitalisme la centralitat la té el lucre, l'acumulació privada i l'augment de competitivitat. Fa muco temps que distorsionar la naturalesa de l'economia com la tècnica i l'art que era de producció dels béns necessaris per a la vida. La va transformar en una brutal tècnica de creació de riquesa per si mateixa, sense cap altra consideració. Aquesta riquesa ni tan sols és per a ser gaudida, sinó per produir més riquesa, en una lògica obsessiva i sense fre.

Per això és pel que l'ecologia i el capitalisme es neguen mútuament. o hi ha acord possible. El discurs ecològic busca l'equilibri de tots els factors, la sinergia amb la naturalesa i l'esperit de cooperació. El capitalisme trenca amb l'equilibri al sobreposar-se a la naturalesa, estableix una competició ferotge entre tots i pretén treure de la Terra tot el possible, fins que aquesta no pugui ja sostenir-se. Si assumeix el discurs ecològic ... és per fer lucre amb ell.

A més, el capitalisme és incompatible amb la vida. La vida demana cura i cooperació. El capitalisme sacrifica vides, crea treballadors que són veritables esclaus "pro tempore", i adopta el treball infantil en diversos països.

Els negociadors i els líders polítics a Copenhaguen van ser ostatges d'aquest sistema, que trafica, vol obtenir lucres, no dubta a posar en risc el futur de la vida. La seva tendència és auto-suïcida. Què acord podrà haver entre els llops i els bens, és a dir, entre la naturalesa que crida demanant respecte i els que la devasta sense pietat?

Per això, qui entén la lògica del capital, no es sorprèn amb el fracàs de la COP-15 a Copenhaguen. L'únic que va aixecar la veu, solitària, com un «boig en una societat de« savis », va ser el President Evo Morales, de Bolívia. «O superem el capitalisme, o destruirà la Mare Terra».

Ens agradi o no ens agradi, aquesta és la pura veritat. Copenhaguen va treure la màscara del capitalisme, incapaç d'aconseguir consensos perquè poc li importa la vida i la Terra, sinó els avantatges i els lucres materials.

Font: La Columna de Leonardo Boff, 2009-12-19