La intransigència arriba també a la pregària. No hi ha prou amb totalitarismes morals, amb estretors litúrgiques ni amb una concepció totalitària de les relacions jeràrquiques. Ara es pretén eliminar qualsevol matís al camí de recerca individual i col·lectiva de la presència de Déu en nosaltres. Durant segles hi ha hagut multitud de vies de cercar Déu. L’onada integrista vol uniformar també les inquietuds espirituals dels creients. El viscut dijous passat a la Parròquia de la Concepció de Barcelona va ser molt greu. Que els mossens cridin i acusin als qui no preguen com ells, denota possiblement una enorme feblesa intel·lectual i una immensa pobresa de vida interior. Que el rector no condemni  els fets, mostra la complicitat de les estructures amb el revisionisme conservador que ens ofega. I per sobre de cap altra consideració, s’evidencia una insultant manca de respecte a les persones i a les iniciatives que no venen d’ells.

El relat dels fets és prou eloqüent per arribar a les anteriors consideracions. Vegeu-ho vosaltres mateixos:

Dijous 14 d’octubre. 20 hores. Parròquia de la Concepció de Barcelona. S’inicia una tanda de set sessions sobre la pregària meditativa, segons les tècniques que presenta la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana. Seguint els ensenyaments del monjo benedictí John Main que aplica tècniques conegudes a l’orient (silenci, postura corporal adient, relaxació i repetició d’un mantra) i les relaciona amb principis de la tradició cristiana. Aquest moviment impulsa la meditació individual i diària, sostinguda per meditacions setmanals amb grup, amb l’objectiu de viure en presència la vida ordinària, amb pau i connexió amb Déu. Aquesta Comunitat Mundial, amb seu a Londres, està presidida pel monjo benedictí Laurence Freeman, que va estar recentment a Barcelona on va ser entrevistat a TV3 (Signes dels temps) i va concelebrar a Montserrat. Com es pot veure, un moviment gens sospitós.

La primera sessió va consistir en una breu introducció de la persona que impulsa la creació de grups de meditació a Catalunya, seguida d’un vídeo resum de les tècniques, la història de la comunitat i diversos testimonis. A continuació, es va convidar a una meditació de deu minuts i es va obrir un breu torn de paraules. En aquest moment, un dels mosses de la parròquia va arremetre exaltat contra el ponent, acusant d’heretgia i sincretisme al moviment i assenyalant acaloradament que la única manera d’arribar a Déu és per Jesucrist, a través de la pregària que presenta l’Església. Malgrat el ponent va intentar fer veure que tots els camins condueixen a la recerca de Déu, el mossèn de la parròquia, interrompent-lo, cridava que no, que no podem barrejar budistes i cristians i que una pregària fora de l’església (sic) no és pregària. El rector, Ramon Corts no el va interrompre. En un to més calmat, el que portava la pregària, va dir que calia esperar a veure la tècnica complerta i que estava segur que s’adaptaria al magisteri. Algunes intervencions airades de membres de la comunitat, desbarrant contra aquest tipus de meditació van trencar l’ambient d’assossegament  que s’havia aconseguit a la sessió. Es va finalitzar abruptament entre retrets i acusacions de desviació i heretgia.

Què no coneixen la Comunitat de meditació? Què no s’havien preocupat de consultar la seva plana web abans de convidar-los? Què no es creien que el que allà es presentava no excloïa cap altre camí de pregària? Quan algú és creu amb l’exclusivitat de la recerca espiritual i es creu amb capacitat d’anatemitzar altres estils de pregària, realment, hem tocat fons.