Que uns posin banderes catalanes, altres espanyoles i fins hi tot la vaticana per no comprometre's, és normal en una societat desorientada.

Enric Cirici. Escriptor i activista cultural. 30.10.2010

Per preparar la benvinguda al Papa a Barcelona, a Lleida el bisbe Piris sotmès al nunci vaticà i a les forces més o menys ocultes d'Espanya, es desentenen de la defensa del patrimoni català, dient que renuncia a defensar la propietat de les obres d'art del bisbat, guardades al museu diocesà.

És una decisió aberrant que prové del desmembrament del bisbat de Lleida no defensada per una mal anomenada conferència episcopal catalana, que només existeix en la imaginació, ja que Catalunya en no tenir Estat ni poder d'Estat, no compta per cap instància política, tampoc pel Vaticà.

La unió de bisbes catalans és pura ficció per dissimular les vergonyes. El Vaticà polític només reconeix les conferències episcopals estatals i punt. Les reunions dels bisbes catalans són alegals perquè no tenen ni el reconeixement de regió eclesiàstica, ja que amb temps, es van conjurar entre Roma i Madrid per dividir la unitat eclesial catalana en dos arquebisbats: el de Barcelona i el de Tarragona. L'anunci de la concessió d'una regió catalana -que no ha arribat mai- sense atribucions importants, va servir per anar passant el temps i que es consolidés la desunió.

Tot plegat cinisme pur que una societat descristianitzada com la nostra ha menysvalorat irresponsablement pensant que no era un problema nacional. Ara les obres d'art de Lleida estan en greu perill perquè l'enfrontament dels catalans de Lleida amb els poders de l'Estat, que juga sempre contra Catalunya i els de l'Església espanyola/vaticana que també, ho fa inexorable, i ja estan d'acord per a l'espoliació. El cinisme sota pal•li a favor d'un aragonesisme innocent i envalentit pels gestors d'un diòcesi, la de Barbastre, que sense l'aportació de part de Catalunya en demografia i art no tenien cap possibilitat d'existir. Això si té Torreciudat i l'Opus Dei.

En aquestes circumstàncies roents arriba el Papa sense despentinar-se davant una Catalunya espoliada, també en l'àmbit religiós, i és pretén fer la gran festa sense una bona part de les restes catòliques fidels al missatge evangèlic i de catalans més o menys conscients de la catalanitat. I comença la confusió: les autoritats espanyoles no poden permetre que Catalunya no vagi lligada a Espanya i envien tota mena de medis: els monarques, els polítics, la conferència episcopal espanyola en pes...i amb nosaltres queda la divisió entre els catòlics i catalans que practiquen la ridícula guerra de les banderes sense creure, en el fons, en cap mena de religiositat.

Que uns posin banderes catalanes, altres espanyoles i fins hi tot la vaticana per no comprometre's, és normal en una societat desorientada. Quanta fe religiosa profunda hi ha darrera els domassos?. Les agnòstiques autoritats civils catalanes i espanyoles estaran en el primer pla per veure beneir un temple inútil i un espectacular bell monument com a tal. A més la despesa escandalosa per una rebuda que sembla, per les precaucions policials, més perillosa que la de qualsevol president d'un Estat important i que analitzada sincerament per les forces polítiques locals no van més enllà d'una defensa econòmica de la malversació de 700 mil euros, de moment, dient que això reportarà molts beneficis econòmics que no es poden mesurar i l'important serà la imatge de Barcelona ensenyada al món com a província espanyola. I no serà tot plegat un acte col•lectiu de cinisme...? en que ningú no creu en res.