Entrevista a Miren Etxezarreta*  

  Miren Etxezarreta rebutja que calgui escometre una nova retallada de les pensions. «Es fa per a beneficiar al sistema privat de pensions, que tenen un enorme poder». Considera que és una estratègia dissenyada pel poder econòmic en la qual el Govern espanyol ha obeït. Etxezarreta, doctora en Economia per la London School of Economics, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada en la Universitat Autònoma de Barcelona, i experta en pensions, sosté que la reforma plantejada pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, té com a objectiu disminuir les pensions i empobrir a la societat. Critica a CCOO i UGT perquè davant l'agressió social que suposa la reforma s'haurien d'haver aixecat de la taula però, al seu parer, estan intentant salvar la cara al PSOE.

  Immanuel Wallerstein  

Els mitjans ens diuen que la "crisi" econòmica s'ha acabat i que l'economia mundial torna a estar al seu mode normal de creixement i de beneficis. El 30 de desembre, Le Monde resumí aquest estat d'ànim amb un dels seus titulars brillants habituals. "Els Estats Units volen creure en una millora en l'economia". Exactament, "volen creure-ho", i no només la gent als Estats Units. Però és així?

Entrevista a Noam Chomsky*

En aquesta Entrevista, el lingüista, assagista i activista social nord-americà reflexiona sobre l'actualitat, en especial sobre el paper dels mitjans de comunicació, des del cas de les comunicacions diplomàtiques destapades per wikileaks, que per Chomsky demostren que els dipomàtics nord-americans no tenen cap interès en la veritat sinó en reporduir el discurs del Departament d'Estat, fins als mecanismes pels quals els mitjans i els propis periodistes esdevenen un instrument del poder i dels empresaris sense cap capacitat crítica. També comenta algun dels temes d'actualitat als Estats Units, i també a Europa, com la qüestió migratòria i les respostes repressives i racistes dels governs.

  Carme Miralles Guasch*

Els transports privatitzats a Gran Bretanya no funcionen. No funcionen amb l'eficàcia, seguretat i garantia que un país de la seva categoria necessita. I especialment els transports d'ús col·lectiu, els trens i els aeroports.

Gran Bretanya, amb la millor i més extensa xarxa de ferrocarril del món, admirat i copiat en molts països a principis del segle XX, és avui un lloc on les inclemències meteorològiques guanyen la partida. Com en el segle XIX, quan un viatge tenia un alt grau d'incertesa, aleshores no hi havia ni la tècnica ni la saviesa per a superar les voluntats climatològiques.

  Elizabeth Peredo Beltrán*  

Per a molts l'Acord de Cancun és positiu, probablement perquè és mes forta la necessitat de mantenir la idea que “cal que hi hagi algun resultat” que analitzar veritablement el contingut i les conseqüències del mateix.

Per a nosaltres, que ens identifiquem amb els postulats de la justícia climàtica i els continguts de l'Acord dels Pobles, és un text que en senzilles paraules manté l'essència de l'Acordt de Copenhaguen deixant en l'ambigüitat els aspectes més vitals d'un acord climàtic basat en la ciència i l'equitat que estigui a l'altura de les necessitats actuals que planteja la crisi del planeta.

  Joseph Stiglitz  

La negligència a l'hora de castigar als delinqüents financers, i encara pitjor, el fet de rescatar-los, crea incentius perquè es cometin més delictes econòmics i es procedeixi repetir aquestes pràctiques altra vegada.

El premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz es queixava d'aquest fet ressaltant un aspecte per a ell no desitjable però que a nosaltres sembla essencial "Si es percep un caràcter explotador en el nostre sistema jurídic, llavors la confiança en tot el sistema comença a erosionar-se", ho feia en aquestes declaracions el passat 20 de novembre al portal Daily Finance .