|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Si no veieu correctament aquest butlletí feu clic aquí
Llengua i Ús
Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 42, segon quadrimestre de 2008
Elvira Riera i Gil Secretaria de Política Lingüística
L’editorial aporta les primeres dades disponibles sobre la recepció del nou Llengua i Ús i presenta els diversos articles que formen el número.
Paraules clau: Llengua i Ús, Elvira Riera.
El procés de Bolonya, una oportunitat o un obstacle per a la llengua catalana? 
M. Jesús Ferrés Universitat de Girona
L’article presenta el model lingüístic universitari que deriva del procés de Bolonya i aborda l’impacte que pot tenir sobre la llengua catalana amb el relleu que progressivament hi tindrà la tercera llengua.
Paraules clau: docència universitària, universitats, M. Jesús Ferrés.
Glòria Vallès Fitó Universitat de Barcelona
La dinamització dels mercats asiàtics i el nou context sociolingüístic català són dos factors que influeixen, ja avui, en les demandes d’ensenyament de l’àmbit lingüístic. Aquest fet s’observa tant a les escoles, on es forma la ciutadania del futur, com a les universitats, on han sorgit estudis per donar resposta a una necessitat més imminent de nous perfils professionals.
Paraules clau: multilinguisme, universitats, perfils professionals, àrab, japonès, xinès, ensenyament, Glòria Vallès.
L’elaboració d’un pla de llengües a partir d’un procés participatiu: l’experiència de la UAB
Sílvia Amblàs Universitat Autònoma de Barcelona
Marta Estella Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest article presenta l’experiència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en relació amb l’elaboració del seu pla de llengües, el document marc sobre política lingüística de la UAB. Concretament, s’hi tracten les qüestions relacionades amb el desenvolupament i la metodologia del procés participatiu obert a tota la comunitat universitària, que ha estat un pas previ a la redacció del Pla, i s’hi apunten alguns dels aspectes que han sorgit arran d’aquest procés participatiu i que, possiblement, poden ser compartits o traslladables a altres universitats catalanes.
Paraules clau: plans lingüístics, participació, universitats, Universitat Autònoma de Barcelona, Sílvia Amblàs, Marta Estella.
Les persones socialment actives, motor del canvi lingüístic
Rosó Herrera Fundació Comaposada
Joan Tudela Fundació Comaposada
L’article té tres lectures simultànies. L’una explica l’experiència del taller de foment de l’ús del català adreçat a sindicalistes del comerç, sector estratègic de normalització lingüística. L’altra lectura convida a l’adaptació d’aquest taller a altres col·lectius. I la darrera, argumenta la necessitat que la política lingüística de la nostra àrea idiomàtica prioritzi les actuacions adreçades als quadres socials, perquè les persones més socialment actives són el principal motor de qualsevol canvi lingüístic.
Paraules clau: tallers lingüístics, àmbit socioeconòmic, foment de l'ús, Fundació Comaposada, UGT. Rosó Herrera, Joan Tudela.
La revisió ortogràfica en InDesign CS2 d'Adobe
Pere Farrando Corrector i editor lingüístic
En els sectors editorial i de la premsa escrita, l'evolució del software domina l'activitat dels professionals. Com més va, més feina s'ha de fer en l'edició i menys en la preimpressió. I encara hi ha tots els treballs que no passen per les mans de cap especialista. Els usuaris d'Indesign CS2 (Adobe), el programa més estès en aquests dos sectors, tenen un marge ampli per controlar l'ortografia en els seus textos. Cal configurar bé els documents i seguir unes instruccions precises.
Paraules clau: edició, correcció, assessorament lingüístic, Pere Farrando.
El Lèxic de fàrmacs, una obra de present i futur
Núria Casamitjana Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Anna Llobet TERMCAT
Al mes d’abril es va publicar el Lèxic de fàrmacs, elaborat pel TERMCAT i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. L’obra aplega prop de 3.000 denominacions comunes internacionals en català dels fàrmacs d’ús més generalitzat amb la categoria gramatical i els equivalents corresponents en castellà, francès i anglès, a més del número CAS i les seves accions terapèutiques més habituals. Com a complement, l’obra incorpora una revisió i actualització de les Normes pràctiques per a la versió catalana de les denominacions comunes internacionals (DCI) de les substàncies farmacèutiques, un recull de criteris per a l’adaptació gràfica de l’anglès al català de les denominacions de fàrmacs..
Paraules clau: terminologia, lèxic, farmàcia, farmacologia, TERMCAT, Núria Casamitjana, Anna Llobet.
El treball per tasques, eix de les programacions per als cursos de català per a adults
Xavier Abelló Consorci per a la Normalització Lingüística
Carme Bové Consorci per a la Normalització Lingüística
Jordi Esteban Formador de professors
Montserrat Gimeno Secretaria de Política Lingüística
L’article aborda les Programacions de llengua catalana atenent l’enfocament metodològic, la relació amb el Marc europeu comú de referència (MECR) i el Tipotext. S’hi descriuen les aportacions i es fa especial atenció al pilotatge.
Paraules clau: ensenyament per tasques, Tipotext, Marc Europeu Comú de Referència, didàctica, Xavier Abelló, Carme Bové, Jordi Esteban, Montserrat Gimeno.
Mònica Pereña Secretaria de Política Lingüística
L’article descriu els diversos aspectes del traductor automàtic català-occità-català i castellà-occità-castellà de la Generalitat de Catalunya. S’hi tracten aspectes com els components lingüístics, el sistema de llicències o la qualitat de la traducció en aquesta nova eina que es posa a disposició de la ciutadania.
Paraules clau: occità, aranès, Aran, traducció automàtica, traducció, recursos lingüístics, assessorament lingüístic, tecnologies de la informació i la comunicació, traductor Gencat, Mònica Pereña.
La transmissió intergeneracional del català a Mallorca en les parelles lingüísticament mixtes
Joan Melià i Garí Universitat de les Illes Balears
Joan-Albert Villaverde i Vidal Universitat de les Illes Balears
La transmissió generacional de la llengua és un factor clau per a la seva pervivència. L’article aborda el funcionament d’aquest mecanisme social en les parelles lingüísticament mixtes de Mallorca a partir de les dades aportades per l’índex de transmissió intergeneracional (ITIC). S’hi valora la incidència de la tria de llengua en els matrimonis mixtos, la socialització fora de l’àmbit familiar i una possible inflexió a favor de la tria del català, entre d’altres aspectes.
Paraules clau: transmissió lingüística, sociolingüística, ús de la llengua, Mallorca , Joan Melià, Joan-Albert Villaverde.
La llengua com a variable d'identitat
Marta Rovira i Martínez Grup d'Estudi de les Identitats
L’article resumeix les principals dades aportades per un estudi sobre la llengua com a variable d’identitat, des de la dimensió simbòlica fins a la construcció de l’alteritat.
Paraules clau: llengua i identitat, sociolingüística, ús lingüístic, Marta Rovira.
Moreno Cabrera, J.C. El nacionalismo lingüístico, una ideología destructiva
Elvira Riera i Gil Secretaria de Política Lingüística
Paraules clau: nacionalisme, política lingüística, Juan Carlos Moreno Cabrera, Elvira Riera.
Aitor Carrera Universitat de Lleida
Paraules clau: occità, aranès, normativa, Dominique Sumien, Aitor Carrera.
Patrick Sauzet Universitat de Tolosa II - Lo Miralh
Paraules clau: occità, aranès, normativa, Aitor Carrera, Patrick Sauzet.
Mercè Romagosa i Huguet Consorci per a la Normalització Lingüística
Paraules clau: drets d'autoria, creative commons, Ignasi Labastida, Mercè Romagosa.
Si heu rebut aquesta publicació és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.
