Publicat per Rafa el 23 novembre 2008
Les tècniques pneumàtiques utilitzen l’aire comprimit com a forma per a transportar energia: l’aire, en comprimir-se, emmagatzema l’energia i, en expandir-se, la torna
En parlar de pneumàtica, s’han de tenir en compte dos factors: la pressió i el cabal de l’aire comprimit. La pressió (P) és la força (F) que s’exerceix sobre una determinada superfície (S):
P = F/s
- Un cabal excessiu augmenta la pèrdua de càrrega en l’element, resultant un cost d’utilització major.
- Si el cabal és massa reduït, es poden presentar problemes en el funcionament de l’equip (l’aire no té força suficient per accionar les màquines).
Algunes de les unitats de pressió més usades són:
- Atmosfera (atm)
- Bar (bar)
- Mil·límetres de mercuri (mm Hg)
- HectoPascal (hPa)
Vegem les equivalències entre aquestes unitats:
|
Pascals |
Atmosferes |
bars |
Mil·límetres de mercuri |
1 Pa |
1 |
9,869 · 10-6
|
10-5 |
750,1 · 10-5 |
1 atmosfera |
1,013 · 105
|
1 |
1,013 |
760 |
1 bar |
105 |
0,9869 |
1 |
750 |
1 mm Hg |
1,333 · 102 |
1,316 · 10-3 |
1,333 · 10-2 |
A la indústria s’empra com a unitat de pressió més corrent l’1 Kp/cm² que és la pressió de cm Kg força o Quilopond sobre un cm² de superfície. A la pràctica:
1 Kp/cm2 ~ 1 bar ~ 1 Atmosfera ~ 105 Pascals
La pneumtica es regeix per les seves lleis específiques. A l’aire se li poden aplicar les lleis físiques dels gasos perfectes que ens relacionen la pressió, el volum i la temperatura que pot tenir un gas tancat en un recipient. Si fixem una d’aquestes tres magnituds (pressió, volum i temperatura), les dues altres variaran.
Llei de Boyle-Mariotte Si mantenim constant la temperatura d’un gas tancat en un recipient, quan la pressió augmenti el volum disminuirà. Quan el volum augmenti, la pressió disminuirà
A temperatura constant, la pressió absoluta que té el gas és
inversament proporcional al volum.
» Llegir més …
Publicat per Rafa el 23 novembre 2008
3.1.- Introducció
Serveixen per controlar la direcció i sentit del flux del cabal de l’aire en un circuit pneumàtic.
- Com vàlvules distribuïdores s’usen per controlar els actuadors lineals (cilindres) o rotatius (motors) pneumàtics.
- Com vàlvules de comandament o pilotatge s’empren per governar, directament o indirectament, altres vàlvules distribuïdores, bé siguin pneumàtiques o oleohidràuliques.
Ambdues tenen la mateixa representació esquemàtica i es diferencien per la funció que realitzen i pel tipus de comandament que exerceixen (directe o indirecte, també denominat pilotat).
El símbol per representar-les només indica la seva funció de forma molt simple.
- Poden ser de dues o tres posicions i dues o més vies.
- Els números amb què s’anomenen les vàlvules: 3/2, 5/2, 4/2; indiquen el nombre de vies/nombre de posicions.
- L’elecció de les vàlvules és fonamental per a un circuit i ha de fer-se el primer.
Una vàlvula excessivament petita estrangular el cabal i la velocitat del pistó disminuirà.
Una vàlvula dimensionada excessivament suposaràmes cost de la instal·lació.
La vàlvula s’elegeix depenent de la seva funció, definint a més la rosca de connexió de les preses.
Rosca GAS |
Diàmetre exterior mm
|
Diàmetre
interior mm
|
Pas en fils polzada
|
Diàmetre nominal de pas mm
|
Cabal normal aproximat l/min
|
Diàmetre del cilindre mm
|
G 1/8
G 1/4
G 3/8
G 1/2
G 3/4
G 1
G 1 1/14
G 1 1/2 |
9,73
13,16
16,66
20,95
26,44
33,25
41,90
47,80 |
8,75
11,50
15,00
19,00
24,50
30,50
39,30
45,25 |
28
19
19
14
14
11
11
11 |
3 a 5
6 a 8
10 a 12
12 14
16 a 18
20 a 22
40
40 |
Fins 180
Fins 1150
Fins 1500
Fins 3000
Fins 6000
> de 6000
> de 6000
> de 6000 |
Fins 50
50 a 80
80 a 125
125 a 200
200 a 250
> de 250
> de 250
> de 250 |
Posicions
Vénen representades mitjançant quadrats, el seu nombre indica la quantitat de posicions.
Vies o orificis i tipus de connexions
Les connexions (entrades i sortides) es representen per traços units a la casella que esquematitza la posició de repòs o inicial.
» Llegir més …
Publicat per Rafa el 23 novembre 2008
DESCRIPCIÓ TÈCNICA
Els sensors de proximitat s’utilitzen quan es necessita una detecció d’objectes:
Aquests són els requisits típics i cada cop més importants en qualsevol procés d’automatització. Sense contacte físic i independentment de la forma de l’objecte, els sensors de proximitat inductius detecten qualsevol objecta metàl·lic fèrric o no fèrric dins de la seva zona activa, emetent el corresponent senyal de control
Característiques dels sensors de proximitat:
- Sense manteniment i resistents al desgast
- Sense contacte, i per tant lliures de rebots
- Alta freqüència operativa
- Es poden instal·lar en qualsevol posició
- Temps de vida independent de la freqüència operativa
- Insensibles a les vibracions
- Insensibles a l’acumulació de pols
- Molt resistents als productes químics
» Llegir més …
Publicat per Rafa el 23 novembre 2008
2.1.- Introducció
Són els elements més usats en pneumàtica.
Són components que generen un moviment rectilini d’avenç i retrocés, d’un mecanisme o d’un component d’una màquina, mitjançant l’ús de l’aire comprimit.
A la selecció i projecte d’un accionament per cilindres
pneumàtics cal tenir en compte:
La força: que és generalment diferent en cada cas.
El consum d’aire: per calcular les dimensions del compressor i el dipòsit o per conèixer la despesa energètica dels elements pneumàtics.
El càlcul de la tija: perquè no es produeixin efectes de vinclament o doblat del mateix (de la mateixa).
Fixacions dels cilindres: que depenen de la forma com es col·loquin a les màquines.
Control de la velocitat: s’aconsegueix generalment amb les unitats oleohidràuliques.
Cilindres
|
|
D’efecte simple amb retorn amb
força exterior |
|
D’efecte simple amb retorn per
molla (ressort) |
|
De doble efecte
|
|
De doble tija
|
|
Amb esmorteïment fixa en dues
cambres |
|
Amb esmorteïment regulable en
les dues cambres |
|
Telescopi d’efecte simple
|
|
Telescopi de doble efecte
|
Cilindres especials
|
|
Unitat d’avenç oleoneumàtica
|
|
Cilindre sense tija amb
acoblament magnètic |
|
Cilindre antigir de doble tija
|
|
Cilindre sense tija de bandes
|
|
Cilindre amb bloqueig de la
tija |
|
Cilindre tàndem de doble força
|
|
Cilindre de varies posicions
unit per fons posterior |
|
|
|
Obertura angular de doble
efecte |
|
Obertura paral·lela de doble
efecte |
|
Obertura angular d’efecte simple |
|
Obertura paral·lela d’efecte simple |
Publicat per Rafa el 23 novembre 2008
OBJECTIU
Comprendre el funcionament d’una central d’aire comprimit.
MATERIAL Compressor.
DESCRIPCIÓ
L’aire és una font d’energia abundant, neta, fàcilment transportable i magatzemable, però la generació d’aire comprimit és costosa. Una central d’aire comprimit es compon de, com a mínim:
- i moltes vegades un assecador.
La imatge anterior representa una central, i el símbol normalitzat representa el filtre d’aspiració, el grup motor + compressor, el refrigerador i separador, i un filtre amb purga de condensats.
El filtre d’aspiració evita que l’aire a comprimir entre brut dintre del compressor, allargant la vida mitja d’ús del mateix. El compressor és el component que ens genera aire comprimit. Es tracta d’una màquina que impulsa aire variant la pressió. Es valora pel cabal subministrat. Existeixen turbo-compressors, que impulsen molt cabal d’aire a baixa pressió, i compressors volumètrics, que es basen en el següent principi (llei general dels gasos):
P • V = Cte.
Això és, si disminueix el volum que ocupa l’aire, augmentarà la pressió.
» Llegir més …