Soldar és unir sòlidament dues peces metàl·liques, fonent el seu material en el punt d’unió, o mitjançant alguna substància igual o semblant a elles.
Les soldadures poden ser dures o toves: entre les soldadures dures es troben la soldadura elèctrica per arc, la soldadura elèctrica per punts, la soldadura oxiacetilènica, etc.
Entre les soldadures toves, és a dir, les quals fonen a menys de 200 ºC, es troba la soldadura amb estany, que és la qual ens interessa per a la seva aplicació en Electrònica.
Característiques de la soldadura d’estany
La soldadura amb estany consisteix a unir dos fragments de metall (habitualment coure) per mitjà d’un metall d’aportació (habitualment estany) amb la finalitat de procurar una continuïtat elèctrica entre els metalls que es van a unir.
Aquesta unió ha d’oferir la menor resistència possible al pas del corrent elèctric; per a això, la soldadura ha de complir un seguit de normes amb la finalitat d’aconseguir una unió elèctrica òptima.
Un factor fonamental és la qualitat de l’estany: aquest deu tenir una barreja de 60-40, és a dir, un aliatge de 60% d’estany i 40% de plom; s’elegeix aquest aliatge per la següent raó: L’estany pur fon a 232 ºC i el plom pur fon a 327 ºC; no obstant això un aliatge d’aquests dos metalls fon a una temperatura molt menor, concretament la proporció citada de 60-40 fon a una temperatura de 190 ºC.
Altre agent molt importància és la neteja: per a realitzar una bona soldadura, els metalls que es van a soldar deuran estar totalment nets de brutícia, grassa, òxid, etc.
Per a la seva neteja existeixen diversos mètodes, però el més còmode i net és el de l’estany amb ànima de resina; es tracta d’un fil d’estany subministrat en rodets, en l’interior dels quals s’ha disposat un o diversos fils de resina; aquesta resina, al fondre’s amb la calor del soldador, serà l’encarregada de desoxidar i desengreixar els metalls, facilitant enormement la labor de soldadura amb estany.
