La setmaneta ha estat distreta i profitosa per a la costella sobiranista de CiU. Una costella que a mida que el radar de la federació detecta moviments, els seus cuiners tomben a gust del consumidor.

L'estil és plagiat al del PNB. El Govern de CiU diu, explica i remuga a l'estil memorial de greuges. "Som gent seriosa", deia Mas a Madrid dilluns, tornant a la vella marca catalana dels intèrfons de Jaume Canivell. D'altra banda, Oriol Pujol, número 2 del partit, interpreta un paper d'Arzalluz - òbviament salvant les distàncies- i dispara ràfegues absolutament coordinades amb Palau. Mas el "renya" tot seguit, i aquí pau i després glòria. Però el fet és que el seu pensat missatge "no podrem pagar les nòmines" ha frapat, i això té el seu mèrit.

La doble funció de CiU s'incrementa en utilitzar la costella sobiranista de la formació -hi ha bona gent a CiU, que això s'ho creu-, que per coure-la s'ha de tombar ara d'un costat i ara d'un altre.  Escarafalls de concert, jugar amb l'obligació legal d'acceptar a tràmit una norma parlamentària per la independència i apuntar-se-la com un gol, jugar al fet i amagar reclamant deutes de l'any 2008... Però n'hi haurà prou amb això perquè el Regne ens concedeixi la butlla d'endeutar-nos, de sobreviure? Ja sabem com acaben les negociacions amb Espanya.

La resposta és difícil. Històricament dos complexos tensionaven les relacions Catalunya i Espanya. Per part catalana, el complex d'inferioritat política. Per part espanyola, el complex d'inferioritat econòmica. El problema és que Espanya ja no té complex d'inferioritat econòmica, i que amb una costella tombada a gust del suposat consumidor no n'hi ha prou per eliminar la llosa del complex d'inferioritat política. I la brasa, agradi o no a CiU,  ara crema més que abans, i correm el perill de passar gana.