Els debats de Gandia.cat Un lloc on xarrar de tot »»»
Farmàcies de guàrdia a Gandia »»»
Ara pots seguir la programació de Gandia Televisió, la televisió municipal de Gandia, per Internet a travès de Gandia.cat.
Si tens una velocitat de connexió mínima de 200 kbps o 0,2 megues pots gaudir des d'ací de la programació de Gandia TV en directe, amb total fluidesa.
Si tens problemes amb la velocitat de reproducció o tens problemes d'enganxons, et recomanem que tanques programes de descàrrega que funcionen de fons, tipus eMule o BitTorrent. Si l'emissió es queda detesa i no es recupera, recarrega la pàgina o prem el botó d'aturada i a continuació el de reproducció.
En fase final de proves.
Cal una connexió de banda ampla per poder veure l'emissió amb fluidesa.
Aquest servei és oferit exclusivament per Gandia.cat. No tenim cap afiliació amb Gandia TV ni amb l'Ajuntament de Gandia.
Un nou acte d'autombo de Pixavilàndia ha tingut lloc i una vegada més ha estat envoltat de la coentor que ens caracteritza: la gala d'ambaixadors de la ciutat, en Fitur, a la capital d'Espanya.
Un acte conduït en CASTELLÀ, obligant a un actor de la pròpia ciutat, que damunt és protagonista d'una sèrie en Canal 9 i en valencià, a parlar en la llengua de Madrid, i per tant des d'eixe moment coercionant a la resta de convidats a fer-ho també en castellà. Com per exemple el pobre senyor Lorenzo Miret, que va començar en valencià i va acabar canviant d'idioma, probablement per vergonya o per abrumació.
El nostre aplaudiment per a Lara Císcar, magnífica presentadora de la televisió ESTATAL (i que, per tant, usa el castellà per a treballar) i afincada a MADRID, que va parlar en valencià i en va fer una menció específica, dient que era la llengua en la que parlava a casa i que estava a sa casa. Grandíssima lliçó de dignitat.
Més del mateix per a José Abad, alt executiu de la Warner i que fa 15 anys que no viu a Gandia de manera habitual i treballa a cavall entre Madrid, Londres, Istambul i altres capitals europees, que també fa ver la seua intervenció en valencià, i magnífica la seua intervenció posterior a l'entrevista de Gandia TV.
Felicitats també a Juanjo Triguero, que malgrat viure fora del País Valencià i ser jugador internacional de bàsket, encara que va fer el seu parlament en la presentació en castellà, després va demostrar tindre una fluidesa perfecta i ser parlant normal de valencià en la posterior entrevista que li va la cadena de televisió municipal.
I del presentador de la gala què anem a dir... El Nostre Senyor li haurà donat la capacitat d'actuar, però no la de presentar i conduir un acte. Que ens disculpe, però la seua capacitat lectora no sembla al nivell d'un adult. I cridar als guardonats com "Estrutx" (a Juan Triguero), si, així, pronunciant una "tx" al final, i "Estórnell" (), amb accent en la "o" és d'una ignorància que causa vergonya aliena.
Arribats ací, només cal felicitar l'Ajuntament, amb Orengo, Mut i Amparo Miret al capdavant, per la lliçó tan bona que s'encarreguen de donar als Gandians dia a dia: si voleu arribar a alguna cosa, si voleu ser famosos, guapos i triomfar en la vida, el primer que heu de deixar de fer és parlar en valencià. "Pixavins, pixavines, seguisquen parlant en castellà als seus fills, que així seran menistres!"
"Buenas noches i hasta la pròxima ocasión, que aspero que sea tan sensassional como esta!", que diria Orengo a Fitur.
22 de juliol de 2008 - Gandia - Redacció
Demà divendres 23 de juliol està prevista l'actuació de Xavi Castillo a la Casa de la Marquesa de Gandia, dins la programació d'enguany de la Universitat d'Estiu.
El showman alcoià representarà a la ciutat la seua darrera obra, Canvi Climàtic Circus, un espectacle còmic-apocalíptic sobre l'escalfament global, la pujada del nivell del mar, la sequera i el desglaçament dels pols (tot segons les paraules de l'artista) enfocada des de l'òptica irreverent i sarcàstica de l'actor.
L'actuació tindrà lloc a les 23 hores al jardí de la Casa de la Marquesa i l'entrada és lliure.
22 de juliol de 2008 - Gandia - Redacció
Alfredo Boix amb el logo actual del PSPV al fons. Com es pot comprovar, la part corresponent a "PSPV" ja és gairebé inperceptible.
26 anys després de l'aprovació de l'anomenat "Estatut de Madrid" i en el que se'ns van imposar, a banda d'un estatut d'autonomia de mínims, uns símbols aliens basats en la bandera de la ciutat de València en compte de la preautonòmica (i més respectuosa amb la història) quatribarrada nua amb l'escut del Consell, l'himne de l'exposició regional del 1909 en compte de la tradicional Muixeranga i la denominació inventada i insultant de "Comunitat Valenciana", gràcies a la imposició de la UCD i a la complicitat i aprovació del PSOE (llavors amb Joan Lerma al front), ara es vol consumar la claudicació des del propi partit que llavors ho va permetre, esborrant el darrer símbol que al partit li queda d'aquesta època, de la qual sembla que encara s'arrossega la vergonya: la denominació "Partit Socialista del País Valencià" deixarà d'existir, i tot de la mà i a proposta de l'il·lustre gandià i membre perpetu del govern local Alfredo Boix.
Segons van recollir fa uns dies diaris com El Mundo i el Levante-EMV, el PSPV planeja canviar el seu nom pel de "Partit Socialista de la Comunitat Valenciana". Els autors de la proposta són Leire Pajín, la nova virtual número dos del PSOE a Madrid després de la benedicció de Zapatero, Ángel Luna i l'esmentat Alfred Boix. La proposta coincideix amb el 26 aniversari de l'"Estatut de Madrid" i el 30 del PSPV. Altres sectors del partit, així mateix, haurien plantejat una altra alternativa: Partit Socialista Valencià. Tanmateix, s'antoixa difícil la utilització final d'aquest nom, atès que ja va existir durant la transició un partit amb aquesta denominació tot i ser completament oposat ideològicament, ja que aquell era manifestament d'esquerres i vinculat a la defensa de la identitat cultural i nacional.
Altres propostes novedoses que s'han presentat en la mateixa ponència presentada per Boix i els seus dos companys són l'"aposta per moderar el discurs", "ajustar-lo al carrer" i "potenciar la comunicació", per tal d'"evitar que el PP patrimonialitze el discurs de les senyes d'identitat" i aspirar a absorvir part l'electorat natural d'aquest partit.
22 de juliol de 2008 - Gandia - Redacció
Casualitat o no, poc després de la publicació sobre la campanya en castellà de la remodelació de la plaça El·líptica s'ha percebut un xicotet canvi en les formes utilizades pel consistori.
En aquests moments, el web de la campanya és accessible des de qualsevol navegador i hi ha la possibilitat de triar l'idioma. Així mateix, es torna a notar la presència del valencià en els anuncis publicats en mitjans impressos.
Un tímid pas en el bon camí cap a la normalització de la nostra llengua i cap a la usabilitat en la xarxa, que esperem no es quede ahí i que és just reconéixer des d'aquestes línies.
Fins al 25 de juliol pots seguir en directe i per Internet la programació de l'edició 2008 de la Universitat d'Estiu de Gandia. Gràcies a la tecnologia streaming pots seguir en temps real des de Gandia.cat la retransmissió en directe que Televisió de Gandia realitza de les activitats.
22 de juliol de 2008 - Gandia - Redacció
Anunci de la campanya institucional publicada per l'Ajuntament, a doble pàgina i en castella. Clic en la imatge per veure l'anunci sencer
L'Ajuntament de Gandia enceta campanya d'autobombo per promocionar el que intenta fer veure com a una de les "obres emblemàtiques" de la legislatura. Les obres comencen carregades de polèmica sobretot pel dubte que genera la idoneïtat d'acometre una tasca pressupostada en 18 milions d'euros que a la vista de les imatges del projecte no semblen una reforma perceptible de l'aspecte i funcionalitat de la plaça, més enllà de la construcció del pàrking subterrani que hi ha previst. Però, a més d'això, la pomposa campanya publicitària acabada d'encetar està farcida de despropòsits que no fan augurar un bon desenvolupament de l'obra, atesa la manera de començar.
La campanya s'inicià "oficialment" fa pocs dies, quan els veïns de la zona reberen a les bústies dels seus domicilis (alguns per duplicat, en dies diferents) uns sobres sense adreçar que contenen una carta explicativa, un tríptic informatiu i un full per presentar suggeriments. Doncs bé, de les tres, només el tríptic i la carta estan editats en bilingüe. El full de suggeriments està redactat exclusivament en castellà, a pesar que una de les dues cares està sense utilitzar. La carta també se'ns presenta plegada per la banda castellana en tots els casos que hem pogut consultar.
Per a més indignació, la versió valenciana compta amb nombroses errades ortogràfiques i gramaticals. El tríptic utilitza incorrectament accents gràfics com a apòstrofs, i escriu "mill." en compte de "mil." com a abreviatura de "milions", fent palès que l'original es pensà i redactà en castellà. La carta explicativa conté expressions castellanes que evidencien que es tracta d'una traducció automàtica des del castellà feta amb un programa del tipus SALT, com "comportar", "bona falta fan", "en el sentit més ampli" o "agraint la seua amable atenció"; versions del registre col·loquial i informal de la llengua, com "este", "esta" o "disfrutar"; i fins i tot errades en el nom de la regidoria que ostenta el senyor Fernando Mut (casualitat?), escrita com a "Territori, Sostenibilitat i Vivenda" (sic), paraula aquesta última que no ve al diccionari.
La campanya continua amb anuncis a doble pàgina que s'han publicat en els mitjans de comunicació escrits més importants de la comarca. En tots els casos que ha pogut comprovar Gandia.cat, el text estava redactat exclusivament en castellà.
El web de la campanya 'Molta més plaça' només es pot veure amb l'Internet Explorer
El seguit de despropòsits no s'acaba ací. Tant al tríptic com als anuncis publicats apareix una adreça d'una pàgina en Internet, http://www.moltamesplaça.es. Per començar, crida l'atenció el tipus de domini escollit: .es, que identifica a les pàgines espanyoles, ignorant que potser un domini de tipus .org o .cat (que identifica a webs escrits en valencià) seria més escaient per a la nostra ciutat.
Però la sorpresa ve en intentar accedir a la pàgina. De seguida descobrirem que un fet aparentment tan senzill ens pot resultar del tot impossible en aquest cas: si intentem visitar el lloc amb un navegador que no siga l'Internet Explorer de l'empresa Microsoft, ens apareixerà un avís completament absurd i surrealista avisant-nos que la pàgina està "optimizada para internet explorer 7" (sic). Contràriament al que pot semblar, no es tracta d'una recomanació: si no canviem de navegador, no hi ha manera de continuar.
Aquest fet, totalment incomprensible, que evidencia desconeixement o mala fè per part dels creadors de la pàgina i que és contrari a la legislació vigent, és més greu encara pel fet de no tindre cap justificació tècnica: s'ha incorporat símplement pel desig del seu autor, ja que no hi ha cap motiu per fer-nos utilitzar aqueix navegador. Símplement s'ha programat per a que, en detectar que no utilitzem el navegador de Microsoft, no se'ns deixe veure-la.
La magnitud del despropòsit s'evidencia en el següent càlcul: es considera que vora un 30% dels usuaris dels Països Catalans utilitzen el navegador Firefox de la Fundació Mozilla. Així mateix, comptant un 5% d'usuaris del sistema operatiu MAC OS (el navegador predeterminat del qual és el Safari) i de Linux i altres (per als quals no està disponible el navegador de Microsoft), fa una estimació realista d'aproximadament un 35% de gent que no pot visitar el web de la remodelació de la Plaça El·líptica pel caprici dels seus autors i la complicitat de l'Ajuntament.
El web de la campanya 'Molta més plaça' està integrament en castellà
Es tracta, a més, d'un lloc web fet amb tecnologia Flash, una tecnologia que ja de per sí contradiu la normativa d'Accessibilitat de la Generalitat Valenciana, en tant que no és el llenguatge estàndard per a la programació de pàgines web i que impedeix visitar-les adequadament a persones cegues, amb minusvalies de tipus auditiu o motor, o des de dispositius mòbils. Val a dir que a les darreries del 2007, al suplement Cyberpaís es va publicar un estudi dels webs dels ajuntaments de ciutats de més de 50.000 habitants de l'Estat Espanyol. El de Gandia va quedar dels darrers, obtenint notes molt baixes en aspectes com, precisament, l'acessibilitat.
Per últim, si després de solucionar les dificultats tècniques som capaços d'accedir al lloc web, ens trobem amb la desagradable sorpresa, una vegada més i com sembla que vol fer habitual el consistori, que el web està en castellà i no hi ha possibiltiat de visitar-lo en valencià. L'alcalde Orengo se'ns adreça com a "estimado vecino", a la plaça se l'anomena "Elíptica" (sic)...
Una mostra més de l'actuació a cara descoberta pel que fa al respecte cap a la cultura local del govern de la ciutat en l'actual legislatura, llevant-se la carassa a passos de gegant des del pacte de dretes amb la Plataforma de Gandia. Un fet que no passa desapercebut per a una bona part de la ciutadania gandiana, acostumada a un tracte exemplar pel que fa a la llengua i que trenca amb la trajectòria acomplida des de la transició de manera escrupulosa en anteriors governs del PSOE i contravenint la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
4 de juny de 2008 - País Valencià - Redacció
L'escriptor i sociòleg valencià Josep Vicent Marqués va faltar ahir a València a l'edat de 65 anys.
Nascut l'any 1943 a la capital del País Valencià, es va llicenciar en Dret i fou una figura clau durant la transició i un dels personatges de la intel·lectualitat valenciana de més vàlua. Criat en castellà de pares valencians, va adoptar el valencià com a llengua pròpia per convicció política i moral. Durant els 70 va militar al Partit Socialista Valencià, un dels precursors de l'actual PSPV-PSOE.
Els darrers anys la seua salut s'havia ressentit. El 1999 va rebre un transplant de fetge. El 2005, un ictus cerebral el va haver d'apartar de la docència. Els darrers anys vivia en una residència atès el seu delicat estat de salut.
Dimecres passat va patir un segon ictus del qual no es va poder recuperar.
Col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació, Josep Vicent Marqués ens deixa obres imprescindibles per conéixer la idiosincràsia valenciana com País Perplex (1974) i estudis sobre el comportoment sexual i qüestions relacionades amb la marginació de les dones.
Josep Vicent Marqués, en una de les seues darreres aparicions públiques.
6 de juny de 2008 - Nacional - Redacció
Joachim Hunold, amb bou estil Osborne al fons
L'empresa Air Berlin, que ofereix el seu servei de vols a les Illes Balears, ha atacat durament el català en l'editorial del darrer número de la seua revista, signat per Joachim Hunold, el director general d'aquesta.
El fet ha tingut lloc després que Margalida Tous, la directora general de Política Lingüística, enviara una carta a les companyies aèries demanant-los amablement que utilitzaren també la llengua catalana als seus vols.
El personatge en qüestió fa gal·la d'una total incultura i falta d'educació en fer declaracions com "hi ha pobles a Mallorca on els nens ja no parlen castellà. A les escoles, és una llengua estrangera més", quan precisament el castellà a les Illes i als Països Catalans sempre ha estat això, una llengua estrangera, fins fa menys de 100 anys, des de la imposició de la qual quasi s'ha acabat amb la llengua pròpia.
Els responsables espanyols de la companyia ja s'han refermat en les declaracions del seu director general i han dit que no només no pensen rectificar, sinó que el recolzen completament.
Curiosament, el web d'aquesta empresa (que anomena amb noms incorrectes i en castellà ciutats com Alacant, Eivissa o Maó) es troba disponible en 13 idiomes, alguns dels quals, com el Danès i el Finlandès, amb només uns 6 milions de parlants cadascun (4 menys que els que es considera que té el català), o el suec (amb 10 milions) tenen el rang de llengua oficial a la Unió Europea gràcies a posseir estat propi.
La Plataforma per la Llengua ja ha fet crides al boicot des del seu lloc web.
Us sona el cartell de la imatge? Segurament estareu cansats de veure'l. Ja fa tres o quatre anys que existeixen a la ciutat de Gandia. Els va instal·lar un bon dia l'Ajuntament per tal de delimitar les zones de càrrega i descàrrega i indicar-ne l'horari en el que s'hi pot aparcar i quina mena de vehicles ho poden fer.
Ara fixeu-vos bé en el text. No hi trobeu res estrany? Segurament qui estiga mínimament alfabetitzat en valencià ja ho haurà descobert. Hi ha un parell de faltes d'ortografia garrafals en aquest cartell. Bé, no dues, sinó una repetida dues vegades, per a ser més concret. Bé, tampoc és això, perquè si multipliquem les errades pels centenars d'exemplars que deuen existir repartits per la ciutat, l'aberració ortogràfica es veu exagerada fins l'infinit.
La bona qüestió és que ja fa anys que estan posats aquests cartellets, i res, així segueix la cosa: igual que el primer dia. Ja m'hi vaig fixar només aparéixer. Esperava que ho corregiren. Però no: han passat els anys i la cosa segueix igual. Es veu que després en van traure una segona tongada amb l'errada corregida, però només va afectar als nous que s'hi van ficar. Els "vells" no es van tocar.
Una mostra més de com es "cuida" la nostra malmesa, marginada i oblidada llengua des dels organismes públics, en aquest cas des de l'administració gandiana. Un ens que hauria de donar exemple, i que com a mínim hauria de tindre una cura especial a l'hora de publicar la cartelleria municipal, que és pública i està ben a la vista de tots. I que contrasta amb l'actitud ben diferent que manifestava el Consistori davant aquest mateix tipus d'afers no fa tants anys, com quan, encara recorde, es va encomanar una partida de taps del clavegueram públic a una empresa catalana, per a substituir les de tota la ciutat, i van imcomplir el contracte fent-ne la inscripció en castellà, al contrari del que havia encarregat l'Ajuntament. Aquest es va negar a pagar-ne l'import fins que no es subsanara l'error , i així es va fer unes setmanes després.
Igualet, igualet que el que passa ara. I no es queda ahí la cosa, doncs, per desgràcia, comença a ser habitual veure la cartelleria i senyalització pública amb una baixa qualitat lingüística aberrant. En properes edicions ens en farem ressò d'altres exemples.
3 de juny de 2008 - Gandia - Redacció
De nou la poca traça torna a ser la protagonista en els afers de l'Ajuntament. En aquesta ocasió es tracta d'una campanya publicitària centrada en la recollida i el reciclatge de l'oli de motor usat, que ha estat duta a terme utilitzant símils i frases fetes desafortunades i de dubtosa correció política.
La campanya en qüestió utilitzava lemes com els que es poden llegir en la imatge que acompanya a aquesta notícia: "Perdre l'oli no és bo!", "No està de moda perdre l'oli" o "Jo no vull perdre l'oli, i tu?" són frases que han pogut llegir els gandians durant uns dies a les parades de L'Urbà o als paravents de publicitat que hi ha repartits per la ciutat.
La polèmica és deguda a que "perdre l'oli" és una expressió que, vulgarment i en castellà, significaria "ser homosexual". La campanya atribueix connotacions negatives al fet de "perdre l'oli", en un joc de paraules de poca qualitat i que difícilment s'entén com pot casar amb una campanya d'aquest tipus.
Curiosament, després de la polseguera alçada per aquest fet i que ha provocat les protestes de diversos ciutadans, com encara es pot llegir en alguns comentaris al bloc de l'alcalde, la campanya ha estat retirada per l'Ajuntament sense fer-ne cap menció, obviant per complet el tema, i substituïnt-la per una d'equivalent i asèptica alhora amb el lema "Llançar l'oli no és bo. Recicla'l", la qual es presentarà a la ciutadania el proper 5 de juny.
L'afer fa sospitar, atesa la mala fortuna en l'elecció de l'eslògan retirat i la baixa qualitat lingüística d'aquest (recordem que l'expressió esmentada no existeix en valencià), que la responsable de la campanya podria ser alguna empresa amateur de les que gaudeixen de la confiança de l'Ajuntament, com ja ha ocorregut en altres polèmiques en passades campanyes institucionals, eleccions de cartells de festes i publicacions de llibrets.
La polèmica té lloc quan encara estan presents les agressions homòfobes per qüestió de sexe i de raça a la capital de la Safor i de les quals ens vam fer ressò en aquestes mateixes pàgines.
20 de juliol de 2007 - Internacional - Redacció
Després de més de 28 anys, i com en els millors anys del franquisme, la revista satírica El Jueves ha tornat a patir la seua retirada de les llibreries.
En el seu darrer número, la revista satírica retrata al príncep d'Espanya i a la seua dona realitzant l'acte sexual i fent un comentari al·lusiu a la mesura de subvencionar amb 2.500 el naixement de criatures a l'estat espanyol anunciada recentment pel seu president, José Luis Rodríguez Zapatero.
L'ordre de segrest (nom amb el que es coneixia durant el règim franquista l'acte de retirar una publicació que ja havia estat distribuïda pels quioscos) ha estat emesa pel jutge Juan del Olmo, fiscal general de l'estat espanyol i que actua en nom d'aquest, per considerar-la "denigrant i objectivament difamant". Així mateix, s'ordena "la identificació dels autors de la vinyeta" (els coneguts humoristes Guillermo i Manel Fontdevila, com es pot llegir a la signatura de la mateixa portada). Els esmentats, segons les lleis espanyoles, es podrien enfrontar a una pena d'entre sis mesos i dos anys de presó per un delicte d'injúries a la Corona.
L'estat espanyol pateix durant els darrers anys un enduriment de les mesures repressives. Al tancament de diversos diaris i revistes basques va seguir la tristament famosa "llei de partits", que va impedir que partits de caire independentista i esquerrà es presentaren a les eleccions a bona part d'Euskal Herria.
La monarquia a Espanya fou restaurada pel general Francisco Franco, qui va designar Juan Carlos de Borbón com a successor a la seua mort, després de més de 40 anys de dictadura i del parèntesi democràtic de la II República. Des de llavors i fins fa poc pràcticament no s'havien registrat casos tan sonats de censura contra mitjans "generalistes" en aquest estat.
La censura ha actuat en diverses ocasions des que Borbó es feu amb el poder per evitar situacions grolleres o ridícules contra la seua persona. La més recent, la cacera de Mitrofan, un ós domesticat, prèviament emborratxat amb vodka i mèl per a que resultara una presa fàcil, durant la seua darrera estada a Rússia el 2006. L'afer va ser gairebé ignorat per la totalitat dels mitjans espanyols.
Diversos professionals de la comunicació i el periodisme ja han fet públiques les seues manifestacions indignades contra el que suposa un atemptat flagrant contra la democràcia i la llibertat d'expressió.
Des de Gandia.cat mostrem la nostra solidaritat i el màxim suport a la publicació i als autors afectats per aquesta lamentable actuació.
19 de juliol de 2007 - Gandia - Redacció
Foto: Las Provincias
Aquesta setmana ha començat la demolició d'un altre edifici singular de Gandia, com ja va passar les setmanes anteriors amb el legendari trinquet El Zurdo.
Segons les fonts consultades, l'immoble hauria estat adquirit per la cadena El Corte Inglés per a instal·lar-hi un establiment de la seua marca. Recordem que aquesta mateixa cadena ha obert recentment un comerç de saldos (productes defectuosos, fora de temporada, restes de mercaderies i fons de mostraris) a la zona de La Vital que ha fet la delícia dels gandians. Així mateix, s'espera la inauguració d'uns grans magatzems de la mateixa marca en els propers mesos.
L'edifici, de vora 100 anys, forma part d'un catàleg de bens immobles i edificis singulars a protegir que l'Ajuntament de Gandia té elaborat des de fa anys i que, paradoxalment, no ha volgut aprovar encara fins a la data.
Fins ara no ha trascendit que ni l'actual regidor d'Urbanisme, Fernando Mut, ni l'alcalde, José Manuel Orengo, s'hagen interessat per l'afer, en consonància amb la nul·la intervenció que van tindre per tractar de protegir el trinquet. La llicència d'enderroc, segons les fonts consultades, es va donar ara fa sis mesos.
El catàleg vigent de patrimoni a protegir per l'Ajuntament, datat del 1998, �s totalment in�til quant al desfasament que presenta i ha estat incomplit sistem�ticament: dels 118 edificis que hi figuren, 35 ja han desaparegut.
L'amenaça d'enderroc planeja sobre altres vells coneguts i estimats edificis de Gandia, una ciutat que no es caracteritza precisament per conservar un centre històric com sí el tenen altres poblacions del País Valencià. Els rumors esmenten ara l'edifici de l'empresa ODEC, que antigament va albergar una clínia, situat a la confluència del carrer Abat Solà amb el passeig de les Germanies, com a la propera víctima de les excavadores. Si els fets es consumen i finalment es tomba l'edifici, un altre element singular pertanyent a la memòria col·lectiva dels gandians es convertirà en runes, com ja passara amb el trinquet, l'edifici de la Liberty o el cinema Torreon ara fa uns anys. El solar es destinaria a la construcció de blocs de pisos, el paradigma de l'especulació d'avui dia.
18 de juliol de 2007 - País Valencià - Redacció
La majoria del grup parlamentari de Compromís pel País Valencià va decidir ahir la destitució de Glòria Marcos com a portaveu de la coalició degut al conflicte que mantenen per la designació del vocal que els correspon al consell de RTVV. El Bloc i el corrent nacionalista d'EUPV, Esquerra i País, són partidaris de Rafa Xambó, mentre que la part més afí al PCE d'EUPV és partidària que el lloc l'ocupe Amadeu Sanchís, candidat a l'alcaldia per València que es va quedar sense regidoria en no traure-hi representació EUPV.
Marcos va patir una lipotímia en plenes Corts en el moment d'aportar el seu vot per a la candidatura del vocal, degut a les contínues discussions a l'hora de trobar al candidat de consens per a RTVV i al mal ambient present en la votació.
Els veïns del tram del darrer tram del Passeig de les Germanies, comprés entre la rotonda de l'hospital Sant Francesc de Borja i el Mercadona, estem acostumats a ser oblidats per l'Ajuntament. Quan són Fires, l'enllumenat no arriba. La megafonia que instal·len, tampoc (encara que açò és quasi més bé una bendició). No hi arriben paradetes. I quan és Nadal, tampoc no hi arriben els engalanaments.
Aquestes coses fan malíccia, la veritat. Un sempre es pregunta: no som veïns com els demés? No paguem els nostres impostos? Val que no es tracta d'un servei de primera necessitat, però... hem tingut la desgràcia d'estar massa allunyats del Centre Històric, del Carrer Major, de l'Ajuntament... per gaudir d'aquestes galindòines?
La recremor es quedaria en això, en una mera anècdota-sospita, si no fóra perquè, ara, amb les obres de remodelació del paviment del Passeig, ens ha tornat a envair eixa estranya percepció que a molts ens fa sentir-nos com a banc de proves o, pitjor encara, conillets d'índies. I és que, curiosament, la remodelació va començar per aquests trams. I, curiosament, encara no hi ha per eixos trams ni papereres, ni bancs, ni han arreglat la gespa que toca als sòcols dels arbres. En lloc d'això, muntonades de brosta es reprodueixen alegrement i amb la força del "a l'estiu, tot lo món viu"...
Per què serà que els trams construïts més recentment sí que gaudeixen d'eixos serveis tan bàsics com els de proveir seient o llocs on tirar el fem? Per què serà que els primers llocs, a més, tenen un paviment molt poc ferm, amb desigualtats fàcilment perceptibles a primera vista (i molt més fàcilment encara quan plou, en tractar d'esquivar els tolls d'aigua que s'hi formen...), i que els darrers trams, una vegada passat l'Institut Vell i apropant-nos al Serrano, estan perfectes?
Una horrible sensació de conills d'Índies ens envaeix, però no volem ser malpensats...
Fa escasos dies, un grup de joves de Gandia va patir una 
agressió
homòfoba i feixista per elements d'extrema dreta.
El grup es trobava divendres 6 a la nit al carrer quan, pressumptament, un parell d'individus amb estètica skinhead se'ls va apropar i, proferint en castellà insults i comentaris despectius que féien referència a la seua condició sexual, els van llançar cops de puny i patades que els provocaren diverses contusions.
Els fets van ser denunciats davant la policía. Els joves, pertanyents al col·lectiu de gais i lesbianes de la comarca, lamenten que aquests fets tinguen lloc ben entrat el segle XXI i a la nostra ciutat.
Gandia està patint cada vegada amb més freqüència la visita d'aquests grups neonazis en els darrers mesos. Fa escases setmanes un jove africà va ser atacat en les mateixes circumstàncies, quan caminava sol i a plena llum del dia pel carrer Major, per un grup de subjectes d'aquestes característiques.
La ciutat havia romangut relativament aliena a aquesta mena de fets fins fa poc. L'inici de la seua presència es pot datar en la manifestació convocada en plena Fira i Festes per la política local Rosa Fuster fa un any i mig, que va dur la presència de membres de partits i penyes de futbol d'extrema dreta que van acabar amb agressions a vianants i a gent major. Des d'aleshores, fins i tot partits polítics d'aquesta ideologia s'han establert a la nostra ciutat, mentre les forces de seguretat semblen romandre impassibles i sense practicar detencions relacionades amb agressions, atacs o inclús incendies a seus d'altres partits i associacions d'ideologia contrària.
Toni Durà, el
tècnic de Cultura del nou govern de centredreta sorgit de les
eleccions de maig, sembla que ja s'ha estrenat amb tota una
declaració d'intencions de com va a ser la seua política.
Durà, vell conegut del consistori gandià en haver-hi estat present en diverses ocasions des de l'arribada de la democràcia al País Valencià, va manifestar fa escasos dies que anava a marcar una diferència amb la gestió cultural de l'anterior legislatura, segons ell "amb massa càrrega ideològica en haver estat conduïda pel Bloc".
La primera i flamant actuació de Durà sembla haver estat contractar l'artista mexicana de música pop Paulina Rubio, famosa entre d'altres per haver estat l'esposa de Ricardo Bofill i per ocupar en altres moments de la seua carrera (abans de dedicar-se a anar de gira per capitals provincianes i ciutats de 70.000 habitants) les portades i capçaleres dels programes i revistes del cor, i que actuarà a Gandia el proper 26 de juliol.
Esperem amb ànsia les noves activitats culturals que ens puga dur el nou tècnic, probablement en la línia d'espectacles per a tots el públics com el folklore nacional d'Isabel Pantoja, la qualitat del planter de Operación Triunfo o artistes juvenils de la categoria de Andy y Lucas.
Dijous 5 va tindre lloc un
incendi a una finca del carrer Abat Solà, a la zona de l'anoment "grup
Porta", tot just davant de la Torre que dóna nom a aquest barri
d'habitatges.
Els bombers i la policia local i la nacional es van desplaçar ràpidament al lloc dels fets per procedir a tallar l'accés rodat a la zona i a l'extinció del foc. Els veïns van alertar el servei d'emergències davant l'olor a cremat i la posterior fumaguera negra que eixia de l'edifici.
Malgrat l'aparatositat de l'actuació, no es va haver de lamentar cap desgràcia personal. La finca fou evacuada i el foc va ser ràpidament extingit, sense més percanços.
A hores d'ara encara no hi ha confirmació sobre què va ocasionar els fets, encara que tot apuntava a un possible error humàque tenia l'origen en la cuina de l'habitatge.
Finalment
s'ha consumat el pacte entre el PSOE i la Plataforma de Gandia, el
partit de Fernando Mut, l'anterior candidat del PP i que fou expulsat
del partit fa uns mesos per Zaplanista, el qual
s'encarregarà d'àrees tan importants com Urbanisme i Medi
Ambient. Ni les crítiques ni la suposada antinatura del pacte han
impedit que aquest es duga a terme. El govern local comptarà, a
més, amb la presència de 30 assessors o alts
càrrecs, el nombre més elevat des de la democràcia.
La pol·lèmica està servida.
Aproximadament des que va començar a funcionar el sistema d'aigua filtrada per osmosi inversa a la ciutat de Gandia, i de forma casual o no, molts veïns han experimentat una pèrdua notable de pressió.
"Visc en un quart pis i sempre hem tingut una pressió normal sense necessitat de bomba. Però des de fa uns mesos que, pel matí, ens havíem d'alçar amb una hora d'antelació perquè ens costava el doble de temps dutxar-nos per culpa del rajolet d'aigua que a penes eixia", ens manifesta Carme, una veïna de Gandia.
"Un dia em vaig quedar, directament, sense aigua a meitat de la dutxa. Al cap d'una estona estava queixant-me en les Aigües Potables. Em van dir que darrerament havien baixat la pressió per a que no rebentaren les canyeries, però que no hi havia constància de cap avaria i que es passarien a revisar-ho".
"Increïblement, des de l'endemà l'aigua va tornar a brollar amb la mateixa força de sempre. No sabia a qui atribuir-li-ho, però el més fort de tot és que els tècnics no es van passar fins a un mes després d'això. No sé si tot és casualitat o si saben que hi ha un problema i intenten amagar-lo".
En els darrers mesos s'han rebut multitud de queixes semblants per diferents mitjans. És habitual escoltar aquests comentaris en un conegut programa radiofònic en el què els oients deixen queixes i suggeriments sobre el funcionament de la ciutat.
Malgrat que no ha estat confirmat oficialment, el rumor més estès és que el sistema de depuració no és capaç de retornar l'aigua a la xarxa amb la potència que seria necessària.
De la nit al dia, i gairebé per sorpresa per a la major part de la població, l'històric trinquet El Zurdo de Gandia va aparéixer fet runes.
El propietari havia venut l'edifici, de més de 50 anys d'antiguetat, a una empresa constructora. Al solar s'edificaran blocs d'habitatges.
No hi ha constància que ni l'Ajuntament ni la Generalitat prengueren cap tipus de mesura per protegir un edifici tan emblemàtic com el del trinquet. Això sí, s'ha anunciat la construcció d'un nou edifici, dotat amb les últimes tecnologies i pàrquing per als quatre welos que van a vore les partides (el propietari va al·legar l'enderrocament perquè era "impossible" construir un aparcament en les rodalies del vell edifici).
Aquests dies està procedint-se, així mateix, a l'enderrocament d'un altre edifici emblemàtic situat al carrer Major, sense que tampoc hi haja constància que s'haja dut cap iniciativa per a la conservació d'aquest. Segons les fonts consultades, en el solar es construirà una altra sucursal de El Corte Inglés.
Anit,
a les 23 hores, tingué lloc l'actuació de Xavi Castillo a
la Casa de la Marquesa. L'artista va participar el dia anterior en la
conferència sobre la censura al segle XXI en qualitat d'afectat,
en substitució de Pepe Rubianes, qui finalment no hi va poder
assistir. Castillo va veure vetada la seua presència a
Xàtiva després que la seua obra no caiguera en
gràcia entre el sector més conservador de la ciutat.
La Casa de la Marquesa va gaudir d'un aforament complet que va fer que molts espectadors contemplaren el monòleg de Castillo sobre les seues particulars visions sobre l'església catòlica i la coentor valenciana més ultraconservadora de peu durant les dues hores que va durar l'espectacle. A la fi, l'artista es va despedir amb un "Pel que veig, a Gandia sí que podré tornar a actuar".
L'edició d'enguany de la Universitat d'Estiu de Gandia es va iniciar dilluns amb la presència de la filla de Salvador Allende.
