Tag:Catalanisme
Aquest és el títol del meu primer llibre, en el que intento recollir el meu pensament i trajectòria política des de l’any 1976 fins avui. Des de la creació de la JNC, el pas pel Congrés dels Diputats i després pel Parlament, fins l’experiència a Sant Cugat. La llibertat com a resposta és també un llibre de reflexions sobre els meus projectes de futur i els meus interessos prioritaris: el país, l’educació, la llibertat, la força del catalanisme, el descrèdit de la política, la família o la lluita contra el canvi climàtic entre d’altres.
Ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès, autoritats. Benvinguts de nou a la plaça Barcelona, aquesta plaça de poble al bell mig de la ciutat, aquesta plaça on qui ho vulgui escoltar, pot sentir el bategar del Sant Cugat de sempre, del poble antic dins la ciutat nova, de la vila pagesa dins la ciutat moderna, industrial, de serveis, de tot allò que hi ha dins la nostra ciutat condensat en aquest nucli entranyable fet de cases i famílies amb mot com Cal Tartaner o Cal Guillem, la Casa de la Vila, entitats antigues, carrers amb nom de sant, de ciutat, de cases, de llocs, ...sota l’ombra llunyana però omnipresent del monestir que és alhora símbol, lloc pregària naixement i comiat, festa i dol. De nou ens trobem aquí per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, diada festiva però sobretot, jornada d’afirmació. Només els pobles dits normals viuen la seva diada com una gran festa, però nosaltres som lluny de ser un país normal. Hi ha qui pensa som una anomalia fruit d’un defectuós procés de consolidació nacional d’Espanya que no va saber desfer-se de la diferència. Altres ens veuen com una nosa, una colla d’obstinats tancats en les nostres dèries obsedits per la diferència. Uns no ens entenen, altres ens admiren. Nosaltres, però, som aquí, un poble viu que ha superat els reptes que li ha suggerit una història difícil, amb molta gent que malgrat defalliments puntuals se sent motivada per continuar lluitant per un país més ric i lliure, gent que pensa que la nostra llengua és un tresor a preservar i per tant, respectant a tothom, cal que sigui la llengua del país, de l’escola, de l’administració, per poder ser-ho també del treball i del carrer. I també amb gent disposada a defensar democràticament allò que els catalans i catalanes hem decidit que ens correspon. Enguany la inquietud i la preocupació planen damunt la Diada. La profunda crisi econòmica que patim fa que a moltes llars falti la feina, els diners i, sobretot, la esperança en el futur. La crisi és global, però així com a d’altres països del nostre entorn comencen a albirar la llum al final del túnel, a Catalunya i Espanya ni els més optimistes són capaços de predir quan ens en sortirem. I els més observadors veuen amb preocupació com creix el dèficit de les administracions i, no ho oblidem, els deutes, sempre els paga algú, tant a les famílies com a les ciutats com als països, els que l’han generat o els ciutadans que venen al darrera, les futures generacions. Preocupació perquè l’atur encara creix, l’activitat econòmica llevat d’excepcions, no arrenca. Hem de demanar que cada govern faci el que li pertoca per ajudar a superar aquesta situació i esmorteir-ne els efectes damunt les famílies i les empreses, i també, és clar, capacitat per entendre que el benestar futur del nostre país ens el juguem ara, i per tal de poder albirar un futur de prosperitat pels nostres fills i filles ens cal una bona escola, una excel·lent universitat, bones carreteres i ferrocarrils, una economia que primi el talent, en definitiva, un país de primera, modern, que recuperi el valor de l’esforç i el treball, la disciplina i el gust per la feina ben feta. Inquietud que està generant el Tribunal Constitucional en una part important de la societat catalana per la seva lentitud alhora de dictar la sentència de l’Estatut.. Haurien d’afanyar-se els membres d’aquest tribunal, i dir el que hagin de dir ràpid, l’espera fa créixer l’escepticisme. Entre tots varem cansar els ciutadans de Catalunya en un llarg debat estatutari de tres anys, però aquest tribunal en tres anys no ha estat capaç de fer la sentència! Qué estan negociant? No vull ser pessimista, però ull amb el conflicte de legitimitats que aquests magistrats poden provocar. Que no oblidin que amb una barreja d’il.lusió i resignació, els catalans varem aprovar en referèndum un Estatut retallat, diferent del que va aprovar el Parlament. Que no ens el devaluïn més! Que pensin els magistrats del Constitucional que segons cap on vulguin conduir Espanya amb la seva sentència poden generar una gran frustració en una part de la ciutadania de Catalunya i el pacte constitucional que va possibilitar la transició política espanyola podria quedar tocat de mort. Quina alternativa ens deixarien als catalans? Ens diuen que deixem treballar als magistrats i ja fa tres anys que ho fem. Ens demanen que no els pressionem quan segurament des de Catalunya és on menys se’ls pressiona. La nostra paciència és gran, però no han d’oblidar que tal dia com avui els catalans rememoren allò que se’ns va prendre per la força fa gairebé 300 anys, i que per tant el nostre país ja hi era abans de la Constitució de 1978 com hi era fa tres segles. Nosaltres no som una comunitat autònoma més creada pel pacte constitucional que ens va retornar part del que se’ns havia arrabassat en pro de la convivència, els catalans i catalanes volem definir els límits de la nostra autonomia i no estem disposats a acceptar en silenci una sentència adversa que seria un cop molt dur d’encaixar. La nostra força com a poble està en aconseguir unir la majoria del país en la defensa de l’autogovern, si més no ho hem d’intentar, i si malauradament arribés el moment de respondre a una sentència que afegís més aigua al vi, només una decidida voluntat de defensa de l’autogovern per damunt dels interessos de partit esdevindria el fonament sòlid de la reacció. Una reacció que hauria de ser eficaç, no estètica: ni podem perdre el mon de vista ni deixar-nos arrossegar per una espiral de declaracions, frases i propostes que no ens duguin enlloc. No ens cal tant radicalitzar els convençuts com sumar voluntats a la causa de Catalunya, on ens hi hem de trobar tan aquells que sentim Catalunya com la nostra nació i tenim el català com a llengua pròpia, com tots els qui sense compartir del tot aquest sentiment formen part de la nostra comunitat nacional, són víctimes del dèficit fiscal català i volen construir una Catalunya de progrés pels seus fills. Avui recordem la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i els defensors de la ciutat, recordem l’esforç tenaç i continuat de tantes generacions de catalans antics i nous, de tants santcugatencs i satcugatenques que han permés que Catalunya seguís viva i amb molta gent disposada a treballar per mantenir la seva identitat, per construir un futur millor, una societat moderna, justa, cohesionada i lliure. I amb aquest record ens reafirmem en la nostra voluntat de continuar essent, un poble, un poble que reclama el que li pertoca: el seu dret inalienable a decidir el seu futur en pau i llibertat. Que la estimació per la nostra gent i la nostra terra, i l’amor a la llibertat que inspiren la Diada Nacional ens ajudin a fer realitat els nostre desitjos per a la Catalunya del segle XXI. Visca Sant Cugat i Visca Catalunya! Celebrem com es mereix la nostra Diada! Amb alegria, amb orgull, amb passió, amb unitat, amb sentiment de país, amb ganes de treballar per Catalunya, amb la senyera al balcó, amb el cant dels Segadors... i celebrem-ho també per reinvindicar que Catalunya, com qualsevol altre país del món, té la seva pròpia Diada Nacional... encara que hi hagi jutges que ens ho neguin. Premi a la Innovació pel Cicle Cinema d'Autor: un reconeixement Fa uns dies es van atorgar per 54a vegada els Premis Sant Jordi de Cinematografia de RTVE i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Cinesa han rebut el Premi a la Innovació, com a millor Iniciativa de la Indústria, pel Cicle Cinema d'Autor. Des que el 2004 varem elaborar Des d'aleshores ja portem 6 temporades, amb una programació de
La gran acceptació va fer que a partir de la 4ª temporada la única sessió dels dijous passés a doble sessió, a les 19,30 i a les 22,00. L'acceptació creixent i la fidelització de públic, que ha resistit perfectament l'embat de la crisi, dibuixa un panorama força engrescador i esperançador a la nostra ciutat pel que fa al cinema en VO, i ens impulsa a estudiar, conjuntament amb CINESA i el programador possibles ampliacions del Cicle que, entre d'altres -i aquest és el nostre desig-, puguin afavorir el cinema català.
El boicot del Gremi d'Empresaris de Cinemes: un despropòsit
D'altra banda és prou coneguda la lamentable actitud del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya contrària a la Llei del Cinema, actualment en tràmit parlamentari i que, amb el suport de tots els grups polítics menys el PP i Ciutadans, vol normalitzar l'oferta del cinema en català, escandalosament marginat i minoritzat. La llei persegueix que les distribuïdores ofereixin el 50% de les còpies de cada pel·lícula en versió original subtitulada o doblada al català. I si bé al febrer passat el Gremi esmentat va promoure un tancament de portes en protesta per la futura llei catalana, vaga que Cinesa no va secundar a Sant Cugat pel contracte de concessió que la lliga a l'Ajuntament, ara, davant l'espot contrari a la Llei que emeten 550 sales d'arreu de Catalunya per tal de convèncer els espectadors dels "grans perjudicis" que ocasionarà la llei, com els altres exhibidors ens passaran un espot demagògic i injust contra la cultura catalana i la normalització lingüística. És una llàstima que un exhibidor, d'altra banda tan professional i col·laborador amb Sant Cugat amb el Cicle de Cinema d'Autor, subscrigui el temor infundat a perdre negoci amb una llei que l'únic que pretén es posar fi a la marginació del català en l'àmbit del cinema, tot evitant la perpetuació de la situació de “normalitat” contra la cultura i la llengua catalana que va impulsar el franquisme. Potser la resposta adient a l'espot del Gremi seria un altre espot de la Generalitat que, a banda de destacar l'ampli consens aconseguit a favor de la llei (més d'un 80% del Parlament) posi en relleu les bondats i reparació del greuge secular que representa aquesta llei. Fóra bo de contrastar, doncs, Volem cinema en versió original, però sobretot creiem que Catalunya s’ha de poder veure cinema també en català.
I amb aquest record ens reafirmem en la nostra voluntat de continuar essent, un poble, un poble que reclama el que li pertoca: el seu dret inalienable a decidir el seu futur en pau i llibertat. El Tribunal Constitucional amb la seva lentitud està engreixant l’escepticisme d’una part important de la societat catalana en relació al contingut de la sentència de l’Estatut. Quina ha de ser la reacció del país davant d’aquesta situació? Heus aquí algunes reflexions personals al respecte.1.-El prestigi d’aquest Tribunal fa temps que ha quedat en entredit. Aquí l’Estat Espanyol té un greu problema de legitimitat que hauria de voler resoldre, altrament un dels pilars del sistema legal que el sosté s’esquerdarà. PSOE i PP amb el seu irresponsable combat polític dut a totes les instàncies judicials han contribuït a crear el problema. Els partits nacionalistes espanyols estan fent un magre favor al seu propi concepte d’Espanya, s’ho haurien de fer mirar!
2.-Que s’afanyin els membres del TC, que diguin el que hagin de dir i que ho facin ràpid, que per això els paguen i a més molt bé. Ull amb el conflicte de legitimitats que podrien provocar amb la seva sentència- Els catalans vàrem aprovar en referèndum un Estatut devaluat en relació al que va aprovar el Parlament, que no el devaluïn més. Aquests magistrats són designats políticament, tenen ideologia i volen quedar bé amb els seus “electors”, és a dir, PSOE i PP. Segons cap on vulguin conduir Espanya amb la seva sentència poden generar una gran frustració en una part de la ciutadania i el pacte constitucional que va possibilitar la transició quedarà tocat de mort. Quina alternativa ens deixaran als catalans?
4.-No estic per la manifestació “preventiva” que va recolzar primer el vice-president Carod. Que el TC faci la seva feina i preparem la resposta si és que cal és clar, encara que molt em temo que caldrà. La reacció a una sentència contrària a l’Estatut haurà de ser àmplia i diversa, i una de les seves potes principals l’haurà de constituir una gran manifestació. Per a mi gran manifestació és només aquella on si trobi l’amplíssima majoria del país, no només aquells que sentim Catalunya com la nostra nació, tenim el català com a llengua, ...hi ha de ser el país real, la Catalunya diversa i complexa que tenim. Un mal precedent a evitar és la manifestació pel dret a decidir del 2007, en la qual vaig ser-hi i, contràriament al sentiment general, la meva percepció tornant a casa era que allà només hi havia una part de Catalunya i per tant no ens podíem sentir del tot satisfets. 5.-La nostra força com a poble està en aconseguir unir a la majoria del país en la defensa de l’autogovern, si més no ho hem d’intentar. Si fos possible realment faríem “por” a Madrid. És clar que aquí el PSC haurà de triar de nou entre Catalunya i el PSOE. Aquest cop però els seus socis de govern d’ERC, els que han fet Montilla president, no podran deixar passar una renúncia del govern català a defensar l’Estatut. Si ho fan ja els serà impossible justificar-se davant l’electorat catalanista. Per tant l’actitud del PSC en part dependrà del marge que ERC els deixi. S'ha presentat el nou sistema de finançament i amb gran rebombori se'ns intenta convèncer de la seva bondat i de la maldat de CiU perquè no se suma a l'entusiasme general. Fóra desitjable que el govern de Catalunya centrés els esforços en l'explicació del nou model més que en la desqualificació de l'adversari. Nosaltres intentem explicar el nostre no, un no polític que no bloqueja l'acord, un no legítim i responsable que neix de la convicció que aquest nou sistema ni és tan bo com se'ns ven, ni és el que ara ens toca. Un no que ens deixa les mans lliures per intentar canviar-lo si algun dia els ciutadans decideixen que hem de liderar el govern del país. M'explico.
1r. S'afirma que el nou sistema millora l'anterior. Jo també ho crec, encara que no ho podem afirmar amb la contundència desitjable perquè en el document aprovat hi ha massa incògnites, però tots els nous acords de finançament han millorat l'acord precedent, només faltaria. Aquest acord deu millorar l'acord CiU-PP com aquell va millorar l'acord CiU-PSOE en l'època de Felipe González. El detall omès pels qui s'obstinen a comparar el nou acord amb el de l'època Aznar és que entremig d'ambdós s'ha produït un fet cabdal del qual l'acord prescindeix en gran part, el nou Estatut.
2n. I és que aquest acord de finançament vulnera un Estatut que en el tema del finançament no era neutre, al contrari, n'era un dels motius principals. Es pot agafar com es vulgui, però això és així i fallaríem si ens conforméssim amb el que se'ns proposa amb el simple argument que és millor que el d'abans. Nosaltres per aquí no hi passem, i com que no tenim la necessitat de garantir la unitat del govern tripartit, no estem disposats a abandonar la nostra feina d'oposició responsable, que quan convé al país signa acords amb el govern -sense anar més lluny, la recent llei d'educació-, però que quan cal es planta malgrat que se la pressioni per terra, mar i aire. Per arribar aquí no sé si tot l'esforç del nou Estatut ha valgut la pena. 3r. No deixa de sorprendre la posició dels qui varen rebutjar l'Estatut per insuficient i en canvi ara beneeixen un acord que encara descafeïna més aquell insuficient text estatutari. De segur que han primat altres interessos, amb els quals no ens sentim coresponsables ni compromesos. En el cantó socialista probablement han pesat la necessitat d'acabar amb la tibantor amb el partit germà i les urgències de caixa. En això tampoc se'ns pot demanar que ens en fem coresponsables. 4t. Recomanaria als representants del govern una mica de mesura, no cal tirar tants coets ni obsedir-se en la desqualificació de l'adversari. Cadascú té les seves prioritats, fidelitats i urgències, la nostra única prioritat és el servei al país i el nostre projecte per Catalunya. Amb les xifres que ens avancen ens parlen d'un ingrés addicional per al 2009 d'entre 2.100 i 2.200 milions d'euros, quan el dèficit reconegut pel govern el 2008 és de 4.862 milions d'euros, i enguany anem pel mateix camí; per tant, el forat de la Generalitat continua essent immens, el problema financer hi és i si no posen ordre a les finances públiques patirem: els dèficits al final algú els ha de pagar, i acostumen a ser els ciutadans. El tema del finançament ja és prou difícil d'entendre per fer-lo més complicat. Penso que massa actors ja tenien prefixada la reacció fos quin fos l'acord: en uns casos mana la defensa a ultrança del tripartit enfront de CiU, per tant tot és bo; en d'altres qualsevol acord era defensable si millorava l'anterior -l'Estatut era només una anècdota- i tots accepten el peix al cove, en aquest cas mal entès, que tant se'ns va criticar. Lamento no compartir la visió optimista i d'un cert alleujament, però és que ni amb la millor intenció ho puc fer. Temps al temps. http://paper.avui.cat/article/politica/169975/lacord/ignora/lestatut.html
“El catalanisme és la conquista de majories per impedir la desaparició d’un poble. I la conquista de majories depèn de convèncer políticament també aquells que ni tan sols saben que viuen en una nació diferent d’Espanya” Josep Termes.
Historiador, intel·ligent, obrerista, patriota, coherent, ...paraules que defineixen Josep Termes, una de les ments que més preclarament ha analitzat la Catalunya del segle XX. En fer la afirmació que reprodueixo ben segur que la seva intenció no és afegir aigua al vi o refredar la exaltació patriòtica amb la intenció oculta de moderar les nostres aspiracions nacionals. El 19 d’abril a Osona hem recuperat el Dia de Convergència, la festa del partit al que pertanyo des de fa més de 30 anys. Érem més de 10.000 persones, vingudes d’arreu del territori els qui ens varem aplegar per gaudir d’un dia festiu, recarregar piles, passar-ho bé, escoltar discursos, dinar austerament -9.800 tiquets venuts per dinar fideuà a les carpes-, i tornar al vespre cap a casa, molts ho férem en autocar, cansats però contents. Algú que ho vegi des de la llunyania pot pensar que som un pel estranys, "friquis" en dialecte modern. I no ho som, tenim sortosament altres coses a fer, vides personals, família, feina, estudis, amics, ...però una gran força ens mou i no és altra que una gran fe en el nostre país, en el seu progrés nacional i social, la convicció que la política és imprescindible per fer realitat els nostres somnis de llibertat i progrés, i Convergència n'és un instrument útil.
En pocs partits catalans hi ha gent tan diversa com a CDC, s'hi respira pluralitat, amor a la llibertat, som una bona representació d'una part molt important de la societat a la que volem representar. Des de posicions ideològiques dites d'esquerra sovint s'ha intentat deslegitimar la representativitat de CDC, encasellaments fàcils i desqualificacions genèriques. Quin desconeixement de la realitat i que fàcil és equivocar-se des del sectarisme! A Osona Hi havia catalans de generacions i gent que fa poc que ha arribat al país, gent senzilla i professionals liberals, del nord i del sud, de mar i muntanya,...però tots convençuts del valor de l'esforç individual per tirar endavant qualsevol projecte, de la necessitat que té aquest país de donar un tomb urgent en la direcció que ens reclama el mon del segle XX, per continuar essent capaços de generar riquesa, mantenir el nostre estat del benestar, continuar essent un país cohesionat, integrador i bressol de projectes i idees de referència arreu del mon.
Diumenge a Osona érem molts, varem homenatjar als homes i dones que durant aquests 30 anys de democràcia local han servit els seus pobles i ciutats des dels ajuntaments, i varem fer pinya al voltant de l'Artur Mas, l'home que té la capacitat de lideratge, el projecte i el sentiment per fer que aquest país torni a ser terra de referència pels de fora i orgull pels nostres conciutadans.
|
Us recomano el bloc de l'Artur Mas. videobloc
Recomenacions anteriors
Dil | Dim | Dix | Dij | Div | Dis | Diu |
---|---|---|---|---|---|---|
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
|
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 |
23 |
24 |
25 |
26 |
27 |
28 |