Pallars Sobirà
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Comarca de Catalunya | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran |
||||
| Capital | Sort | ||||
| Gentilici | Pallarès, pallaresa | ||||
| Superfície | 1377,92 km² | ||||
| Població (2009) • Densitat |
7.625 hab. 5,53 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Organització Municipis Forma de govern • President: |
15 Consell comarcal Xavier Ribera i Jordana (PSC) |
||||
| Codi Idescat | 26 |
||||
| PIB per capita | 27,5 milers €/hab | ||||
| Web | |||||
El Pallars Sobirà és una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i començant per l'est) amb Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i Occitània. A l'edat mitjana el comtat de Pallars Sobirà incloia també la Vall Fosca, que actualment forma part del Pallars Jussà.
El seu relleu està vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents, que el drenen de nord a sud fins al congost de Collegats, que travessa la Serra del Boumort al límit de la comarca amb el Pallars Jussà.
Al nord-est compta amb el cim culminant de Catalunya, la Pica d'Estats, 3.143 m.
La major part del seu territori està protegit. Cal ressenyar l'existència de les següents àrees: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Taula de continguts |
[modifica] La comarca
El Pallars és una comarca plenament pirinenca, potser la més pirinenca de totes. Comprèn gairebé tota la capçalera de la Noguera Pallaresa, fins el congost de Collegats. Al nord, on fa frontera amb França, hi ha els cims més elevats de Catalunya: la Pica d'Estats en ser el més alt en són molts els que l'han volgut coronar per aquesta raó.
El Pallars Sobirà ha estat tradicionalment una comarca aïllada de la resta. Les modernes comunicacions no hi arribaren fins ben entrat el segle XX. Encara ara és una comarca de difícil accés. Seguint la vall de la Noguera Pallaresa el recorregut és llarg, i cal passar nombrosos passos estrets. La carretera actual fa força revolts. Fora de l'eix de la Noguera, que continua cap a la Vall d'Aran pel port de la Bonaigua, només hi ha algunes carreteres, que comuniquen el Pallars Sobirà amb l'Alt Urgell, però són estretes i amb molts revolts, ja que han de salvar forts desnivells.
El fort desnivell i l'altitud han fet que les aigües i el gel hi modelessin un relleu abrupte, amb llargs vessants molt inclinats i plens de roquissers i tarteres. El clima és d'alta muntanya en bona part de la comarca, i els hiverns són llargs i freds.
Tot plegat ha limitat l'ocupació i l'activitat humana, La població hi ha estat sempre escassa. Es registra un màxim demogràfic el 1860 amb 20.000 habitants, població que es pot considerar força elevada tenint en compte les condicions naturals de la comarca (relleu i clima). Però a partir d'aquesta data el despoblament es constant. El padró de 1986 registra una població de 5.464 habitants, gairebé la quarta part de la que hi havia 130 anys abans.
La base econòmica ha esta l'aprofitament i explotació dels recursos naturals: agricultura, ramaderia i el bosc. Però aquestes activitats tradicionals han minvat molt els darrers anys. La superfície agrícola actual és dedicada bàsicament a prats i farratges per al bestia boví, destinat sobretot a la producció de llet. La ramaderia ovina ha perdut importància, com també l'equina.
L'economia actual gira, a més de la ramaderia i el bosc, entorn a la producció elèctrica i del turisme, que en el Pallars Sobirà sembla tenir un futur esperançador, ja que el paisatge es ric i variat, i cada vegada més apreciat per la població que viu a les ciutats.
[modifica] El relleu
El Pallars Sobirà cau al bell mig del Pirineu, allà on el relleu és més accidenta i elevat. Vist des d'un avió enlairat, la comarca apareix com una gran vall allargada de nord a sud, que constitueix la capçalera de la Noguera Pallaresa. La meitat nord és més ampla, a causa de la formació de tres grans valls: la vall d'Àneu, recorreguda pel riu principal (la Noguera Pallaresa), la vall de Cardós, amb la Noguera de Cardós, i la vall Ferrera, amb la Noguera de Vallferrera. Les muntanyes que l'envolten també són més elevades.
Des del punt de vista de la geologia, el Pallars Sobirà és inclòs dins del Pirineu Axial, excepte l'extrem sud, que pertany al Pre-pirineu. És el sector del Pirineu Axial on s'assoleixen les cotes més elevades. El sector pre-pirinenc té menys altitud, però el relleu és més abrupte.
Al sector del Pirineu Axial el rocam és molt enlairat i dur. Les valls hi són molt encaixades, de manera que entre els cims i el llit dels rius hi ha un desnivell entre 1.500 i 2.000 metres. Això ha fet que els vessants siguin molt inclinats, amb relleu molt abrupte. Els espadats i les tarteres hi són freqüents.
El rocam és dur, constituït sobretot per licorelles. Hi ha sectors granítics, com a la capçalera de la vall d'Espot i de la vall de Cardós. Allà on hi ha granit, les carenes i crestes són més agudes, com a la regió dels Encantats.
Gairebé tots els límits del Pallars Sobirà es troben en carenes i cims elevats. Els més destacats són els que hi ha entre la vall de Cardós i la vall ferrera: la pica d'Estats, amb 3.143 m és la cota màxima de Catalunya. Vora seu hi ha d'altres pics que superen els 3.000 metres: pic Verdaguer amb 3.128 m i pic de Sotllo amb 3.084 m.
Són nombrosos els cims que superen els 2.900 metres en el límit amb França o Andorra (pic de Baiau amb 2.961 m, pic de Medacorba amb 2.907 m), amb l'Alta Ribagorça o Vall d'Aran (Gran Tuc de Colomers amb 2.931 m) o amb el Pallars Jussà (pic de Peguera amb 2.982 m, pic de Sobrenuix, pic de Saburó, amb 2.99 m). I la llista podria ser molt llarga. Els cims citats només són una mostra de les muntanyes elevades del Pallars Sobirà.
Sobre aquest relleu enlairat les geleres tingueren un gran desenvolupament fa uns vint mil anys. A partir dels 2.000 metres d'altitud, hi predominaven les superfícies amb neus perpètues, que amb el temps anaren acumulant-se fins a formar llengües de gel, o geleres. L'acumulació del gel arribà a ser de 200 a 400 metres de gruix en els circs glacials i en les valls principals. El moviment del gel desgastà profundament alguns sectors, excavant sots profunds. Aquests grans i profunds clots corresponen als estanys actuals, ja que quan el gel desaparegué, foren ocupats per l'aigua.
Ara trobem molts estanys als vessants superiors del Pallars Sobirà, però n'hi havia més fa uns milers d'anys. Els menys profunds, o els situats en un curs d'aigua, han estat reblerts fàcilment pels materials provinents dels vessants veïns, o arrossegats pels cursos d'aigua. Molts aiguamolls o mulleres actuals corresponen a antics estanys.
Hi ha estanys molt profunds, com el de Cercastan, situat a 2.234 metres a la capçalera de la vall de Cardós, amb 104 metres de fondària per només 1.326 metres de llargada. D'altres són estanys petits i poc profunds, d'uns pocs metres de fondària.
Les geleres formaren grans llengües de glaç que descendiren per les valls preexistents, fins a cotes inferiors, entorn dels 1.000 metres d'altitud en el moment de recorregut màxim, fins que la calor les fonia. Aquestes geleres modelaren valls en forma d'U. Són les comes de la part alta de la comarca. La llengua més llarga és la que es formà a l'actual vall de la Noguera Pallaresa, i tingué un recorregut d'uns 52 quilometres, fins a prop de Llavorsí.
Les geleres de vall també formaren estanys. Això passà quan la gelera es trobava en un pas estret o un rocam que li costava més de desgastar. En veure's obligada a ascendir, la gelera formà una una forta excavació just abans del pas estret o rocam dur. Quan la gelera es va fondre, deixà un clot allargassat seguint la direcció de la vall. S'hi formà un estany llarg i poc profund, que en molts casos ja ha estat reblert de sediments, per ser el lloc de pas d'un riu.
Aquest és l'origen de la plana que hi ha al fons de la vall d'Àneu. És una plana que sorprèn al mig de muntanyes elevades i vessant abruptes. La plana correspon exactament al sector ocupat per un estany, al fons del qual es dipositaren els materials arrossegats per la Noguera Pallaresa.
Al sud de la plana del Pirineu Axial el relleu canvia bruscament, a causa de la presència de materials més tous. Les muntanyes de la Torreta de l'Orri (2.437 m) i el tuc de la Cometa (2.442 m) són com dues grans columnes d'entrada al Pirineu Axial. Més al sud les altituds són menors; excepte el cim del Boumort, cap altre no supera els 2.000 metres.
Primer hi ha la franja d'argiles i gresos, que han estat més erosionats, però de seguida hi ha un rocam compacte, constituït per calcàries dures i conglomerats molt consolidats. Aquest rocam determina la formació de diverses serres que, com s'ha dit, no són tant altes com les del Pirineu Axial, però el el relleu hi és molt abrupte, amb cingles i valls molt estretes i engorjades. Destaquen les serres, formades per conglomerats, que tanquen la comarca pel sud, les serres de Cuberes i de Perecalç (1.480 m). El relleu d'aquestes serres és de tipus montserratí, enmig del qual la Noguera Pallaresa s'ha obert pas pel congost de Collegats.
Al nord de la serra de Peracalç, entre les valls del Flamicell i la Noguera Pallaresa, hi ha un petit estant d'origen càrstic, com el de Banyoles, però més petit: Aquest estany és conegut amb el nom de Montcortés, i té uns 28 metres de fondària i 560 metres de llargada.
[modifica] Els rius
La Noguera Pallaresa és l'eix de la comarca, i recull les abundoses aigües caigudes en els seus vessants. El seu règim és nival. Al seu pas pel congost de Collegats, hi ha un màxim molt destacat de cabal els mesos de maig i juny, a causa de la fosa de neu. Al final d'estiu i d'hivern és quan porta menys aigua. Durant els mesos de setembre i de febrer, el cabal de la Noguera Pallaresa, en deixar la comarca és tres vegades menys cabalós que durant el mes de maig.
La capçalera de la Noguera Pallaresa és en terres de la Vall d'Aran, i penetra al Pallars Sobirà després d'envoltar el pla de Beret. Primer segueix la vall d'Àneu. Entre Gil i Esterri d'Àneu el riu passa força engorjat. Aviat rep alguns afluents que fan augmentar foça el cabal. Per la dreta rep els rius de la Bonaigua i Escrita, aquest darrer el riu de la vall d'Espot. Per l'esquerra rep el riu d'Unarre.
A Llavorsí, la Noguera Pallaresa gairebé dobla en cabal, en rebre la Noguera de Cardós, la qual poc abans s'havia ajuntat amb la Noguera Vallferrera. La Noguera de Cardós recull les aigües dels vessants del sector nord-est de la comarca. Es forma per la unió de diversos rius, com el de Ladorre, que rep els rius Tavascan i d'Estaon, i la Noguera de Vallferrera, amb el riu de Tor.
Abans de Sort, la Noguera Pallaresa rep per la dreta el conjunt de rius que descendeix per la vall d'Àssua: els rius de Pamano, de Berasti i de Caregue. La resta d'afluents aporten poca aigua a causa de recorrer una conca petita i amb precipitacions menors.
[modifica] El clima
Excepte el fons de les valls inferiors, on el clima és mediterrani de muntanya mitjana amb influència continental, el conjunt del Pallars Sobirà, s'inclou dins l'àrea de clima d'alta muntanya. L'altitud és el factor principal que determina el clima, Cal considerar també l'orientació dels vessants, tant en relació al sol (solell i obaga) com amb la procedència dels vents humits.
En general el clima és fred, amb temperatures mitjanes anuals baixes, per sota dels 10 °C gairebé arreu. Aquesta és la temperatura mitjana de Llavorsí, a 815 metres d'altitud. Però amb l'altitud les temperatures baixen bruscament, a causa del desnivell sobtat dels vessants. Per damunt dels 2.000 metres, les mitjanes se situen per sota dels 3,5 °C.
El contrast entres les diferents estacions de l'any és notable. Els estius són frescals, i els hiverns llargs i freds. Amb l'hivern es produeix sovint una inversió tèrmica, amb temperatures anormalment baixes al fons de les valls i formació de boires. Per això les mitjanes de l'hivern són menys contrastades que les d'estiu, entre els fons de vall i els vessants superiors. Les mitjanes de gener al fons és entorn dels 2 °C i a 2.000 metres de 3,5 °C. Les de juliol són de 19 °C i 12 °C respectivament.
Les precipitacions també varien segons l'altitud. Al fons de la vall principal es registra un fenomen d'ombra pluviomètrica. En el cas del Pallars Sobirà, l'expressió es ben significativa, com si les altes muntanyes que la voregen fessin ombra a la formació de pluges a les parts baixes. A Llavorsí per exemple, la mitjana a anual és de 720 mm que es recullen a l'estany de Sant Maurici, ben bé el doble.
No es pot fer una relació directa entre les precipitacions i l'altitud, ja que cal tenir present per on entren amb més freqüència els vents humits i que provoquen pluges o nevades. Al vessants del nord-oest, que donen a la Vall d'Aran, hi cau més precipitació, perquè estan més exposats als vents humits procedents de l'Atlàntic.
L'estació menys plujosa és l'hivern en tota la comarca, moment en què les precipitacions solen ser en forma de neu, amb més intensitat a mida que augmenta l'altitud. A la resta de l'any no hi ha gaires diferències. No hi ha elmínim d'estiu, característic de les terres de clima mediterrani, a causa de la freqüència de les tempestes, que s'originen moltes tardes.
[modifica] La vegetació
El sector comprès entre el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça és on la vegetació d'alta muntanya es troba més ben representada, i amb més extensió. Malgrat trobar-nos en ple Pirineu, al Pallars Sobirà hi ha fragments de vegetació mediterrània. Es tracta de la vegetació que es fa espontàniament als vessants inferiors més assolellats i amb sols més primes. És constituïda per carrascars, que actualment es troben molt fragmentats.
Els carrascars només ocuparien les terres dels vessants inferiors més seques i pobres. Amb l'augment de la humitat i sobre sòls més profunds, el carrascar és substituït per boscos que d'una manera espontània ocuparien més extensió en els vessants inferiors. Actualment al costat de les rouredes trobem boscos mixtos de roures i pi roig, matollars i prats.
Amb l'altitud, la pineda de pi roig cada vegada és més abundant, fins a 1.500 metres. per damunt d'aquesta cota trobem els boscos de pi negre, que són els més característics de l'alta muntanya del Pallars Jussà. El bosc de pi negre ocuparia una superfície molt àmplia entre 1.600 i 2.300 metres, però de fa temps ha estat força explotat i substituït per pastures i prats en molts indrets. Actualment els prats més rics per al bestiar es troben en els replans i vessants poc inclinats dins del territori propi del pi negre. El bosc ocupa sobretot els vessants més inclinats i rocosos, menys interessants per als ramats.
Dins del territori on domina el pi negre trobem boscos de caducifolis, en especial els bedolls. És conegut el bedollar del pla de Boavi, a la capçalera de la vall del riu Ladorre, a la vall de Cardós.
També i ha boscos d'avets, en especial als vessants frescals i ombrívols propers a la Vall d'Aran, com al bosc de la mata de València d'Àneu.
Per damunt dels 2.300 metres hi ha només els prats alpins. Ran els 3.000 metres el prat ja és molt discontinu, ja que la neu cobreix el terra gairebé tot l'any, i el fred hi és molt intens.
[modifica] La població
Els gràfics de l'evolució de la població ens mostren que el Pallars Sobirà és una comarca molt poc poblada, i que els darrers 150 anys ha sofert un despoblament intens. És la comarca de Catalunya amb menor densitat de població, no 5.6 habitants per km². Aquesta xifra tant baixa no ha d'estranyar, ja que es tracta d'una comarca que gairebé la totalitat del seu territori es troba per damunt dels 1.000 metres d'altitud, i amb uns vessants molt inclinats.
Les condicions naturals del relleu i clima no faciliten una ocupació més gran, ni tampoc ofereixen unes condicions òptimes per a la instal·lació industrial. L'explotació i l'aprofitament del territori i dels recursos naturals del Pallars Sobirà va i ha d'anar per una altra via. Cal saber explotar la riquesa paisatgística, del relleu, del clima (aigua, neu) i de la vegetació, que ja donen riquesa als habitants de la comarca, i n0han de donar més en un futur immediat. Per això el Pallars Sobirà és i serà una comarca poc poblada.
Històricament, la població també hi ha estat escassa en relació amb les altres comarques de Catalunya. Segons les dades disponibles, la població del Pallars Sobirà el 1718 era lleugerament superior als 10.000 habitants. Com arreu de Catalunya, la població augmentà molt al llarg del segle XVIII. Era un poblament molt disseminant en petits nuclis, al fons de la vall i als replans dels vessants inferiors i més assolellats. El cens de 1787 registra una població propera als 13.000 habitants. Sort, Esterri d'Àneu i Gerri de la Sal eren els municipis amb més població.
Després segueixen anys amb conflictes bel·lics i socials, amb un estancament econòmic i demogràfic. Però a mitjan segle XIX la pagesia torna a créixer, de manera que el primer cens modern 1857 presenta una població de 18.762 habitants. El cens de 1960 registra el màxim demogràfic conegut del Pallars Sobirà, amb 20.112 habitants. Destaca Sort, que censa una població de 3.045 habitants.
Però l'aïllament i les condicions naturals poc favorables a un desenvolupament agrícola i ramader més gran impedeix també el creixement econòmic i demogràfic. Al contrari, l'atracció de les terres de les planes interiors on augmentà el regadiu Urgell o de les àrees industrials de Barcelona, del Vallès o de les ribes del Llobregat, feu que molts pallaresos emigressin cap a aquests indrets amb més perspectives de feina. Alguns emigraren cap Amèrica.
El resultat és un despoblament, que de bon començament ja és intens. El cens de 1877 registra només 15.322 habitants. En 17 anys el Pallars Sobirà perd una quarta part de la població. I la tendència continuà, ja que el cens de 1887 dóna una població de 13.878habitants; el de 1897. 13.631 habitants: el de 1900, 12.940 habitants; i el de 1910, 12.475 habitants.
Després segueix un període d'estancament demogràfic per la conjunt de la comarca, a causa de la realització de diverses obres, com algunes centrals hidroelèctriques i la carretera que travessa la comarca seguint el curs de la Noguera Pallaresa fins el Port de la Bonaigua. Però l'abandó dels indrets més enlairats i en condicions de vida menys favorables continua. Fins i tot l'obertura de la carretera ha estat a la llarga un element que facilita l'emigració cap a una altra comarca. El cens de 1940 registra només 10.483 habitants, població que es mantindrà amb escasses modificacions fins al 1960. A partir d'aquest moment hi ha una intensificació de l'abandó, amb una forta tendència cap a l'àrea barcelonina, fins a la darreria de la dècada de 1970. El cens de 1981 dóna una població de 5.450 habitants, gairebé la mateixa que el 1986 (5.464 habitants).
Fins Sort, la capital comarcal, ha anat perdent població des de mitjan segle XIX, cas molt excepcional. Cal entendre-ho en el sentit que el municipi de Sort comprèn una extensa àrea de muntanya que ha estat abandonada. La concentració de la població al fons de la vall no ha estat suficient per a compensar les pèrdues. Sort només té 1.543 habitants, xifra que correspon al 28 % del total comarcal. Cap altre municipi no supera el miler. El segon municipi amb més població és Esterri d'Àneu, amb 586 habitants. Dos municipis no arriben al centenar: Esterri de Cardós (64 habitants) i Farrera (89 habitants).
La forta emigració dels darrers anys i la baixa de natalitat va fer envellir molt la població, com a cap altra comarca. La distribució en grups d'edats mostrava aquest envelliment tan accentuat. Hi havia un predomini de població entre 50 i 70 anys. La població agrupada en grups de cinc anys el 1986 era la següent:
- de 0 a 4 anys.........211 habitants
- de 5 a 9 anys.........276 habitants
- de 10 a 14 anys......269 habitants
- de 15 a 19 anys......330 habitants
- de 20 a 24 anys......389 habitants
- de 25 a 29 anys......464 habitants
- de 30 a 34 anys......370 habitants
- de 35 a 39 anys......293 habitants
- de 40 a 44 anys......261 habitants
- de 45 a 49 anys......220 habitants
- de 50 a 54 anys......364 habitants
- de 55 a 59 anys......450 habitants
- de 60 a 64 anys......419 habitants
- de 65 a 69 anys......358 habitants
- de 70 a 74 anys......287 habitants
- de 75 a 79 anys......257 habitants
- de 80 a 84 anys......148 habitants
- de 85 i més anys......88 habitants
- no hi consta.............10 habitants
L'emigració real és molt més del que en resulta de la simple resta de la població segons els diversos censos. Cal tenir present que hi ha un creixement vegetatiu, que ha estat negatiu els darrers anys, i l'arribada de gent que ve a cercar feina, o per altres raons. El padró de 1986 dóna una població de 937 habitants nascuts fora de la comarca, és dir, el 17% de la població total. D'aquests destaquen els nascuts a les comarques barcelonines (348) i a Andalusia (213).
El creixement vegetatiu, és a dir, els naixements menys les defuncions, ha estat negatiu. Al Pallars Sobirà hi ha més defuncions que naixements. Una de les causes de la baixa natalitat és el fet que hi ha molts homes solters.
[modifica] Les activitats
La ramaderia i el bosc han estat les activitats tradicionals al Pallars Sobirà. L'agricultura ha estat sempre per a autoconsum o en relació amb el bestiar. L'activitat industrial hi és escassa, encara que tingueren importància les antigues fargues per la producció del ferro, en especial a la vall Ferrera, d'on li ve el nom. La base econòmica actual de la comarca són els serveis, molt concretament el turisme.
[modifica] L'agricultura i la ramaderia
Actualment hi ha molt poca agricultura, a causa de l'abandó dels nombrosos petits camps que hi havia prop dels nuclis de població. Amb l'abandó del poble o casa les terres han deixat de ser treballades. Al fons de la vall, també s'han abandonat les terres, ja que molts productes que abans s'hi collien ara són comprats a fora de la comarca. El resultat és que ara només hi ha unes 4.000 ha. de conreu, menys del 3% de la superfície total comarcal.
Anys enrere es cultivava de tot, de cara el consum domèstic, ja que no era fàcil comprar productes, a causa de l'aïllament i la distància. Fins es cultivà la vinya i l'olivera. El bla se sembrà per damunt els 1.500 metres, amb produccions molt baixes. Ben poc en resta ara dels conreus de cereal (blat, ordi, civada, sègol), de patates, de mongetes, d'algunes hortalisses i pomeres. Només un total de 600 ha. d'aquests conreus, de les quals més de la meitat ja són de cereals. La resta són conreus farratges per al bestiar, en especial trepadella a les terres més primes i seques, i alfals a les més frescals.
En canvi hi ha molta superfície ocupada per prats i pastures, que en part corresponen a antigues terres conreades, i d'altres són els prats naturals d'alta muntanya. Gairebé la meitat de la comarca (45%) és ocupada per boscos.
La ramaderia ovina ha estat tradicionalment la més important, i era motiu d'importants transhumàncies entre els prats d'alta muntanya i les planes de l'interior de Catalunya. Però els ramats d'ovelles s'han reduït molt, com també els equins. Actualment predomina la ramaderia bovina per a llet. Però l'escassa superfície dedicada als farratges no permet augmentar gaire el nombre dels caps. Actualment hi ha uns 45.000 caps d'ovins i 8.630 de bovins.
[modifica] La indústria
La indústria i és ben escassa, però anys enrera tingueren cert relleu la producció de ferro i la manufactura tèxtil.
El mineral s'extreia de les diverses mines que hi havia a la comarca, la força motriu s'obtenia del corrent d'aigua dels rius cabalosos i l'energia calorífica dels troncs tallats als boscos. La màxima esplendor de les fargues fou al llarg dels segles XVII i XVIII. Però a mitjan segle XIX entrà en plena crisi, perquè no podia competir amb els nous alts forns.
La indústria tèxtil, actualment desapareguda, ha tingut sempre un caràcter casolà, o organitzada en petites empreses, i se centrava sobretot en l'elaboració de les primeres matèries obtingudes a la pròpia comarca, com la llana, el lli, i el cànem.
Altres activitats industrials són les relacionades amb la fusta. Hi hagué diverses serradores en diversos llocs de la comarca, ara gairebé totes aturades. Els troncs han estat durant molt de temps transportats aprofitant la força del corrent dels rius, fins a Lleida i Tortosa. Els troncs són lligats en grans tramades, o rais. Sobre els rais es transportaven d'altres productes, com ferro i sal. Ara hi ha una important serradora a la vall de Cardós.
La sal era obtinguda a les salines de Gerri de la Sal on aprofitaven les aigües molt carregades de sal que brollen d'una font situada al nord d'aquest poble. L'aigua és conduïda fins a les basses o eres d'evaporació, que hi ha al llarg d'un pla al marge dret de la Noguera Pallaresa. Les riuades del novembre de 1982 van malmetre molt aquestes instal·lacions.
Important per l'economia de la comarca va ser la cooperativa lletera de Sort, creada el 1932. Aquesta cooperativa, com va succeir a l'Alt Urgell i al Pallars Jussà, va modificar l'economia i el sistema d'explotació agrícola i ramader de la comarca. A partir d'aquell moment es tendí cap a una ramaderia bovina per a la producció de llet, i l'agricultura s'orientà a la producció de farratges.
[modifica] Hidroelèctriques
La producció hidroelèctrica és molt escampada per la meitat nord de la comarca. A començament de segle s'establiren diferents centrals hidroelèctriques, totes de dimensions reduïdes. Les grans obres es realitzaren a partir de la dècada de 1950: centrals d'Espot, Lladres i Sant Maurici a la vall del riu Escrita, centrals de la Torrassa i Esterri d'Àneu a la Noguera Pallaresa, i centrals de Llavorsí, Tavascan superior, Tavascan inferior i Montamara a la vall de Cardós.
[modifica] Serveis i comunicacions
El turisme és la base econòmica de la comarca, i la que ofereix el futur més esperançador. El paisatge és un recurs cada vegada més apreciat en l'actual societat urbana i industrial. I el Pallars Sobirà disposa d'indrets de gran interès paisatgístic, al qual va unit l'esportiu, en especial l'esquí. Una part important del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici és dins del Pallars Sobirà, a la vall d'Espot. Però la riquesa natural no s'acaba en aquest sector. Gairebé es podria dir que tota la comarca té un elevat interès natural i paisatgístic. Aquest és el recurs principal de què disposen actualment els habitants del Pallars Sobirà, i cal que l'explotin i aprofitin de manera ordenada, de cara a no malmetre'l.
En els darrera anys els esports d'aigües braves han donat un nou impuls a la comarca, gent d'arreu ve a practicar esports a la Noguera Pallaresa, considerat un dels millors rius per a la pràctica d'esports d'aventura, com son el kayak, el rafting o l'hidrospeed entre altres.
La xarxa viària és fonamental per a facilitar l'accés dels visitants. Fins el 1935 no es completà la xarxa viària bàsica que travessa tota la comarca, seguint el fons de la vall de la Noguera Pallaresa, fins al port de la Bonaigua, i cap a la Vall d'Aran. D'aleshores ençà, la carretera no ha millorat com els seus habitants desitgen, malgrat els projectes, d'arranjar-la ben aviat.
D'altres carreteres són les que comuniquen el Pallars Sobirà amb l'Alt Urgell, de gran importància per e les comunicacions entre les dues comarques. Cal tenir present que una part de la llet produïda al Pallars Sobirà es transportada a la Seu d'Urgell.
[modifica] Història
El poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la que ens han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics.
La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Vall d'Aran, tot i que les darreres troballes arqueològiques comencen a indicar el contrari.
Ja en època medieval i a partir de la desarticulació del món romà, foren les comunitats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya.
En els temps de les invasions musulmanes, el territori fou sotmès a poca cosa més que al pagament de tributs o impostos territorials.
Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s'inicià el Comtat de Pallars Sobirà, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s'acabaria l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.
La crisi general de l'ordre feudal té la seva continuïtat en l'edat moderna i en la transformació del comtat pallarés en un marquesat en mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d'una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn.
Des de finals del segles XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l'any 1860.
A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una crisi de l'economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamortització civil de Madoz, la mala climatologia i l'arribada de la fil·loxera, entre d'altres.
Des del 1910 fins al 1960, i a causa de la implantació de les hidroelèctriques, s'inicia un procés de modernització de la societat tradicional, truncada per la guerra civil i la postguerra.
Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats, que duran el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants).
[modifica] Municipis
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Alins | 257 |
| Alt Àneu | 450 |
| Baix Pallars | 406 |
| Espot | 359 |
| Esterri d'Àneu | 815 |
| Esterri de Cardós | 71 |
| Farrera | 112 |
| Guingueta d'Àneu, la | 370 |
| Lladorre | 225 |
| Llavorsí | 330 |
| Rialp | 662 |
| Soriguera | 341 |
| Sort | 2.264 |
| Tírvia | 130 |
| Vall de Cardós | 399 |
| Font: Municat | |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[modifica] Referències
- Tom núm. 2. Geografia Comarcal de Catalunya del col·leccionable del diari AVUI p. 662 a 675.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web Oficial de Turisme del Pallars Sobirà
- Pàgina web del Consell Comarcal del Pallars Sobirà
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Portal del Consell Comarcal del Pallars Sobirà
|
|||||||
