«OCT JAN AUG » 18 «2008 2011 2012 » 13 captures 9 May 08 - 16 May 14

Tancar Ajuda

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.

Encara, un cinquè territori s'ha afegit administrativament al Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça: es tracta de la meitat oriental de la Terreta, amb els antics termes municipals d'Espluga de Serra i Sapeira, tots dos actualment englobats en el gran municipi de Tremp.

Municipi	Habitants
Abella de la Conca	188
Castell de Mur	185
Conca de Dalt	434
Gavet de la Conca	301
Isona i Conca Dellà	1.153
Llimiana	164
Pobla de Segur, la	3.089
Salàs de Pallars	335
Sant Esteve de la Sarga	151
Sarroca de Bellera	129
Senterada	142
Talarn	382
Torre de Cabdella, la	792
Tremp	6.022
Font: Municat

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Història 2.1 Història contemporània: evolució de la distribució municipal 3 Demografia 4 Consell Comarcal del Pallars Jussà 4.1 1987 4.2 1991 4.3 1995 4.4 1999 4.5 2003 4.6 2007 5 Referències 6 Bibliografia 7 Enllaços externs

[modifica] Etimologia

Segons la llegenda^[1], el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines^[2], no és exactament així, tot i que hi està relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).

La llegenda, segons Pep Coll, conta que que a la major part de Catalunya hi hagué una gran sequera que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es donava aquesta circumstància, i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s'acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu, la Noguera Pallaresa, baixava tan ple de palla, que els noguerencs s'avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d'on el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).

[modifica] Història

Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del Comtat de Pallars.

El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Féu així del Pallars un Comtat Independent.

L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i per tant els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.

[modifica] Història contemporània: evolució de la distribució municipal

Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment es va crear un munt d'ajuntaments (90, al Pallars Jussà), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845 es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que en aquell moment, veí volia dir cap de casa). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 90 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l'Alta Ribagorça).

Entre 1969 i 1973 es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l'Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).

Aquesta reducció ve donada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l'altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.

Reducció dels municipis al llarg dels segles XIX i XX

Creats el 1812	Agregats el febrer del 1847 a:	Agregats entre 1965 i 1973 a:
Abella de la Conca	Abella de la Conca	Abella de la Conca
Bóixols i Cases de Carreu	Abella de la Conca	Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp	Guàrdia de Tremp	Castell de Mur
El Meüll	Mur	Castell de Mur
Mur	Mur	Castell de Mur
Aramunt	Aramunt	Conca de Dalt
Claverol	Claverol	Conca de Dalt
Sant Martí de Canals	Claverol	Conca de Dalt
Sossís	Claverol	Conca de Dalt
Herba-savina	Hortoneda de la Conca	Conca de Dalt
Hortoneda	Hortoneda de la Conca	Conca de Dalt
Pessonada	Hortoneda de la Conca	Conca de Dalt
Erinyà	Serradell, després Toralla i Serradell	Conca de Dalt
Rivert	Serradell, després Toralla i Serradell	Conca de Dalt
Serradell	Serradell, després Toralla i Serradell	Conca de Dalt
Toralla	Serradell, després Toralla i Serradell	Conca de Dalt
Torallola	Serradell, després Toralla i Serradell	Conca de Dalt
Aransís	Sant Miquel de la Vall, després Aransís	Gavet de la Conca
Sant Martí de Barcedana	Sant Miquel de la Vall, després Aransís	Gavet de la Conca
Sant Salvador de Toló	Sant Salvador de Toló	Gavet de la Conca
Gavet i Fontsagrada	Sant Serni	Gavet de la Conca
Sant Serni	Sant Serni	Gavet de la Conca
Biscarri	Biscarri, després Benavent de Tremp	Isona i Conca Dellà
Benavent de Tremp	Biscarri, després Benavent de Tremp	Isona i Conca Dellà
Conques	Conques	Isona i Conca Dellà
Figuerola d'Orcau	Figuerola d'Orcau	Isona i Conca Dellà
Covet	Isona	Isona i Conca Dellà
Isona	Isona	Isona i Conca Dellà
Basturs	Orcau	Isona i Conca Dellà
Montesquiu, Galliner i Puig de l'Anell	Orcau	Isona i Conca Dellà
Orcau	Orcau	Isona i Conca Dellà
Sant Romà d'Abella	Sant Romà d'Abella	Isona i Conca Dellà
Llimiana	Llimiana	Llimiana
Gramuntill	La Pobla de Segur	La Pobla de Segur
Montsor	La Pobla de Segur	La Pobla de Segur
La Pobla de Segur	La Pobla de Segur	La Pobla de Segur
El Mas de Balust	Salàs de Pallars	Salàs de Pallars
Salàs de Pallars	Salàs de Pallars	Salàs de Pallars
Sensui	Salàs de Pallars	Salàs de Pallars
Alsamora	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
Beniure	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
Castellnou de Montsec	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
La Clua	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
Estorm	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
Mont-rebei	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
Moror	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
Sant Esteve de la Sarga	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
La Torre d'Amargós	Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga	Sant Esteve de la Sarga
Avellanos, Castellnou d'Avellanos i el Mas de Vilancòs	Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)	Sarroca de Bellera
Batlliu de Sas	Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)	Sarroca de Bellera
Benés i Sentís	Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)	Sarroca de Bellera
Buira	Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)	Sarroca de Bellera
Castellvell de Bellera	Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)	Sarroca de Bellera
Manyanet	Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)	Sarroca de Bellera
La Bastida de Bellera	Sarroca de Bellera	Sarroca de Bellera
Les Esglésies	Sarroca de Bellera	Sarroca de Bellera
Sarroca de Bellera	Sarroca de Bellera	Sarroca de Bellera
Cadolla i la Quadra de Miravet	Senterada	Senterada
Cases de Burguet i Cérvoles	Senterada	Senterada
Larén	Senterada	Senterada
Naens	Senterada	Senterada
Reguard	Senterada	Senterada
Senterada	Senterada	Senterada
Talarn	Talarn	Talarn
Beranui	Mont-ros	La Torre de Cabdella
Gramenet de Beranui	Mont-ros	La Torre de Cabdella
Mont-ros	Mont-ros	La Torre de Cabdella
Paüls de Flamisell	Mont-ros	La Torre de Cabdella
Pobellà	Mont-ros	La Torre de Cabdella
Antist	La Pobleta de Bellveí	La Torre de Cabdella
Castell-estaó	La Pobleta de Bellveí	La Torre de Cabdella
Envall i Serraspina	La Pobleta de Bellveí	La Torre de Cabdella
Estavill	La Pobleta de Bellveí	La Torre de Cabdella
La Pobleta de Bellveí	La Pobleta de Bellveí	La Torre de Cabdella
Astell	La Torre de Cabdella	La Torre de Cabdella
Cabdella	La Torre de Cabdella	La Torre de Cabdella
Espui i Aiguabella	La Torre de Cabdella	La Torre de Cabdella
Guiró	La Torre de Cabdella	La Torre de Cabdella
Oveix	La Torre de Cabdella	La Torre de Cabdella
La Torre de Cabdella	La Torre de Cabdella	La Torre de Cabdella
Aulàs	Espluga de Serra (Alta Ribagorça)	Tremp
Castellet	Espluga de Serra (Alta Ribagorça)	Tremp
Casterner de les Olles	Espluga de Serra (Alta Ribagorça)	Tremp
Enrens i Trepadús	Espluga de Serra (Alta Ribagorça)	Tremp
Espluga de Serra	Espluga de Serra (Alta Ribagorça)	Tremp
Llastarri	Espluga de Serra (Alta Ribagorça)	Tremp
La Torre de Tamúrcia	Espluga de Serra (Alta Ribagorça)	Tremp
Castissent	Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp	Tremp
Claramunt	Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp	Tremp
Eroles	Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp	Tremp
Fígols de Tremp	Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp	Tremp
Puigverd de Talarn	Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp	Tremp
Gurp	Gurp de la Conca	Tremp
Sant Adrià	Gurp de la Conca	Tremp
Santa Engràcia	Gurp de la Conca	Tremp
Tendrui	Gurp de la Conca	Tremp
Palau de Noguera	Palau de Noguera	Tremp
Escarlà	Sapeira (Alta Ribagorça)	Tremp
Espills	Sapeira (Alta Ribagorça)	Tremp
Esplugafreda	Sapeira (Alta Ribagorça)	Tremp
Orrit	Sapeira (Alta Ribagorça)	Tremp
Sapeira	Sapeira (Alta Ribagorça)	Tremp
Tercui	Sapeira (Alta Ribagorça)	Tremp
Suterranya	Suterranya	Tremp
Claret	Tremp	Tremp
Tremp	Tremp	Tremp
Vilamitjana	Vilamitjana	Tremp

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca^[3], de l'any 2000, els termes municipals del Pallars Jussà havien de sofrir tot de canvis, que són les següents, exposats a partir dels municipis que haurien de resultar-ne:

• Conca de Dalt. Subsistia aquest municipi, però amb la segregació de l'antic municipi de Toralla i Serradell (pobles d'Erinyà, Rivert, Serradell, Toralla i Torallola), que passaria a formar part de la Pobla de Segur.

• Isona i Conca d'Orcau. A partir de la base del municipi d'Isona i Conca Dellà, al qual s'afegien tot el municipi d'Abella de la Conca, el veïnat dels Obacs de Llimiana, del terme municipal de Llimiana, el poble d'Aransís, amb tota la meitat septentrional de l'antic terme d'Aransís, i tot l'antic terme de Sant Salvador de Toló, els dos darrers pertanyents actualment a Gavet de la Conca. Se'n segregava, però, la vall de Montesquiu, amb els despoblats de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell, que passava a Tremp.

• Montsec. En aquest nou municipi, Castell de Mur s'havia d'unir a Llimiana i Sant Esteve de la Sarga. A més, s'hi agregava la Vall de Barcedana (Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall), a l'antic terme d'Aransís, actualment de Gavet de la Conca.

• La Pobla de Segur. Sobre la base de l'actual municipi de la Pobla de Segur, s'hi afegia l'antic municipi de Toralla i Serradell (pobles d'Erinyà, Rivert, Serradell, Toralla i Torallola), pertanyents actualment al terme de Conca de Dalt.

• Salàs de Pallars. No patia cap mena de canvi.

• Sarroca i Senterada. Fruit de la unió dels actuals termes municipals de Sarroca de Bellera i Senterada, amb l'afegit del poble d'Erta, que s'havia de segregar del Pont de Suert (antic terme de Malpàs.

• Talarn. Perdia la meitat meridional del terme, que s'annexava a Tremp i, en canvi, rebia els pobles de Gurp i Santa Engràcia, de l'antic terme de Gurp de la Conca, de manera que s'aconseguia la unificació territorial de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials en un sol terme municipal.

• La Torre de Cabdella. No patia cap mena de canvi.

• Tremp. Se'n segregaven els antics termes de la Terreta: Espluga de Serra, amb l'enclavament d'Enrens i Trepadús, i Sapeira, que passarien a formar part del Pont de Suert, i els pobles de Gurp i Santa Engràcia, de l'antic terme de Gurp de la Conca (en canvi, Sant Adrià i Tendrui, d'aquest mateix antic terme, romanien a Tremp. En canvi, hom hi afegia l'antic terme de Sant Serni, actualment de Gavet de la Conca (pobles de Fontsagrada, Gavet i Sant Serni), la meitat meridional del terme de Talarn i la vall de Montesquiu, amb els despoblats de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell.

A més, a causa del volum de la seva població, es creaven quatre agrupaments municipals: Tremp, Talarn i Montsec; la Torre de Cabdella i Sarroca i Senterada; Isona i Conca d'Orcau, i la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

Aquesta proposta, però, al cap de deu anys no passava de ser això: un estudi i una proposta.

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.376 1.060 1.474 10.009 15.474 28.861 25.285 25.622 20.295

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 18.996 20.485 22.108 19.991 19.792 19.985 16.210 15.633 13.267

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 12.802 12.795 12.817 12.482 12.442 12.380 12.712 12.648 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[modifica] Consell Comarcal del Pallars Jussà

Té la seu al carrer de Soldevila, 18, de la ciutat de Tremp, en un edifici de nova construcció que aprofita alguns elements del casal pairal dels Sullà, palauet renaixentista i barroc que estava en molt mal estat. A part del mateix Consell Comarcal, en el mateix complex hi ha l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que té com a sala de consulta per als investigadors l'antiga capella del palau.

[modifica] 1987

Les primeres eleccions al Consell Comarcal del Pallars Jussà se celebraren l'any 1987, amb els resultats següents:

12 representants de Convergència i Unió:

Miquel Verdeny Tohá, de Tremp, que en fou President Francesc X. Bada Amatller, de la Pobla de Segur Jordi Elies Fàbrega, de Castell de Mur Josep Balust Adellach, de Gavet de la Conca

Constantí Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà Joan Cuñé Novau, de Llimiana Francesc Martín Manzano, de Conca de Dalt Salvador Puig i Aloy, de Salàs de Pallars

Pau Castells Llotge, de Sant Esteve de la Sarga Antonio Palau Casal, de Sarroca de Bellera Nicanor Compte Castells, de Talarn Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella

4, de Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE:

Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp Joan Font Carrera, de la Pobla de Segur

Leonor Echalar Colom, de la Torre de Cabdella

Jaume Prió i Codó, de Tremp

2 de l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes:

M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada

Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt (Aramunt)

I un de l'Agrupació Electoral d'Isona i Conca Dellà:

• Josep Solduga Espluga, d'Isona i Conca Dellà

El 1988 es creava la nova comarca de l'Alta Ribagorça, cosa que obligà remodelar el Consell Comarcal del Pallars Jussà, d'on havia depès l'Alta Ribagorça fins aquell moment. Amb la remodelació, Convergència i Unió quedava amb els mateixos representants, el Partit dels Socialistes de Catalunya perdia dos representants (Jaume Prió i Leonor Echalar), i l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes i l'Agrupació Electora d'Isona i Conca Dellà en guanyaven un cadascun: Montserrat Gelabert i Magret, de la Torre de Cabdella, per la primera, i Antoni Grasa i Llobet per la segona.

[modifica] 1991

La renovació del 1991 canvià poc el panorama:

13 representants de Convergència i Unió:

Constantí Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà, que en fou President Francesc X. Bada Amatller, de la Pobla de Segur Enrique Corona i Pol, de Tremp Nicanor Compte Castells, de Talarn

Joan Cuñé Novao, de Llimiana Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca Antonio Palau Casal, de Sarroca de Bellera Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt Salvador Puig i Aloy, de Salàs de Pallars

Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella Teresa Soler Giol, de Senterada Miquel Verdeny Tohà, de Tremp Josep Vila Chauri, de Castell de Mur

5 dels Socialistes de Catalunya:

Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp Narcís Balagué Bosch, de la Pobla de Segur

Antoni Toló Cierco, de Senterada Josep Enseñat i Martínez, de Talarn

Josep M. Dalmau Gil, de la Torre de Cabdella

I un del Partit Popular:

• Julián Rosell Oliva, de Tremp

[modifica] 1995

Les noves eleccions del 1995 van modificar molt lleugerament les dades de quatre anys abans:

13 representants de Convergència i Unió:

Enric Corona Pol, de Tremp, que en fou President Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella Antoni Palau Casals, de Sarroca de Bellera Salvador Puig Aloy, de Salàs de Pallars Agustí Graell Comet, d'Isona i Conca Dellà

Josep M. Vives Coloma, de Talarn Josep Maria Roca Canal, de Gavet de la Conca Joan Cuñe Novau, de Llimiana Martí Cardona Rocafort, de Conca de Dalt

Josep Vila i Chauri, de Castell de Mur Carlos Montanuy Baró, de Sant Esteve de la Sarga Josep M. Solé Santaolalla, de Tremp Ramon Molina Ramírez, de Tremp

6 dels Socialistes de Catalunya:

Jaume Altisent Buira, de Tremp Francisco Bermejo Buil, de la Pobla de Segur

M. Montserrat Cuberes Corts, de Conca de Dalt Josep Enseñat i Martínez, de Talarn

Margarita Lladós Sala, d'Isona i Conca Dellà Josep Manuel Subirà Blanc, de la Torre de Cabdella

[modifica] 1999

El 1999 tornava a canviar una mica la composició del Consell Comarcal, però sense grans alteracions:

Convergència i Unió hi obtenia 13 representants

Agustí Graell Comet, d'Isona i Conca Dellà, com a President Josep Maria Bertran Español, de Salàs de Pallars Martí Cardona Rocafort, de Conca de Dalt Joan Comenge Riba, de la Pobla de Segur Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca

Jordi Elies Fàbrega, de Castell de Mur Ferran Fuertes Guiró, de la Pobla de Segur Jordi Languil Badia, de la Torre de Cabdella Josep Ramon Lloret Loan, de Sarroca de Bellera

Carles Montanuy Baró, de Sant Esteve de la Sarga Salvador Puig Aloy, de Salàs de Pallars Julián Rosell Oliva, de Tremp Josep Santandreu Gaset, de Talarn

Els socialistes, 4:

Victor Orrit Ambrosio, de Tremp Narcís Balagué Bosch, de la Pobla de Segur

Jordi Balust López, de Talarn

Montserrat Cuberes Corts, de Conca de Dalt

Un representant era per a Esquerra Republicana de Catalunya:

• Josep Maria Ardanuy Tarrat, de Tremp

I un altre per al grup de Gent Convergent pel Municipi de Tremp:

• Josep Maria Solé Santolalla, de Tremp

[modifica] 2003

L'any 2003 s'hi produïen alguns canvis més significatius:

Convergència i Unió hi assolia 10 representants:

Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt, President Joan Comenge i Riba, de la Pobla de Segur Constante Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà Josep M. Solé Santaolalla, de Tremp

Ferran Fuertes Guiró, de la Pobla de Segur M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella

Jaume Elies Elies, de Llimiana Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca Josep Ramon Lloret i Loan, de Sarroca de Bellera

Els Socialistes de Catalunya, 6:

Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp Esperança Farrera Granja, de la Pobla de Segur

Josep M. Dalmau Gil, de la Torre de Cabdella Julià Sala Monsó, d'Abella de la Conca

Ramon Erta i Gallart, de Talarn Antonio Vilana Codina, de Llimiana

I ERC augmentava a 3:

Josep M. Ardanuy i Tarrat, de Tremp

Josep Castells Farré, de Castell de Mur

Fermí Tormo Armengol, de la Pobla de Segur

[modifica] 2007

Per al període 2007-2011, la composició del ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà és la següent:

• Xavier Pont i Jordana (CiU), President, Membre de la Junta de Govern Local. Primer tinent d'alcalde de la Pobla de Segur
• Josep Castells i Farré (ERC-AM), Conseller i Vicepresident primer, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Alcalde de Castell de Mur
• Constante Aranda i Farrero (CiU), Conseller i Vicepresident segon, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor d'Isona i Conca Dellà
• Josep Durany i Galera (PSC-PM), Conseller. Alcalde de Gavet de la Conca
• Aleix Enseñat i Dolset (PSC-PM), Conseller. Regidor de la Pobla de Segur
• Jaume Montanuy i Baró (PSC-PM), Conseller. Alcalde de Sant Esteve de la Sarga
• Julià Sala i Monsó (PSC-PM), Conseller. Alcalde d'Abella de la Conca
• Joan Jordana i Boneta (PSC-PM), Consellera. Regidor de Senterada
• Antoni Samsó i Tohà (CiU), Conseller. Regidor de Tremp
• Josep Maria Pont i Bonet (CiU), Conseller. Segon tinent d'alcalde de Conca de Dalt
• Julià Rosell i Oliva (CiU), Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor de Talarn
• Jaume Elies i Elies (CiU) Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Tinent d'alcalde de Llimiana
• Josep Maria Dalmau i Gil (PSC-PM), Conseller. Alcalde de la Torre de Cabdella
• Maria Teresa Montanuy i Baró (PSC-PM), Consellera. Primera tinent d'alcalde de Tremp
• Antoni Palau i Casal (CiU), Conseller. Regidor de Sarroca de Bellera
• David Riba i Torrecillas (ERC-AM), Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor de Tremp
• Ramon Vilanova i Solsona (ERC-AM), Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor d'Isona i Conca Dellà
• Lluís Bellera i Juanmartí (ERC-AM), Conseller. Alcalde de la Pobla de Segur
• Francesc Borrell i Grau (PSC-PM), Conseller. Alcalde de Salàs de Pallars

[modifica] Referències

[modifica] Bibliografia

• CREUS, Jordi i GASA, Josep R. El Pallars Jussà a peu: 15 recorreguts fascinants per la comarca. Valls: Cossetània, 2002 (Azimut, 30). ISBN 978-84-95684-72-1
• MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria i RAPALINO, Verònica (ccordinadores) [et al.]. Història del Pallars: Dels orígens als nostres dies, Lleida: Pagès Editors, 2005 (Col·lecció Pallars, 5). ISBN 978-84-9779-265-3
• TUTUSAUS, Jordi. Caminant el Pallars Jussà: 17 propostes per descobrir la comarca. Valls: Cossetània, 2007. (Azimut, 94). ISBN 978-84-9791-283-9.

[modifica] Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Pallars Jussà

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallars Jussà

• Informació de la Generalitat de Catalunya

Comarques de Catalunya Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental Comarques de la Catalunya del Nord Alta Cerdanya · Capcir · Conflent · Rosselló · Vallespir