Castelló de la Plana

Castelló de la Plana
Castelló de la Plana/Castellón de la Plana

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Plana Alta
Vista aèria del centre de Castelló, amb el Fadrí, La Concatedral i la Llotja del Cànem
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Castelló de la Plana
Gentilici	Castellonenc, castellonenca
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	165.848.811,11 €[1]
Superfície	108,8 km²
Altitud	30 msnm
Població (2010[2])   • Densitat	180.690 hab. 1.660,75 hab/km²
Coordenades	39° 59′ 10″ N, 0° 2′ 16″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.98611 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.98611, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 39° 59′ 10″ N, 0° 2′ 16″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.98611 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.98611, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies	72 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 (Castelló de la Plana i les Illes Columbretes) 14 PP, 12 PSPV i 1 BLOC Alberto Fabra Part (PP)
Codi postal	12001 - 12006
Festes majors	La Magdalena Tercer diumenge de Quaresma
Patró/Patrons	Mare de Déu del Lledó
Dies de mercat	Dilluns (Castelló) i divendres (Grau)
Agermanament	Châtellerault (França)
Web	www.castello.es

Castelló de la Plana, capital de la comarca de la Plana Alta, i que també dóna nom a la Província de Castelló, és la quarta ciutat del País Valencià en població.

[modifica] Geografia

Es conjuguen dos tipus de paisatges: d'un costat el seu litoral de 14 km. dotat de fines i càlides platges amb una important oferta hotelera, destacant la de la Pineda al Nord i molt prop de la platja el Paratge Natural del Parc de la Pineda, i al Sud la Platja del Serrallo. A 30 milles del Grau es distingeixen les Illes Columbretes, 14 illots d'origen volcànic, declarades Parc Natural Protegit.

El sector nord del terme conforma el seu altre paisatge, envaït per les estribacions del nucli muntanyenc de la serra del Desert de les Palmes.

[modifica] Municipis limítrofs

l'Alcora	Borriol	Benicàssim
Onda		Mar Mediterrani
	Almassora

[modifica] Sòl i hidrografia

Entre la muntanya i el mar, s'estenen una sèrie de glacis quaternaris que baixen amb un suau pendent cap a les marjals, separades del mar per la Platja del Pinar. La línia de costa és de 10 quilòmetres. És baixa i sorrenca i al sud del port està ocupada pel polígon industrial del Serrallo.

El riu Sec de Borriol, neix en la vessant oest del Desert de les Palmes i baixa per la Vall de Borriol. Posteriorment, encaixona la seva llera sobre el glacis quaternari de la Plana, on descriu una gran corba per l'oest i el nord de la ciutat perdent-se en la marjal. A l'oest del terme, es troba l'Embassament de Maria Cristina, i el jaç de la Rambla de la Vídua poc abans de desembocar en el Riu Millars, de les aigües del qual s'abasteix l'horta tradicional. L'estany del Menescal, era un antic estany litoral de la costa que estava situat al sud de la ciutat.^[3]

[modifica] Clima

Castelló compta amb un clima mediterrani en el qual les precipitacions màximes es concentren al principi de la tardor, com a conseqüència de la gota freda. Els hiverns són suaus i els estius càlids, i durant tot l'any l'oscil·lació tèrmica diària és escassa.

Climograma de Castelló de la Plana

[modifica] Història

La ciutat es fundà sobre el castell àrab del Fadrell, construït sobre un tossal en les estribacions de la serra del Desert de les Palmes i, juntament amb les alqueries de la Plana, va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de Jaume I el 1233, repartint-se a Ximén Pérez d'Arenós. Sota el mandat d'aquest, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de Benirabe, que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.

A l'edat mitjana, la ciutat es protegia amb fosos, muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser concatedral a meitat del segle XV). Fou el 1366 quan la imatge de la Mare de Déu del Lledó, posteriorment patrona de la Vila, fou trobada pel llaurador Perot de Granyana.

El Grau, la ciutat i els camins d'unió entre ambdós en l'any 1878

En els segles XVII i XVIII, la ciutat pren part en la revolta de les Germanies i dóna suport a l'arxiduc Carles d'Àustria a la Guerra de Successió Espanyola, sent sotmesa, com la resta del Regne de València, per les tropes de Felip V.

Al segle següent, es fan afonar les muralles i la ciutat comença una lenta expansió, que es veu frenada per les guerres de la independència i les guerres carlistes. En 1833, s'estableixen els límits provincials definitius i Castelló de la Plana passa a ser capital de la Província de Castelló, tot que inclogué, durant uns anys, algunes poblacions ara en la Província de Terol.

En la segona mitat del XIX, la ciutat comença un desenvolupament més important. Es construeixen edificis modernistes com l'Hospital Provincial, el Casino, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... S'amplia el port i s'obrin les avingudes que comuniquen amb la mar. L'enllaç ferroviari amb València i de via estreta amb poblacions properes, com Almassora, mijtançant el popular tramvia La Panderola, són les noves comunicacions de la indústria ceràmica i del taulell.

En l'actualitat, Castelló de la Plana és una ciutat en creixement i amb un dels nivells de vida més alts de tot el País Valencià.

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica de Castelló de la Plana

Castelló de la Plana compta amb 177.924 habitants (INE 2008); es tracta de la quarta ciutat més poblada del País Valencià i la primera de la província de Castelló. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'àrea metropolitana de Castelló, que inclou també als municipis de Vila-real, Borriana, Almassora, Benicàssim, i Borriol, compta amb 298.678 habitants (INE 2007).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creixement demogràfic en l'última dècada, degut fonamentalment a la immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de nacionalitat estrangera (INE 2006), sent el col·lectiu forà predominant el romanès, amb 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

[modifica] Economia

És una ciutat costanera, amb un port i una indústria importants. Consta d'una universitat de recent creació, la Universitat Jaume I. L'economia castellonenca està molt diversificada. La fertil horta de La Plana poblada de tarongers, en l'actualitat és una ciutat en alça amb una indústria i artesania d'alta qualitat.

[modifica] Agricultura

El terme municipal de Castelló té una superfície dedicada a l'agricultura d'aproximadament 9500 hectàrees, de les quals 8500 hectàrees són de regadiu i 1000 de secà. Quant al regadiu 3500 hectàrees pertanyen a la Comunitat de Regants del Pantà de Mª Cristina, del que obtenen l'aigua de l'esmentat pantà que es nodrix de de la Rambla de la Viuda i del poc cabal que aporta el riu Llucena i que desborda del pantà de l´Alcora. A part, la dita comunitat rep també aigua del riu Millars a través del canal de la cota 100 en el seu marge esquerre i d'alguns pous.

Altres 3000 hectàrees corresponen a la Comunitat de Regants de Castelló, també conegut com Sindicat de Regs de Castelló. Es tracta d'una comunitat de reg tradicional, amb més de 800 anys d'història i que es nodrix per als seus cultius, exclusivament del riu Millars a través de l'Assut de Santa Quitèria que deriva l'aigua en la seua entrada a Castelló per la séquia Major.

Els cultius més importants són, en les zones de secà, les garroferes i els ametlers , estant estos cultius pràcticament abandonats en els últims anys a causa de l'escàs rendiment en l'actualitat d'estos cultius.

Quant a les zones de regadiu, el cultiu estrella és, sens dubte, els cítrics, encara que també hi ha algunes parcel·les dedicades a les hortalisses, principalment: carxofes i tomaques, a més de melons, escaroles, porros, apis, encisams, però en menor quantia.

La comercialització de les taronges castellonenques se centra principalment en el consum propi i a exportació a països europeus i nord-americans.

[modifica] Indústria

Castelló depèn moltíssim de dos sectors: la ceràmica i els seus voltants i la construcció. La importància de la indústria taulellera o de la ceràmica no es exclusiva del municipi sinó que, s'expandeix per l'altres poblacions de La Plana com Vila-real, Onda o l'Alcora que, amb la capital, formen un vertader rombe geogràfic especialitzat amb aquest sector. La concentració d'aquestes industries comença a ser notable a partir dels anys 30 del segle passat i el boom de la construcció dels anys setanta reactivaren el sector. La creació de grans empreses augmentaren la mida de les inversions en noves tecnologies.

La construcció del gasoducte procedent de Barcelona en 1980 obriren les portes al gas natural, font d'energia mes neta que va dirigir el creixement dels anys següents. La matèria primera (l'argila) es troben a les pedreres properes de l'Alcora i Onda, encara que també s'importa caolí de la província de Terol i de la comarca valenciana dels Serrans.

El Corte Inglés de Castelló

Al voltant d'aquest motor econòmic també han crescut altres empreses auxiliars com les industries químiques.

Altra especialització tradicional de la indústria castellonenca és la del sector tèxtil, i concretament el subsector de la confecció de pantalons vaquers i altres peces de vestir, amb forta especialització en les calces.

El port del Grau de Castelló ha servit com a porta d'eixida i entrada de mercaderies.

[modifica] Comerç

El comerç de Castelló és clau a l'economia local, al tractar-se d'una capital provincial. Destacar la recent aperura d'un important centre comercial com "El Corte Inglés".

[modifica] Administració i política

[modifica] Alcaldes històrics

Alguns dels alcaldes de Castelló abans de 1979 han estat:

• Francisco González Chermá 1869-1870
• Rafael Gasset Lacasaña 1903, 1914-1915 i 1917
• Salvador Guinot Vilar 1907 i 1925-1928
• José Morelló del Pozo 1920-1922
• Juan Bautista Carbó Domènech 1922-1923
• Francisco Ruiz Cazador 1923-1925
• Norberto Ferrer Calduch 1927
• José Pascual Viciano 1929-1930
• Manuel Breva Perales 1930-1931
• Francisco Breva Perales 1931
• Manuel Peláez Edo 1931-1933
• Vicent Tirado Gimeno 1933-1936
• Miguel Santos Moliner 1936
• Manuel Aragonés Cucalá 1936
• José Castelló Arroyo 1936-1937
• Amadeo Ribó Simont 1937-1938
• José Gimeno Almela 1938-1939
• Vicente Traver Tomás 1939-1942
• José María Casado Pallarés 1942-1944
• Benjamín Fabregat Martí 1944-1948
• Carlos Fabra Andrés 1948-1955
• José Ferrer Forns 1955-1960
• Eduardo Codina Armengot 1960-1967
• Francisco Luís Grangel Mascarós 1967-1975
• Vicente Pla Broch 1975-1979

[modifica] Darreres eleccions municipals

A les darreres eleccions municipals, el PP va traure 14 regidors. El PSPV en va traure 12 i el Bloc Nacionalista Valencià en va traure 1.

[modifica] Monuments al nucli urbà

El nucli principal se situa en la Plaça Major i els seus voltants on es troba la Catedral de Sta. Maria, el Fadrí, la Casa Consistorial i el Mercat Central. També són d'interès l'Església de Sant Agustí (segle XVII i XVIII), diverses casones (Casa dels Orfens, Casa del Miguels, Casa del Baró de la Pobla), els edificis del Casino Antic, Correus, Institut Francesc Ribalta, Diputació Provincial. Destaca en el Carrer Cavallers el Museu de Belles Arts de la Diputació. Cal visitar el Parc Ribalta i Basílica de la Mare de Déu del Lledó i el Convent de les Monges Caputxines.

[modifica] Monuments religiosos

Façana principal de la catedral de Santa Maria

• Catedral de Santa Maria.

La Cocatedral de Santa Maria, també coneguda com Església de Santa Maria la Majorés un temple d'estil gòtic amb posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Aquesta situada en la Plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent del Fadrí.

S'inicia la construcció del temple a la fi del segle XIII. Destruït per un incendi, es reprenen les obres a mitjan segle XIV, sent ampliades a principis del segle XV pel mestre d'obres Miquel García de Sogorb, i sent consagrat el temple en 1549.

La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, absis pentagonal amb dues capelles laterals i una central per al cor, així com capelles entre els contraforts, cobrint-se amb voltes de creueria sobre els trams i amb volta estavellada sobre l'absis.

El temple comptava amb tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i altra en la façana principal, sent aquestes juntament amb algunes claus, els únics elements conservats en la seva reconstrucció.

En 1662, amb traces de Joan Ibañez, es construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta amb cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.

Després de la demolició soferta en 1936 s'inicia la reconstrucció a partir de 1940 amb un projecte de Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut.

El temple actual que ocupa una illa de cases completa té planta de creu llatina amb tres naus i un absis pentagonal. La nau central es remarca amb pilars octogonals, dels quals arrenquen els arcs. Les naus es cobrixen amb volta de creueria, sent la de la capçalera de mitja estrella i el creuer, amb cimborri, cobreix també amb volta estavellada.

• Basílica de la Mare de Déu del Lledó.

La tradició local remunta l'origen de la devoció i culte per la Patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El Santuari, ara amb dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre altres dos més antics d'origen medieval. En el seu Museu es guarden imatges dels segles XVI i XVIII.

• Palau Episcopal.

Està situat en el carrer Governador d'aquesta ciutat i va ser construït a la fi del segle XVIII en estil neoclassicista.

És un edifici de planta rectangular que es desenvolupa a partir del nucli principal, configurat pel vestíbul, el vestíbul i l'escala, al voltant del que s'estructuren els dos cossos de l'edifici. En el vestíbul d'entrada, cobert amb volta de canó rebaixada, s'obren les diferents dependències del semisòtan i dues escales laterals que donen accés a l'entresòl. Els esglaons d'aquesta escala es decoren amb rajoles de L'Alcora amb temes vegetals. Una cancel·la de fusta dóna pas al vestíbul, cobert amb volta de canó rebaixat, on es troba l'escala de pedra amb un primer tram de cinc esglaons a partir del que es desenvolupa el primer tram de l'escala imperial. Aquesta escalinata cobreix amb volta abans de dividir-se en dos trams laterals que conduïxen al pis principal.

A l'exterior, la façana és de composició rectangular estructurada en quatre cossos. El nivell inferior és un alt sòcol de pedra en el qual s'obren els òculs del soterrani. L'entresòl i el primer pis s'ordenen per balconades d'arc segmentat, separats per cornisa de pedra. L'edifici remata amb un ampit amb frontó en el cos central, separat del primer pis per una gran franja a manera de fris. En el centre de la façana se situa la portada, realitzada en pedra amb un arc rebaixat i pilastres encaixades que rematen amb tríglifs a manera de capitell. Sobre la portada hi ha una làpida amb inscripció en la qual es fa referència a la construcció de l'edifici. Sobre la balconada principal es troba l'escut del bisbe fundador. Les façanes laterals segueixen la mateixa ordenació que la principal, canviant els òculs del soterrani per finestres.

La fàbrica de l'edifici és de carreus de pedra i maçoneria.

El Fadrí

[modifica] Monuments civils

• El Fadrí.

És una torre campanar propietat municipal i es caracteritza perquè està separada de la catedral, a diferència d'altres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat a la plaça Major, al centre de la ciutat, al costat de l'església de Santa Maria i de l'Ajuntament.

És un edifici de planta octogonal, típic del gòtic català, de quatre cossos que corresponen amb la càmera del rellotge, la presó, l'habitatge del campaner i la càmera de les campanes (disposa de vuit campanes de volteig i tres fixes situades en el capitell per a assenyalar els quarts i les hores). Finalment trobem una terrassa rematada per un templet. En el seu interior hi ha una estreta escala de caragol que permet l'accés a cadascuna de les plantes. La seva altura és d'uns 58 metres.

Les seves obres van començar en 1440. En 1457 va intervenir el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Després d'una llarga paralització i diverses propostes en 1593 van intervenir i van finalitzar la torre Francesc Galiança de la Llanxa, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys, Antoni i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portuguès Damián Méndez en 1591.

• Casa Consistorial.

Substituïx al vell "Palau de la Vila", construït en lloc proper en època medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, sota l'adreça de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interès destaca el porxo amb cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'ús de pilastres corínties i balconades amb àmplies obertures coronats per frontispícis circulars i triangulars.

Correus

• Edifici de Correus i Telègrafs.

Projectat per Demetri Ribes i Marco en 1917 va ser conclòs en 1932, havent estat catalogat com un dels millors exemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilitzar en la seva construcció com novetat pedra, ferro, maó a cara vista, cristall i ceràmica.

• Teatre principal.

És obra de Godofredo Ros de Ursinos, qui en 1890 va iniciar la construcció d'aquest edifici per iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat, i la va acabar en 1894.

L'edifici és exempt i de planta trapezoïdal, amb una superfície de 1700 m² i quatre façanes en les quals s'acusa la distribució interior. La façana principal, de 16 m d'altura, correspon a la base menor del solar i recau a la Plaça de la Pau. S'obre al públic per tres grans portes centrals i en ella es disposen elements de l'arquitectura grecorromana (frontispici, columnes, frontó).

La façana posterior, de 20 m d'ample i 26 d'altura, presenta gran desenvolupament vertical, que correspon a l'escenari i al taller de pintures. Quant a les façanes laterals, que corresponen a les àrees de servei i circulació, són senzilles i sense decoració. En elles s'obren vuit portes secundàries.

A través d'un petit pòrtic s'accedeix al vestíbul de 49 m² de superfície. Sobre el vestíbul i a l'altura del pis principal, es disposa una gran sala amb comunicació directa als corredors, escales i escaletes.

Els materials empleats són els més utilitzats en aquest moment en la ciutat: sorra, calç, guix, pedra de maçoneria, teules, maó, cadirat recte, etc... destacant en la façana l'ocupació de pedra calcària de Novella.

• Restes de les muralles carlistes.

Darrere de la Subdelegació del Govern es troba una plaça de nova construcció presidida per un llenç de les antigues muralles carlistes. És l'únic que es conserva de l'estructura defensiva de la ciutat. En concret, formava part de la Bateria del Gas, bastió d'artilleria. Al costat del basament de l'anomenada Torre dels Alçaments, que es conserva sota el sòl de la Plaça de les Aules i pertany a la muralla medieval, és l'únic vestigi de les successives fortificacions de la ciutat.

• Llotja del Cànem.

És un edifici construït en el segle XVIII en estil barroc que va ser ampliat en el segle XIX

En el centre de la ciutat, proper a la plaça Major, es troba aquest edifici. La Llotja es va aixecar en el primer terç del segle XVII, per a això el Consell de la ciutat va comprar la Casa Gumbau que va ser derrocada en 1605 per a construir el nou edifici. Va ser realitzat per Francesc Galiança.

Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, obert pels costats exempts amb dos arcs que recolzen en columnes i semicolumnes d'ordre toscà. L'únic element escultòric, l'escut de la vila, es troba entre les eixutes dels arcs del carrer Colón. La fàbrica de l'edifici és de cadirat.

Modernisme a Castelló: Casa de les Cigonyes, Plaça de la Independència, 7

[modifica] Llocs d'interés turístic

• Parc Ribalta.

El Parc va ser dissenyat i creat en 1869 sobre el solar que va ocupar l'antic Cementiri municipal del Calvari, dintre d'un perímetre gairebé triangular, prevalent-los traçats geomètrics, amb un aire romàntic. S'adorna el seu centre amb l'estàtua del pintor Francesc Ribalta.

• Plaça de la Independència.

La Farola, com es coneguda aquesta plaça, és de l'any 1929, va ser construïda per l'arquitecte Maristany sobre el lloc de la coronació de la imatge de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

• Plaça Major.

És el lloc més important de la ciutat de Castelló de la Plana, ja que en ella es troben els principals monuments de la capital (Catedral, Ajuntament, Mercat Central). Destacar la font, icona de Castelló, la qual té fins i tot cançó i celebracions en el seu honor.

• Plaça de la Pau. És una cèntrica plaça per on antigament circulava La Panderola. Destaquen el quiosc, d'estil modernista, el monument al Llaurador Castellonenc o el Teatre Principal.

Planetari

[modifica] Cultura

• Planetari. Situat al Grau de Castelló.
• Museu de Belles Arts.
• Espai d'Art Contemporani.
• Centre municipal de Cultura.
• Teatre Principal.
• Auditori i Palau de Congressos.

[modifica] Esport

Entre els clubs esportius de la ciutat el Club Esportiu Castelló és el que compta amb més seguidors i història. Fundat al 1922, ha jugat onze temporades a la Primera Divisió i ha estat un cop finalista de la Copa. Ara per ara compta només amb secció de futbol, però va tindre diverses seccions als seus inicis, com ara ciclisme i atletisme. A mesura que va augmentar la seua popularitat, provocà la desaparició de la resta de clubs locals. Tot i això, avui hi ha altres equips de futbol a Castelló, com ara el CF San Pedro del Grau de Castelló.

Pel que fa la relevància internacional, l'equip més important de la ciutat ha estat el Platges de Castelló de futbol sala. Al 1994 es va traslladar des d'Almassora fins la capital de la Plana. Va viure el seus millors moments entre els anys 2000 i el 2003, quan va proclamar-se tres vegades campió d'Europa. Actualment, però, el club que compta amb més èxits al seu esport és el Club Atletisme Castelló (des de 2006 conegut com Club Atletismo Playas de Castellón), nomenat diversos cops als darrers anys millor club espanyol.

Juan Antonio Orenga donant instruccions als seus jugadors com entrenador del Club Baloncesto Estudiantes en 2005.

Altres associacions esportives de la ciutat són el Club Voleibol l'Illa Grau, el Club Amics del Bàsquet, el Club Baloncesto Castellón, el Club Nou Bàsquet Femení, el Club Natación Castalia-Castellón, el Club Deportivo Marató i Mitja, el Hockey Club Castellón, el Club Deportivo Balonmano Castellón, el Club de Golf Costa de Azahar, el Club de Tenis Castellón o el Real Club Náutico Castellón.

Entre els esportistes castellonencs destaca Pablo Herrera, primer medallista olímpic de la ciutat gràcies a la plata aconseguida a Atenes 2004 en voleibol platja. Pel que fa a precencies olímpiques, el nedador Josele Ballester és l'esportista més destacat amb tres. Altres castellonencs olímpics són el també nedador David Ortega, el jugador de bàsquet Juan Antonio Orenga, el ciclista José Francisco Jarque i el migfondista Andrés Vera, diploma a Los Angeles 1984.

Pel que fa els futbolistes, José Alanga, Manolo Badenes, Gaizka Mendieta i Pablo Hernández han estat convocats per la selecció espanyola absoluta, tot i que els dos primers no arribaren a debutar. Badenes és, a més a més, un dels màxims golejadors de la Primera Divisió de tots els temps.

[modifica] Paratges naturals

• Els Columbrets. Parc Natural i Reserva marina
• Desert de les Palmes. Parc Natural
• Ermitori de la Magdalena. Paratge Natural Municipal

Gaiata

[modifica] Festes

• Març - Fira i Festes de la Magdalena en les que es commemora el trasllat de la ciutat des del primer assentament fins al definitiu.

• Maig - Festes en honor a la Mare de Déu del Lledó.

• Juny - Festes de Sant Pere. Es celebren en el Grau de Castelló (districte marítim de la ciutat) en honor al patró dels mariners.

[modifica] Referències

[modifica] Vegeu també

• Illes Columbretes.
• La Plana.
• Grau de Castelló.
• Festes de la Magdalena.
• La Panderola.
• Universitat Jaume I.
• Roberto Bautista Agut, tennista.
• Transport urbà de Castelló de la Plana.
• Suavina.
• Llista de bisbes de Sogorb-Castelló.

[modifica] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de la Plana

Portal de la ciutat de Castelló

• Ajuntament de Castelló.
• Web de turisme de Castelló, realitzada per l'Agència Valenciana de Turisme
• Universitat Jaume I de Castelló.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.

Municipis de la Plana Alta Almassora  · Bell-lloc  · Benicàssim  · Borriol  · Cabanes  · Castelló de la Plana  · les Coves de Vinromà  · Orpesa  · la Pobla Tornesa  · Sant Joan de Moró  · la Serra d'en Galceran  · la Serratella  · la Torre d'en Doménec  · Torreblanca  · la Vall d'Alba  · Vilafamés  · Vilanova d'Alcolea

Els 20 municipis més poblats del País Valencià 1. Ciutat de València 809.267 · 2. Alacant 334.418 · 3. Elx 230.822 · 4. Castelló de la Plana 180.690 · 5. Torrevella 101.091 · 6. Oriola 87.113 · 7. Torrent 79.843 · 8. Gandia 79.430 · 9. Benidorm 71.198 · 10. Sagunt 66.259 · 11. Paterna 65.921 · 12. Alcoi 61.417 · 13. Elda 54.815 · 14. Sant Vicent del Raspeig 54.088 · 15. Vila-real 51.367 · 16. Alzira 44.758 · 17. Dénia 44.498 · 18. Mislata 43.792 · 19. Burjassot 38.170 · 20. Ontinyent 37.935 Vegeu també la Llista de municipis valencians per població   Referència Dades extretes del Padró Municipal recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el 2008

Les 40 ciutats més poblades de les terres de parla catalana   > 100.000 habitants 1. Barcelona 1.619.337 · 2. València 809.267 · 3. Palma 404.681 · 4. Alacant 334.418 · 5. L'Hospitalet de Llobregat 258.642 · 6. Elx 230.822 · 7. Badalona 218.886 · 8. Terrassa 212.724 · 9. Sabadell 207.338 · 10. Castelló de la Plana 180.690 · 11. Tarragona 140.184 · 12. Lleida 137.387 · 13. Mataró 122.905 · 14. Santa Coloma de Gramenet 120.060 · 15. Perpinyà 117.500 · 16. Reus 106.622 · 17. Torrevella 101.091   < 100.000 habitants 18. Girona 96.236 · 19. Cornellà de Llobregat 87.240 · 20. Oriola 87.113 · 21. Sant Boi de Llobregat 82.411 · 22. Sant Cugat del Vallès 81.745 · 23. Torrent 79.843 · 24. Gandia 79.430 · 25. Manresa 76.209 · 26. Rubí 73.591 · 27. Benidorm 71.198 · 28. Vilanova i la Geltrú 66.532 · 29. Sagunt 66.259 · 30. Paterna 65.921 · 31. Viladecans 64.077 · 32. El Prat de Llobregat 63.434 · 33. Castelldefels 62.250 · 34. Alcoi 61.417 · 35. Granollers 59.691 · 36. Cerdanyola del Vallès 58.407 · 37. Elda 54.815 · 38. Sant Vicent del Raspeig 54.088 · 39. Mollet del Vallès 52.459 · 40. Calvià 51.462   Referències i notes Dades extretes del padró recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el 2010 i a França per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics el 2006. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.