Plaça de la Mare de Déu (València)

De Viquipèdia

Vista de la plaça des del Micalet

La plaça de la Mare de Déu, plaça de la Verge o plaça de la Seu (com es deia antigament) és la plaça més singular de la ciutat de València pel seu simbolisme. Ha estat el fòrum en temps de la Valentia romana; la plaça de la catedral en la Valentia visigoda; la plaça de la mesquita major en temps de la Balansiya musulmana, i la plaça de la Seu o catedral en la València cristiana. Avui en dia continua sent el centre espiritual i administratiu més important de la ciutat i del País Valencià i n'alberga tres dels principals monuments:

El Palau de la Generalitat
La Seu
La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

Fins al segle XIX també albergava l'ajuntament o Casa de la Ciutat, fins que fou traslladada a la seua actual ubicació a la plaça de l'Ajuntament.

[edita] Descripció

Té una forma irregular, amb el Palau de la Generalitat a l'oest, la Basílica a l'est i la Catedral al sud. La plaça és totalment lliure de trànsit, i el centre es troba uns centímetres més baix que la rodalia, i entre tots dos nivells hi ha esglaons. Enmig hi ha una gran font, amb una figura masculina central que representa el riu Túria, envoltat de figures femenines més menudes que representen les séquies valencianes. A l'abric de la Catedral hi ha una placeta tancada a tres bandes amb seients, des de la qual es pot observar la resta de la plaça. A l'altre costat hi ha un petit jardí de tarongers davant del Palau de la Generalitat.

[edita] Falles

Durant les Falles aquest és el lloc triat per fer l'ofrena, en què processons de falleres cobreixen amb flors un cadafal gegant de fusta, en forma de marededéu. Entre la Basílica i un edifici a l'altra banda de la plaça es disposa un gran tendal blau i blanc per tal de cobrir la Mare de Déu de possibles pluges. Arreu de la font, es deixen encara més flors i també una mena de pessebre fet per cada falla.