Països Baixos
Els Països Baixos (Nederland en neerlandès ['neːdərlɑnt] i Nederlân en frisó) és un estat d'Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l'oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l'est amb Alemanya.
El sistema de govern és una monarquia constitucional.
Els Països Baixos són un país constituent del Regne dels Països Baixos juntament amb els països caribenys d'Aruba, Curaçao i Sint Maarten .
Constitueix, juntament amb Bèlgica i Luxemburg, el Benelux.
Taula de continguts |
[modifica] Noms
Si bé el nom oficial del país correspon al català Països Baixos (o, més estrictament, "País Baix"), el nom Holanda (que és només l'antic comtat d'Holanda actualment partit en dues províncies) s'utilitza prou com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des dels antigament catòlics de les províncies del sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos).
En català, el malentès s'engrandeix pel fet que, tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb els noms d'holandès o flamenc, cosa que afavoreix etiquetar tots els seus parlants com a 'holandesos' o com a 'flamencs', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen o d'Anvers. Aquesta confusió, comuna a d'altres llengües romàniques (castellà, francès) és diferent per exemple en l'anglès, on la confusió es fa entre dos noms de la mateixa llengua (Nederlands o Vlaams). El gentilici (Nederlander) hi és més clar, si bé Dutch o Dutchman també són emprats. Molts anglòfons utilitzen el nom del país (Netherlands), i de la regió (Holland) com a sinònims. Al llatí del segle de la Il·lustració, els científics van utilitzar el mot Belgium per a traduir Països Baixos amb belgicus com adjectiu derivat.
Per a un assaig de clarificació, vegeu l'article Països Baixos (topònim).
[modifica] Història
Sota Carles V, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i rei dels regnes hispànics, la regió formava part de les Disset Províncies dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de Bèlgica, Luxemburg, i algunes parts de França i Alemanya. La guerra dels vuitanta anys entre les províncies i Espanya començà el 1568. El 1579, la part nord de les disset províncies formà la Unió d'Utrecht, un tractat on es prometeren suport mutu en la seva defensa contra l'exercit espanyol. Aquest tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. El 1581 les províncies del nord adoptaren l'Acta d'Abjuració, la declaració d'independència amb la que les províncies deposaven oficialment Felip II. La guerra continuà fins 1648, quan el rei Felip IV de Castella reconegué finalment la independència de les set províncies del nord amb la Pau de Münster. Parts de les províncies del sud esdevingueren de facto colònies de la nova república.
[modifica] Províncies Unides 1581-1795
Des de la seva independència de Felip II el 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una confederació de les províncies d'Holanda, Zelanda, Groningen, Frísia, Utrecht, Overijssel i Gelderland. Totes aquestes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu a La Haia i era format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de Drenthe també formava part de la república, malgrat no ésser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat però el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les anomenades Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandès). Aquests territoris eren governats directament per l'Estat General, és a dir, no tenien autogovern ni representant al govern confederal. La majoria d'aquests territoris foren ocupats durant la guerra dels vuitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguretat entre la República i els Països Baixos espanyols.
El país esdevingué un dels majors poders marítims i econòmics del segle XVII. Durant la també anomenada edat daurada neerlandesa (Gouden Eeuw) s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globus (l'anomenat Imperi neerlandès). S'establiren assentaments a Amèrica del Nord començant per la fundació de Nova Amsterdam, a l'actual Manhattan, el 1614. A Sud-àfrica es creà l'assentament de la Colònia del Cap el 1652. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una xifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 milions.[1]
Molts historiadors econòmics esmenten els Països Baixos com el primer país capitalista del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera borsa a temps complert a Amsterdam. La inventiva dels comerciants portà a les primeres assegurances i plans de pensions, així com altres fenòmens menys benignes com les primeres bombolles econòmiques. La primera bombolla d'inflació del món fou l'anomenada Tulipamania dels anys 1636-1637, i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial Isaac le Maire, qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per sota del preu de mercat..[2]
La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'Anglaterra i a la llarga rivalitat de les dues principals faccions de la societat holandesa, els Staatsgezinden (Republicans) i els Prinsgezinden (Reialistes o Orangistes).
[modifica] Sota la influència francesa 1795-1815
El 19 de gener de 1795, un dia després que l'stadhouder Guillem V d'Orange-Nassau fugís a Anglaterra, fou proclamada la Bataafse Republiek (República Batava), portant els Països Baixos a un estat unitari. De 1795 a 1806, la República Batava convertí els Països Baixos en una república seguint el model de la Primera República Francesa.
De 1806 a 1810, el Koninkrijk Holland (Regne d'Holanda) fou establert per Napoleó Bonaparte com un regne titella governat pel seu germà, Napoléon Louis Bonaparte, per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, Holanda, fou escollida per representar el país al complert. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, amb l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. El 1807, la prussiana Frísia Oriental i Jever foren afegides al regne. El 1809 no obstant, després de la invasió anglesa, Holanda va haver de cedir tots els seus territoris per sota del riu Rin a França.
El rei Louis Napoleon no acomplí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va haver d'abdicar l'1 de juliol de 1810. Fou succeït pel seu fill de cinc anys Napoleó Louis Bonaparte. Aquest regnà com a Louis II durant deu dies mentre l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tron. L'emperador envià un exercit per envair el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos esdevingueren aleshores part de l'Imperi Francès. Aquest període durà de 1810 a 1813, quan Napoleó fou derrotat a la batalla de Leipzig.
[modifica] Regne dels Països Baixos
El fill de Guillem V d'Orange-Nassau, Guillem I dels Països Baixos, retornà als Països Baixos el 1813 per esdevenir príncep sobirà dels Països Baixos. El 16 de març de 1815, el príncep sobirà esdevingué rei dels Països Baixos.
El 1815, al Congrés de Viena es formà el Regne Unit dels Països Baixos, expandint els Països Baixos amb Bèlgica per tal de crear un estat fort al cantó nord de França. A més, Guillem esdevingué per herència Gran Duc de Luxemburg. El Congrés de Viena atorgà Luxemburg a Guillem com a propietat personal a canvi de les seves possessions alemanyes de Nassau-Dillenburg, Siegen, Hadamar i Diez.
Bèlgica es rebel·là i obtingué la seva independència el 1830, mentre que la unió personal entre Luxemburg i els Països Baixos fou separada el 1890, quan Guillem III dels Països Baixos morí sense descendència masculina. La llei sàlica impedí que la seva filla Guillemina I dels Països Baixos esdevingués Gran Duquessa. Aleshores, el tron de Luxemburg passà de la Casa d'Orange-Nassau a la Casa de Nassau-Weilburg, una altra branca de la Casa de Nassau.
El major assentament holandès mar enllà fou la Colònia del Cap. Fou creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a Ciutat del Cap (en neerlandès Kaapstad) el 1652. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap el 1788. Els Països Baixos també posseïen altres colònies, però els assentaments holandesos en aquests territoris eren limitats. Les més importants eren les de les Índies Orientals Neerlandeses (avui Indonèsia) i Surinam (Surinam fou intercanviat amb els britànics per la ciutat de Nova Amsterdam, avui dia la ciutat de Nova York). Aquestes colònies foren en primer lloc administrades per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, ambdós empreses privades col·lectives. Tres segles més tard aquestes companyies van tenir problemes econòmics i en els territoris on elles operaven el control fou assumit pel govern neerlandès (el 1815 i 1791 respectivament). Aleshores esdevingueren oficialment colònies. Durant aquest període colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.
Durant el segle XIX, els Països Baixos s'industrialitzaren lentament, comparat amb els seus països veïns, principalment a causa de la gran complexitat que significava modernitzar les seves infrastructures, consistents en grans canals d'aigua i la gran confiança que la seva indústria tenia en l'energia del vent.
Malgrat els Països Baixos romangueren neutrals durant la I Guerra Mundial, en realitat hi va tenir un paper destacat.[3] El Comte Schlieffen havia planejat envair els Països Baixos mentre avançava cap a França. Aquest pla fou canviat per Helmuth von Moltke el Jove amb la intenció de mantenir la neutralitat holandesa. Aquesta fou essencial per la supervivència alemanya fins el blocatge dels Estats Units i Gran Bretanya del 1916 quan la importació de bens a través dels Països Baixos ja no fou possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la comtessa, gràcies a la seva diplomàcia i la seva habilitat pel comerç.[3]
[modifica] La Segona Guerra Mundial
Els Països Baixos intentaren també mantenir-se neutrals durant la Segona Guerra Mundial. No obstant, l'Alemanya nazi envaí els Països Baixos el 1940 durant la seva campanya de l'Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a Londres.
Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 jueus holandesos[4] foren portats a caps de concentració a Alemanya, Polònia i Txecoslovàquia. Quan aquests camps foren alliberats, només 876 n'havien sobreviscut.
El govern en l'exili va perdre el control de la seva més gran colònia, les Índies Orientals Neerlandeses (Indonèsia), a mans de l'Imperi Japonès el març de 1942. Un cop acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seva independència, que assolí el 1949.
La família reial dels Països Baixos es traslladà eventualment a Ottawa tot esperant l'alliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarida nasqué durant aquest exili canadenc. El 1944-45, l'exercit canadenc fou el responsable d'alliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.
[modifica] Història recent
Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant enrere l'era de neutralitat i apropant-se als seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del Benelux (Belgica, Netherlands (Països Baixos) i Luxemburg), i fou un dels 12 fundadors de l'OTAN i un dels 6 fundadors de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, la qual evolucionà, a través de la Comunitat Econòmica Europea, cap a la Unió Europea.
La darrera gran inundació als Països Baixos esdevingué el febrer de 1953, quan una gran tempesta provocà el col·lapse de diversos dics al sud-oest dels Països Baixos. Més de 1.800 persones s'ofegaren. El govern neerlandès decidí crear un important programa de treballs (Deltawerken, Treballs del Delta) per protegir el país davant de futures inundacions. Els treballs es perllongaren durant més de trenta anys.
Als anys 60 i 70 el país visqué una època de canvi cultural. Especialment els joves rebutjaren les tradicionals línies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes medi-ambientals, que portaren a liberalitzar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els afers relacionats amb la homosexualitat.
[modifica] Geografia
El nom del país, Nederlanden «Terres baixes», es deu al fet que una part del nord i oest del territori del país es troba per sota del nivell del mar. Al sud-est del país s'estenen els anomenats Països alts superiors, que s'eleven un poc per sobre del nivell del mar. Un complex sistema de drenatge d'aigua, la construcció del qual es va iniciar en l'època medieval, ha permès incrementar la superfície del país en més d'un 20%. Sense un drenatge constant la meitat dels Països Baixos seria inundat pel mar i pels nombrosos rius que creuen el seu territori, com és el cas del Rin que desemboca a Rotterdam, el que ha fet d'aquesta ciutat el port de major moviment en el continent.
[modifica] Rius
El país es dividit en dues parts principals pels seus tres rius més grans, el Rin (Rijn) i el seu principal afluent, el Waal, així com el Mosa (Maas). Aquests rius fan la funció de barrera natural entre les terres del nord i les del sud.
La part sud-oest dels Països Baixos està formada pel gran delta que formen aquests rius i l'Escalda (Scheldt), que es divideix en dos braços, la Westerschelde i l'Oosterschelde. Només un braç del Rin, l'IJssel, desemboca més al nord-est a l'estany d'IJsselmeer, l'antic Zuiderzee (mar del sud).
[modifica] Inundacions
Amb el pas dels segles, la línia de costa dels Països Baixos han canviat considerablement com a resultat de la intervenció humana o desastres naturals. La més notable en termes de pèrdua de terra fou la tempesta de 1134, que provocà la creació de l'arxipèlag de Zelanda al sud-oest. La inundació de St. Elizabeth de 1421 i la mala gestió posterior destruí el pòlder inundant grans parts del centre-sud del país. Més recentment, parts de Zelanda s'inundaren durant la inundació del Mar del Nord de 1953, a conseqüència de la qual s'executaren els treballs de l'anomenat "Pla Delta".
Aquests desastres foren potenciats en part per la influència humana. La gent havia drenat les terres altes pantanoses per a poder ser usades com a cultius. Aquest drenatge provocà que la torba fèrtil es comprimís i que el nivell del terra baixés. Per protegir-se de les inundacions es construïren una sèrie de defenses en contra de l'aigua. Com el nivell del terra baixava, els dics hagueren de créixer formant un sistema integrat. Al segle XIII, els molins de vent van ser usats per treure aigua d'àrees per sota del nivell del mar. Els molins de vent foren usats més tard per drenar llacs, creant els famosos pòlders. L'any 1932, l'Afsluitdijk fou conclòs, tancant l'antic Zuiderzee (mar del Sud) del Mar del Nord, creant el llac IJsselmeer. Formà part dels anomenats treballs del Zuiderzee on quatre pòlders foren robats al mar amb un total de 2.500 km2.[5][6]
[modifica] Clima
La direcció del vent predominant als Països Baixos és del sud-oest, el que provoca un clima oceànic moderat, amb estius frescs i hiverns moderats. Les taules següents estan basades en temperatures moderades de l'institut KNMI a l'estació meteorològica de De Bilt entre 1971 i 2000:
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. màximes mitj. (°C) | 5.2 | 6.1 | 9.6 | 12.9 | 17.6 | 19.8 | 22.1 | 22.3 | 18.7 | 14.2 | 9.1 | 6.4 | 13.7 |
| Temp. mínimes mitj. (°C) | 0.0 | -0.1 | 2.0 | 3.5 | 7.5 | 10.2 | 12.5 | 12.0 | 9.6 | 6.5 | 3.2 | 1.3 | 5.7 |
| Temp. mitjana (°C) | 2.8 | 3.0 | 5.8 | 8.3 | 12.7 | 15.2 | 17.4 | 17.2 | 14.2 | 10.3 | 6.2 | 4.0 | 9.8 |
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Precipitacions mitj. (mm) | 67 | 48 | 65 | 45 | 62 | 72 | 70 | 58 | 72 | 77 | 81 | 77 | 793 |
| Hores de sol mitj. | 52 | 79 | 114 | 158 | 204 | 187 | 196 | 192 | 133 | 106 | 60 | 44 | 1524 |
[modifica] Subdivisió administrativa
A efectes administratius els Països Baixos estan dividits en 12 regions administratives, anomenades províncies, cadascuna sota un governador, anomenat Commissaris van de Koningin (Comissionat de la Reina), excepte a la província de Limburg on el Comissionat és anomenat Gouverneur (Governador). Totes les províncies es divideixen en municipis (gemeenten), 458 en total (1 gener 2006). El país també es divideix en districtes aquàtics (waterschap o hoogheemraadschap), cadascun dels quals té autoritat en matèria d'aigua. A 1 de gener de 2005 n'hi ha 27. La creació d'aquests organismes data del 1196.
L'estructura administrativa de les tres illes BES és diferent. Les illes tenen l'estatus de cossos públics (openbare lichamen) i són referits generalment com a municipis especials. No formen part de cap província.
- Províncies dels Països Baixos
|
-Flag.svg){kind=small}
- Cossos públics dels Països Baixos
|
[modifica] Economia
| Economia | |
| PIB (PPP) | $481.100 milions |
| PIB per càpita | $29.500 |
| Creixement real PIB | 1,2% |
| RNB per càpita | $31.700 |
| Inflació anual | 1,4% |
| Taxa d'atur | 6,0% |
| Importacions | $252.700 milions |
| Exportacions | $293.100 milions |
| Font: CIA Factbook i el [2] | |
Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petroliera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrere només dels Estats Units i França.
[modifica] Llengües
Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de Frísia, al costat del neerlandès).
A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de "llengua regional".
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.
En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, anomenats Master) és impartit en anglès i no pas en neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el turc, el kurd, l'àrab i el berber (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o Anatòlia).
[modifica] Cultura
Els molins de vent, les tulipes, els esclops, el formatge i la ceràmica de Delft formen part de l'imaginari turístic associat a la cultura neerlandesa.
[modifica] Pintura
Fins 1830, el neerlandès i el flamenc se sol considerar com un sol poble. A causa de les guerres religioses i de la Guerra dels vuitanta anys, poc a poc va començar a tenir lloc una divisió. Per tant, la història de l'art flamenc i holandès és difícil de separar. La majoria dels artistes de l'època (com Bruegel) es descriuen com flamencs, tot i que podrien haver nascut als actuals Països Baixos. Alguns dels més famosos artistes indiscutiblement neerlandès d'abans del segle XVII són Hieronymus Bosch, el pintor, i els germans de Limbourg, tres miniaturists famosos pel seu treball per al Duc de Berry.
[modifica] Edat d'Or
A finals del segle XVI, molts pintors de Flandes van fugir als Països Baixos del Nord, per raons religioses i per que els Països Baixos estaven creixent econòmicament. Ambdues regions tenen una edat d'or de la pintura en aquest període. El més famós pintor holandès va ser de Rembrandt van Rijn, però altres pintors com Johannes Vermeer i Frans Hals són famosos a tot el món. Al segle XVII, en temps de la República Holandesa, es produí l'època dels "mestres holandesos", entre els que destaquen:
[modifica] Segles XIX i XX
Els artistes holandesos del segle XVIII són menys coneguts. Els més importants van ser les pintures de paisatges terrestres i marins (marines). Només al final del segle XIX va aparèixer un pintor molt important internacionalment, Vincent Van Gogh.
En el segle XX, els Països Baixos produeixen nombrosos pintors i artistes, incloent Piet Mondrian, un destacat contribuent al moviment artístic De Stijl, que va ser també entre l'avantguarda de la pintura "no representativa".[9] El segle XX també ha produït alguns dels membres del moviment COBRA, incloent Karel Appel i Corneille.
[modifica] Filosofia i ciència
Els Països Baixos són el país d'importants filòsofs com Erasme de Rotterdam i Baruch Spinoza (1632-1677). La majoria dels grans treballs de René Descartes els va fer en aquest país. El científic holandès Christiaan Huygens (1629-1695) descobrí la lluna de Saturn Tità i inventà el rellotge de pèndol. Antonie van Leeuwenhoek fou el primer en observar i descriure organismes unicel·lulars a través del microscopi.
[modifica] Literatura
A l'època daurada de la literatura holandesa destacaren Joost van den Vondel i P.C. Hooft. Al segle XIX, Multatuli va escriure sobre el tracte dolent que patien els nadius a les colònies holandeses. Al segle XX han destacat escriptors importants com Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry Mulisch (1927-2010), Jan Wolkers, Simon Vestdijk, Cees Nooteboom (1933), Gerard (van het) Reve i Willem Frederik Hermans. El Diari d'una jove noia, d'Anna Frank, és un dels llibres més traduïts a d'altres llengües.
-
Pintura La nit estelada de Vincent Van Gogh (1854–1890)
-
Esclop de fusta holandès
[modifica] Gastronomia
La cuina dels Països Baixos es caracteritza per la seva reduida diversitat, amb tot, varia molt de regió a regió. Les regions del sud dels Països Baixos, per exemple, comparteixen plats amb Flandes, i viceversa. Es caracteritza tradicionalment per l'alt consum de vegetals en comparació amb el consum de carn. La llet i els seus derivats també es consumeixen ampliament. Els formatges holandesos són de fama mundial, com ara els formatges Gouda, Edam i Leiden. La pastisseria és molt rica i es menja en grans quantitats. Pel que fa a les begudes alcohòliques, el vi ha estat durant molt temps absent a la cuina neerlandesa (si bé està canviant en les últimes dècades); tradicionalment hi ha moltes marques de cervesa, i begudes alcohòliques fortes, com ara jenever i brandewijn. Els holandesos tenen tot tipus de pastisseria i galetes, moltes d'ells plenes de massapà, ametlla i xocolata. Es poden trobar una gran quantitat de diferents pastíssos, principalment a les províncies del sud.
[modifica] Esport
Un dels esports més importants és el ciclisme. Jan Janssen i Joop Zoetemelk han guanyat el Tour de França, a més del Campionat del món de ciclisme i els Jocs Olímpics. Leontien Van Moorsel també ha obtingut triomfs als Jocs Olímpics i als Campionats del Món. Altres campions mundials han estat Hennie Kuiper, Jan Raas y Gerrie Knetemann.
El futbol és, juntament amb el ciclisme, l'esport més practicat. Els tres grans clubs del país són l'Ajax Amsterdam, el Feyenoord Rotterdam i el PSV Eindhoven. Tots tres han estat campions d'Europa. Pel que fa als futbolistes, han guanyat la Bota d'Or Johan Cruyff, tres cops, Ruud Gullit, un cop, i Marco van Basten també tres cops.[10] La Selecció de futbol dels Països Baixos es proclamà campiona de l'Eurocopa 1988 d'Alemanya Federal, tot i que els millors anys els visqué als 70 on fou dos cops finalista de la Copa del Món de Futbol, essent coneguda com la taronja mecànica.
Un dels esports amb millor palmarès és l'hoquei sobre herba, tant a nivell de club com de selecció, i en corfbol és la principal potència mundial.
El tennis ha donat grans jugadors com Richard Krajicek, guanyador del Torneig de Wimbledon el 1996, o Martin Verkerk, finalista del Torneig de Roland Garros el 2003. També l'atletisme ha donat noms importants com Ellen van Langen, guanyadora dels 800 metres llisos als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, però per damunt de tots destacà l'atleta Fanny Blankers-Koen, guanyadora de quatre medalles d'or alsJocs Olímpics d'estiu de 1948.[11] Més triomfs ha donat la natació. Inge de Bruijn guanyà 8 medalles olímpiques entre 2000 i 2004, 4 d'elles d'or. Pieter van den Hoogenband fou 3 cops campió olímpic i 14 d'Europa. Marleen Veldhuis, va fer el rècord del món de 50 metres lliures i dels 4x100 lliures.[12][13] En hípica, Anky van Grunsven guanyà vuit medalles olímpiques.
[modifica] Festes i dies festius
| Data | Nom català | Nom local |
|---|---|---|
| 1 de gener | Cap d'any | Nieuwjaarsdag |
| Març / Abril | Pasqua | Pasen |
| 30 d'abril | Dia de la reina | Koninginnedag |
| 4 de maig | Dia de commemoració dels morts | Dodenherdenking |
| 5 de maig | Dia de l'alliberament | Bevrijdingsdag |
| 40 dies després de Pasqua | Ascensió | Hemelvaartsdag |
| 7 setmanes després de Pasqua | Pentecosta | Pinksteren |
| 5 de desembre | Sant Nicolau | Sinterklaas |
| 25 i 26 de desembre | Nadal i Sant Esteve | Kerstmis |
[modifica] Referències
- ↑ La major part de la població del país durant aquest període vivia a les regions d'Holanda i Zelanda. Aquestes regions experimentaren una explosió de població entre els anys 1500 i 1650 de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població s'anivellà i la població total del país restà sobre els 2 milions durant el segle XVIII; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52
- ↑ "Japan Goes Dutch", London Review of Books (2001-04-01). 3-7.
- ↑ 3,0 3,1 Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.
- ↑ [1]
- ↑ «Kerngegevens gemeente Wieringermeer». www.sdu.nl. [Consulta: 2008-01-21].
- ↑ «Kerngegevens procincie Flevoland». www.sdu.nl. [Consulta: 2008-01-21].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Regionale Kerncijfers Nederland» (en Dutch). Statistics Netherlands, 2007. [Consulta: 2007-10-13].
- ↑ «Bevolking per regio naar leeftijd, geslacht en burgerlijke staat» (en Dutch). Statistics Netherlands, 2007. [Consulta: 2007-10-13].
- ↑ "Piet Mondrian", Tate galeria, publicat a Ronald Alley,Catàleg de la Col lecció de la Galeria Tate d'Art Modern d'obres de diferents artistes britànics, Tate Gallery-i Sotheby Parke Bernet, Londres 1981, pp.532-3. Obtingut 18 de desembre de 2007.
- ↑ http://www.abc.es/hemeroteca/historico-13-12-2004/abc/Deportes/palmares-del-balon-de-oro_963946714888.html
- ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2004/01/25/obituarios/1075053548.html
- ↑ http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=712484&s=oli&type=story
- ↑ http://www.emol.com/noticias/deportes/detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=248862
[modifica] Enllaços externs
- Casal català dels Països Baixos(català)
- Guia turística dels Països Baixos(anglès)
- Overheid.nl Govern dels Països Baixos(anglès)
- Government.nl Govern dels Països Baixos(neerlandès)
- Holland.com Oficina de turisme en anglès(anglès)
|
|||||||||
|
|||||||||||||||||
Països Baixos 
|
|||||||||||
