Hi ha qui diu que, a la vida, hi ha amics, enemics i companys de partit. Potser per això els congressos generals, i el seus preliminars, són tan llaminers per als periodistes i tan nocius per a la convivència dins les formacions polítiques. Solidaritat Catalana, tot i ser un partit jove, nota les tremolors prèvies al seu primer congrés i ja s'han escenificat les batalles per aconseguir el control de la formació. Un dels cara a cara que més promet és el que protagonitzaran demà a Manresa Uriel Bertran, un dels quatre diputats de la formació, i Àlex Fenoll, proper a Laporta i responsable de la logística de la campanya de Solidaritat.
Fenoll (Sabadell, 1976), a la seva pàgina web, planteja un full de ruta basat en quatre pilars: un aparell fort amb molta presència al territori, els conceptes d'equip i unitat i, per últim, seguir treballant perquè la independència arreli als debats parlamentaris. De tot el seu programa de govern en destaca un punt: vol que els càrrecs electes del partit no tinguin responsabilitats executives dins de la formació. Això es podria interpretar com una crítica a Uriel Bertran que, provinent d'Esquerra Independentista –corrent crític d'ERC–, ha dedicat sempre la seva activitat professional a la política.
El candidat a secretari general, considerat proper a Joan Laporta especialment en els inicis del partit de l'expresident del Barça, Democràcia Catalana –un dels sis que integren Solidaritat–, mai ha militat en cap partit polític i prové de l'independentisme civil. Ha participat en moviments com el Freedom for Catalonia i d'altres iniciatives relacionades amb la defensa de la independència de Catalunya.
