El dolorós aterratge del PSC a les files de l’oposició ha trasbalsant el partit fins extrems alarmants. Fins i tot engranatges que havien funcionat amb la precisió d’un rellotge suís acaben grinyolant dolorosament com peces rovellades. Mai el PSC havia viscut un moment de feblesa tan gran com el que pateix ara. Mai un congrés socialista s’havia vist precedit per un festival de candidatures on qualsevol dirigent del partit es veu amb cor de postular-se a la primera secretaria com si es tractés d’una tómbola. Aquesta situació no es deu a un desbordant atac de democràcia interna sinó a un dramàtic buit de lideratge.

La profusió de candidats no amaga la falta real d’un rostre capaç d’encapçalar el partit. I aquest és el gran dubte: Qui pot liderar el PSC, amb tota la seva complexitat, a partir de la pròxima tardor?Aquell PSC que sempre havia comptat amb un planter de líders de pes avui busca sota les pedres algú amb cara i ulls i capacitat per dirigir-lo. Ja hi ha qui parla fins i tot d’una sortida de transició encapçalada per Joaquim Nadal mentre el partit intenta construir un relleu.

En aquest escenari, la patinada tàctica del primer secretari José Montilla a Barcelona ha resultat dramàtica. L’inèdit enfrontament que ha provocat entre la direcció nacional del partit i la cúpula dels socialistes barcelonins és sorprenent i sens dubte tindrà efectes en el pròxim congrés. En aquella cimera, el pols entre la federació del Baix Llobregat, que fins ara ha controlat còmodament el PSC, i la federació de Barcelona, alliberada de les tensions internes que durant anys l’ha mantingut neutralitzada, pot resultar molt dur. Aquest serà uns dels autèntics debats del congrés, més enllà del famós dilema segurament més estètic que real, entre l’aparell i els dividits catalanistes –per cert que  val més deixar córrer el paper d’estrassa que ha jugat Montserrat Tura posant-se en les primàries al servei de l’aparell que tant havia criticat-. I tot plegat en el pitjor moment, a les portes de les municipals, les eleccions que històricament han sustentat els fonaments dels socialistes catalans.