Photobucket - Video and Image Hosting
Anècdotes d'Esparreguera

sábado, abril 24, 2010

L’edifici de les tres histories

Un edifici esparreguerí entre dos segles de historia:

d’Ajuntament franquista a Escola de Musica.



Una fotografía que vaig fer exprofès per aquest artícle..

Avui recordaré quatres pinzellades d’un edifici prou conegut de la nostra vila. Situat al cèntric carrer de Cavallers d’Esparreguera. Molts pares i mares actualment hi porten els seus fills, puig en Ell tenim Escola de Musica d’Esparreguera.

Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.

Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...

Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.

L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...

Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.

Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.

Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.

Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’e difici.

Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.


Enderroc de l'Ajuntament d'Esparreguera.

Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, s’esmentaria que les depeses de enderrocament

del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...

Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.

El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de S

anta Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap d’Estat. L’Ajuntament en ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom a gom, la gent ja de peu en els laterals per manca de seients buits, s’apinya en viure aquells moments històrics que marcaria un abans i un després.

La premsa del moment treu edicions especials. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa, i altres entrevistats, que ens recorden els anys de pau i com en el seu moment, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...

Les obres continuarien.

A l’any 1976 es tenia ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici.

Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.

L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila

en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós, autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, alguns funcionaris de l’ajuntament, i poqueta cosa mes.

El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga- portaria per data la de 1 de mars de 1976.

La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista, puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la tota

litat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article

Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.

Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera.



La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.

Com el que avui parlo. Que ha estat centre polític local franquista, centre polític durant la transició, i lloc de consultes sobiranistes. A cavall de dos segles de política i cultura serà ja part de la nostra memòria col·lectiva...

Etiquetas: , , , , , , ,

lunes, agosto 03, 2009

Havaneres i canons...

El canó de Palamós,

El canó d’Esparreguera





El Canó de Palamós

El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’hermós
ja fa temps que està callat.
Ja fa temps que mira el mar
amb el ventre rovellat.
Quatre rodes i un forat.

De la boca del canó
només surten els records
de les guerres d’aquell temps.
Quan la gent de l’Empordà,
de la Selva i el Vallès,
es mataven per no res.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó
que tranquil està dormint.
blancs i negres dins el pit
portarien una flor,
la rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.




Una de les coses divertides de tota ciutat és veure allò de fer projectes que mai acaben de realitzar-se. Veure aprovar coses que finalment ningú viurà prou anys per veure-ho realitzat.

He triat expressament aquesta popular Havanera del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio que parla d’aquell vell canó que resta mut a Palamós, com a càntic a la Pau a les nostres terres, per portar a aquestes pagines una anècdota que parla també de coses militars, de canons d’artilleria.

.

Eren aquells dies dels anys setanta del segle passat. Dies d’esperances i frustracions en una dècada que avançava a una velocitat vertiginosa. El poble d’Esparreguera vivia immers en els coneixements nacionals i participava també d’aquell ambient del moment.

.

A Esparreguera el fotògraf de cal Puig al carrer Gran, renovava sovint la seva cartellera de fotografia que, com ritual religiós, aplegava curiosos i nostàlgics d’èpoques passades.

Aquelles vidrieres -tan concorregudes de públic- esdevenia un veritable confessionari de records i també un lloc de trobada, on reviure les nostres entitats, els nostres esports, els esdeveniments locals i les persones...

.

Amb les fotografies dels comiats dels “Quintos” d’Esparreguera o d’aquells joves que complien amb els seus deures militars obligatoris, començarien a reviure moments, anècdotes i experiències de joventut. A veure’s també que molt sovint, els nostres joves eren enviats a terres africanes.

[Val a dir que l'entitat "Agrupació de veterans soldats catalanas a Melilla" te la seva seu al mateix lloc, el carrer Gran 35-37 d'Esparreguera, éssent responsable de la mateixa en Josep Puig i Jorba.

El seu origen cal situar-lo a l'any 1947, per bè que com entitat va ser legalitzada l'any 1986].

.

A la fi, sorgiria la idea de posar un canó d’artilleria en algun lloc d’Esparreguera per tal de recordar a tots aquells esparreguerins que al llarg de la història havien tingut que servir a l’exèrcit espanyol d’Àfrica.

El projecte seria tirat endavant.

.

L’alcalde Ignacio Oleart i Comelles feia lectura en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Esparreguera del dia 24 de setembre de l’any 1974, d’un escrit signat per 28 esparreguerins -en representació d’uns 300 esparreguerins que en diferents lleves varen complir el Servei Militar en terres africanes- en el que comunicaven el seu desig "...d’instal·lar en una plaça o lloc de la població un canó com a símbol permanent de record d’Àfrica i de tot l’Exèrcit Espanyol i tanmateix fer un seguit d’actes patriòtics i populars per la seva inauguració...".

.

Les gestions realitzades anaven per bon camí, puig Capitania donava plenament suport a aquets projecte, subministrant la peça d’artilleria i el transport. No obstant, a l’Ajuntament franquista del moment, no tot eren flors i violes. Les coses no anaven tant bé.

.

El jove Joan Serra Alert capitanejava els regidors anomenats del “Terç Familiar” i no estaven disposats a cedir un mil·límetre a qualsevol acte militarista.

Així, fidels al populisme que seguien en aquells moments, faran constar que "Els Regidors del Terç Familiar Srs. Mestre, Serra i Sardá, coneixent la proposta d’uns esparreguerins sobre l’aixecament d’un monument a l’Exèrcit d’Àfrica i d’altres manifestacions vinculades amb la mateixa, manifesten la seva simpatia pels testimonis que en la mateixa es recorden, presidits por la nostàlgia d’una joventut animosa i entusiasta. No obstant creuen que la posada en marxa dels esmentat projectes no entren dins de la configuració del temps ni del moment actual...". La seva posició seria doncs, en contra d’aquella petició.

.

Amb tot, després del corresponent debat la proposta del canó d’Esparreguera seria aprovada per majoria, per be que "fent constar la seva disconformitat els esmentats regidors del “Terç familiar” per les raons de l’escrit anteriorment mencionat".

.

Amb el vist i plau aconseguit, les gestions seguirien el seu curs.

Com també seguiria el seu curs la història del país i de la vila d’Esparreguera.

.

El pesat canó seria carregat cap a la Península amb destinació a la nostra vila, i un d’aquells regidors de l’Ajuntament franquista del “Tercio Familiar”, el Joan Serra i Alert, acabaria d’Alcalde socialista d’Esparreguera...

.

Que com acaba aquesta història?

Doncs amb els tradicionals nassos de la gent dedicada a la política. Malgrat l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, els nous aires instal·lats a la Casa de la Vila, evitarien la seva instal·lació...

.

Avui podem parlar d’aquell canó que ningú veié. De canons que, com el d’Esparreguera, sempre esdevindran silenciosos allí on siguin instal·lats o en lloc on es projecti de fer-lo i no s’acabi finalment realitzant. En la Pau eterna...


Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.


Qui sap. Si algun Mestre algun dia escriurà una havanera al nostre canó....


Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

lunes, octubre 15, 2007

LOS CONCURSOS DE PINTURA RÁPIDA EN ESPARREGUERA

Durante la década de los años setenta con motivo de la Fiesta Mayor de la localidad se puso de moda varias actividades de carácter anual. Una de ella, seria los aquellos populares concursos de pintura rápida. Una actividad que enraizaría bien dentro del espíritu de nuestra población, que siempre ha sido cuna de artista de toda índole.

En sus inicios, aquellos concursos los organizaba la hoy desaparecida “ Associació de Pares de Familia” [Asociación de Padres de Familia] de Esparreguera, apoyados por el patrocinio del Ayuntamiento de Esparreguera y la entidad financiera catalana “Caixa de Pensions per a la Vellessa i d’Estalvis” [Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro].

El evento se iniciaba con el tradicional sellado de telas de los pintores participantes en la Biblioteca Popular, situada en la plaza de Santa Eulalia. Bien temprano. A las 9 de la mañana. Dándose por iniciado acto seguido el concurso.

Como atención a los participantes forasteros, -algunos venían de bien lejos- en el momento de sellar las telas y como apoyo de los organizadores a las artes plásticas, recibían un bocadillo y una bebida para que desayunasen.

Las obras, debían entregarse antes de las 13 horas, pues se procedía a la deliberación del Jurado para asignar los premios de la categoría general, categoría local y los dos grupos de la categoría infantil.

Nuestras calles, callejuelas y plazas se llenaban de ansiosos artistas que cargados con sus enseres se movían constantemente buscando el encuadre o inspiración de sus obras.

Localizado el lugar, abrían sus caballetes y cajas de pinturas, empezando sin perder tiempo su trabajo... Esbozaban, trabajaban las sombras, variaban los colores.. El publico transeúnte se paraba para ver aquellos artistas que con la velocidad del rayo movían sus pinceles y llenaban sus telas de formas y colores... para posteriormente presentar su obra a concurso.

A las puertas de la Biblioteca, aguardarían impacientes el veredicto artistas participantes y publico en general -que si no se hacia esperar- normalmente tenia lugar a las 14 horas.

Después del fallo, la muchedumbre concentrada asaltaba el edificio y se dirigía a la Sala de Exposiciones de la Biblioteca. Donde los organizadores y autoridades locales, hacían solemne entrega de los premios a los artistas premiados, y daban por abierta al publico en general la exposición de todas las obras artísticas allí depositadas.

Una exposición que restaría abierta a nuestro publico de diez a quince días. No cabe decir que tratándose de estas fiestas, la sala estaría muy frecuentada por naturales y visitantes forasteros...

Con los años, los premios se fueron mejorando económicamente. Y aparecieron los llamados “accésit” o recompensa inferior inmediata al premio. Y también los premios de carácter especial para fomentar algún aspecto concreto. Como el tema de la iglesia románica de “Santa Maria del Puig”, o aquel otro premio especial destinada a premiar la obra mejor realizada en técnica de acuarela.

En la década de los años ochenta se cambio de organizadores y también la sede de los mismos. Al desaparecer la “Associació de Pares de Familia” pasaría a manos de la “Associació de Jubilats i Pensionistes” [Asociación de Jubilados y Pensionista” de Esparreguera] y el sellado de telas -como también la exposición- tendría lugar en su sede, el llamado “L’Esplai” situado en la calle Gran número 78 de Esparreguera.


De hecho, aquí encontraremos la pequeña anécdota que recoge este articulo: en las bases del concurso y carteles publicitarios del evento se hacia constar que el Concurso de Pintura Rápida lo organizaba “L’Esplai”. Sin embargo, -y como tenia que ser-, las actas del concurso llevarían el membrete oficial de sus organizadores reales.

Nos encontraríamos pues, con la utilización popular del nombre del local, mas que del nombre de los “inquilinos”.

Me permitiré transcribir una de las actas tal como se redactaría originalmente:


<< XVº CONCURS DE PINTURA RÁPIDA

ACTA DEL FALLO DEL JURAT

REUNITS ELS ABAIX SIGNATS A LA SALA D’EXPOSICIONS DE L’AJUNTAMENT IPERTANYENTS ALS DIFERENTS ESTAMENTS DE L’ART, ES CONSTITUEIX EN JURAT QUALIFICADOR DEL XVº CONCURS DE PINTURA RÁPIDA I EMETEN ÚNANIMEMENT EL SEGUENT VEREDICTE DE LES OBRES PRESENTADES.

CLASIFICACIO GENERAL

1er. PREMI Nº 55 JOSEP ROIG AGUILO

2nd. 43 JOSEP CAMACHO BAEZA

3r. 15 MONTSERRAT OLIVA SEGURA

CLASIFICACION LOCAL

1er. PREMI Nº 27 JOSEP GRAU PIÑOL

2ond. 21 LLUÍS ARTIGAS JORBA

3r. 18 JOAQUIM CUSCO

PREMI ESPECIAL SANTA MARIA DEL PUIG

16 JOSEP M. CUADRAS VICARRA

PREMI ESPECIAL AQUARELA

27 DIDAC REYES

ACCESIT DE 2.000 Ptas. 44 FRANCESC GÜRLL MELA

PREMI CATEGORÍA INFANTIL

Fins els 10 ANYS

1er. PREMI 8 JAUME PARIS PRATS

3 JORDI MORATO GARRIGA

de 10 A 14 ANYS

1er. PREMI 25 MARC MONES CERA

2nd. 2 JUDIT MORATO GARRIGA

JURAT

RAIMON LLORT i GASET

EVARISTO BENITEZ

ENRIC TORRES i MASIP

FRANCESC GUITART i COMAPOSADA

ISIDRE MONÉS i PONS

Esparreguera 10 de Juliol de 1983 >>

En el documento figuraran también las firmas de Raimon Llort, como Director de la Escuela de Bellas Artes, la de Evaristo Benítez, como Profesor de la misma escuela, la de Enric Torres como Director Artístico de Publicidad, la de Francesc Guitart en su calidad de Artista-Pintor y la de Isidre Monés como Artista Ilustrador.

El tema nos daría para una segunda anécdota bastante irónica: podríamos decir que los Padres de Familia -con el transcurrir de los años- se hicieron mayores... Se jubilaron. Se convirtieron en felices pensionistas... en la Asociación de Jubilados y Pensionistas. Pero, a pesar de todo, han seguido al pie del cañón, para que nuestra amada ciudad de Esparreguera continuase disfrutando de esta interesante actividad cultural...

Etiquetas: , , , , , , ,

Photobucket Photobucket